FRANCESC GALINDOMANRESA
El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d'empara interposat per l'Ajuntament de Manresa contra la sentència que mana enderrocar un bloc de pisos de la plaça Bages número 1.
L'Ajuntament exposava en el recurs d'empara que s'havia modificat una sentència ferma (que no l'obligava a enderrocar) vulnerant-se el dret constitucional a la tutela judicial efectiva i a la immodificabilitat de les sentències. Ara, els serveis jurídics municipals estudien la possibilitat de plantejar noves accions en relació amb la resolució del Constitucional, però sobretot centren la seva estratègia en el fet que l'edifici pot ampliar-se per ajustar-se al planejament sense haver-lo d'enderrocar.
La batalla jurídica se centra ara al contenciós número 10 de Barcelona i l'Ajuntament intenta de totes les maneres possibles posar de manifest la paradoxa que l'edificació, en la qual viuen famílies, després d'enderrocada podria tornar a ser construïda igual i encara una mica més gran en ocupació de sòl.
L'argumentació de l'Ajuntament per justificar la impossibilitat d'execució és l'existència d'una nova llicència d'obres majors com a títol legitimador de les obres execu-tades que preveu l'ajust de l'edifici al planejament urbanístic exhaurint la totalitat de la profunditat edificable mitjançant la construcció d'un annex.
En origen, el conflicte es va obrir perquè un veí considerava inadmissible la disposició del bloc de pisos de la plaça Bages número 1 en relació amb la seva llar preexistent i va trobar arguments per reclamar que han estat tinguts en consideració pels tribunals. La llicència per fer el bloc de pisos es va demanar abans de l'entrada en vigor del Pla General d'Ordenació Urbana del 1997. L'any 1998 els serveis tècnics municipals van donar informes positius a la llicència per construir el bloc de pisos de la plaça Bages número 1 que no s'ajustava a un dels paràmetres que defineixen les edificacions fixat pel pla general del 1997, però tenint en compte que la llicència havia estat sol·licitada abans de l'entrada en vigor d'aquest planejament i, per tant, s'informava d'acord amb el planejament anterior, de l'any 1981.
També es va tenir en compte que el paràmetre que presumpta- ment s'incompleix era el de la profunditat edificable, un parà- metre que normalment no és obligatori, però que a partir del nou pla general del 1997 esdevé vinculant en aquesta illa concreta.
?El maig del 1999, el propietari de la casa que havia quedat tapada pel bloc de pisos, Antoni Gener, demana la revisió de la llicència.
?El desembre del 99 l'Ajuntament desestima la petició d'Antoni Gener. Tot seguit, Gener interposa recurs contenciós administratiu.
?El maig del 2001, el jutjat contenciós administratiu número 10 estima el recurs de Gener i ordena la revisió de la llicència.
?El febrer del 2002, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirma la sentència.
?El maig del 2002 l'Ajuntament inicia la revisió de la llicència i és anul·lada pel jutjat contenciós, després que l'Ajuntament la declarés lesiva.
?El juliol del 2002 Gener demana l'execució de la sentència.
?El novembre del 2005, el jutjat contenciós dicta sentència per la qual denega la revisió i l'anul·lació de la llicència. Aquesta sentència no va ser recorreguda per Antoni Gener, i va esdevenir ferma (aquest era l'argument bàsic del recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional).
?El setembre del 2006 Gener planteja una segona petició d'execució de la sentència.
?El desembre del 2006 es dicta una interlocutòria que confirma que la sentència ja està executada.
?El gener del 2007, Gener interposa un recurs d'apel·lació contra aquesta interlocutòria que finalitza en una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que estableix l'anul·lació de la llicència i ordena l'enderroc de l'edifici.
?A partir del setembre del 2007 l'Ajuntament interposa recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional i una acció d'inexecució davant del jutjat contenciós administratiu, al·legant que la sentència no es pot executar perquè l'edifici s'empara en una llicència que és vàlida.
Com es resol una paradoxa?. Manresa
