Els serveis assistencials, policials i d'administració de justícia han de fer front a un fenomen emergent: el de la violència que exerceixen els fills contra els seus pares, una situació que no és nova, però que cada cop es fa més evident. Ahir, els 160 inscrits a la jornada de treball organitzada per l'Ajuntament de Manresa van escoltar que els professionals sempre han hagut de fer front a situacions de violència dintre de la família, però que ara cada cop topen més amb conflictes que tenen com a origen l'excessiva permissivitat dels pares i disfuncions en la relació paternofilial.

Les intervencions de Núria Cabanes, educadora social dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa; Mati Segura, psicòloga del Servei de Suport i Intervenció Familiar i del Punt d'Informació i Atenció a la Dona Montserrat Roig de l'Ajuntament de Manresa; Àurea Autet, psiquiatra del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de la Fundació Althaia; Xavier Montes, pedagog del Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència del Consell Comarcal del Bages; Alba Garcés, cap del grup d'Atenció a la Víctima de l'ABP del Bages dels Mossos d'Esquadra; i Fina Tàpies, tècnica de medi obert de la Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil, van contribuir a aportar llum a un panorama complex. Van deixar clar que s'està fent front a una "escalada" de casos, dels quals són partícips fills de famílies plenament normalitzades, que té com a problema de fons la manca de valors.

De forma més detallada, es va explicar que els perfils habituals són el de famílies poc autoritàries en les quals esclata el conflicte quan s'intenta posar límits a les actituds descontrolades d'adolescents, famílies que han delegat excessivament l'educació dels fills i, també, llars autoritàries que volen imposar per la força valors que entren en conflicte amb l'entorn social del qual formen part els fills, i aquests reaccionen negativament. Dintre d'aquest escenari hi ha adolescents que no es volen llevar per anar a l'institut, que no tenen una regularitat d'horaris d'àpats, d'estudi i de lleure; fills molt exigents que fan servir la llar com una fonda, que abusen de substàncies tòxiques o que han hagut d'assumir rols dintre de la família que no els pertocaven.

Els professionals van recordar que existeix una obligatorietat normativa de l'escolarització fins als 16 anys, però que no va acompanyada d'una penalització per fer-la complir, i que hi ha serveis que s'enfronten a la paradoxa de protegir agressors pel fet de ser menors. Van demanar una lectura més àmplia del problema, ja que sense tenir coneixement de les causes que l'originen resulta difícil posar-hi fre. I van explicar que si a un infant de 3 o 4 anys se li permet que es comporti tirànicament amb els altres nens i amb la família, si es llança la tovallola massa aviat en l'intent de fer-lo passar per l'adreçador, si es delega allò que és indelegable, si no s'administra adequadament la tolerància i es fa d'una forma constant i conseqüent, es multipliquen les possibilitats que l'infant desenvolupi un comportament agressiu. Molts d'aquests infants sabran autoregular-se, però d'altres no i l'origen caldrà cercar-lo en l'entorn del qual en són producte.