GEMMA ALEMÁN/MANRESA
De portes enfora hi ha una batalla legal entre el veí que va denunciar el bloc de pisos de la plaça Bages que el TSJC ha manat enderrocar i l'Ajuntament de Manresa. De portes endintre hi ha angoixa i afirmacions com aquesta: "fa deu anys que vivim un malson". O aquesta: "estem farts de viure en la incertesa de no saber si ens tiraran la casa a terra".
Tot i que la disputa legal entre l'Ajuntament de Manresa i el veí de la casa modernista que va denunciar la il·legalitat del nou immoble es va iniciar el 1999, propietaris dels immobles consultats per aquest diari coincideixen a dir que ningú no els ho va comunicar abans de la venda. Una part dels inquilins s'hi van traslladar l'any 2002. Van adquirir el seu habitatge a través de diferents immobiliàries i asseguren que quan es van assabentar del conflicte ja hi estaven instal·lats, així que se senten "enganyats". Cinc dels deu propietaris han volgut relatar a aquest diari fins a quin punt ha afectat les seves vides aquesta situació.
"No saps si fer reformes"
Cristina Canal es va traslladar al número 1 de la plaça Bages l'any 2003 amb el seu home i els seus fills. "Vam adquirir l'immoble a través d'una immobiliària, el banc ens va donar la hipoteca i tot semblava normal", explica. Pocs mesos després, va saber la notícia. "No va ser l'Ajuntament el primer que ens ho va dir, ho vam saber pels mitjans de comunicació", reconeix.
Des d'aquell moment, la incertesa ha entrat a la seva vida i a la de la seva família. "Vius pensant constantment que et poden fer fora de casa i és una situació molt difícil de suportar", afegeix la manresana, que assegura que va trigar tres anys a decidir-se a fer reformes. "Només volíem ampliar la cuina tirant una de les parets però pensàvem que potser era llençar els diners", diu Canal. Finalment, la família va decidir executar les obres. "L'Ajuntament no sembla que tingui pressa per resoldre tot això, però nosaltres sí. Van presentant recursos mentre nosaltres no sabem què serà de les nostres vides", afirma. I assegura que "vius tranquil uns quants mesos i intentes no pensar-hi, però de cop apareix una nova notícia i tornen els rumors i les persones que et demanen si et faran fora de casa".
"Acabarem malalts"
Un altre dels veïns de l'immoble, que ha preferit no identificar-se, explica que la seva vida ha canviat completament des del moment que es va traslladar al número 1 de plaça Bages amb la seva família. "Cada vegada que s'ha desestimat un nou recurs per evitar l'enderroc del nostre habitatge o que se'n parla, tornen les cantarelles i això ens afecta molt", comenta el veí. Segons explica, com a conseqüència d'aquests comentaris, la seva dona ha tingut depressions que l'han dut a necessitar atenció psicològica. "No és l'única de l'edifici que ho ha necessitat", assegura. I afegeix que "és totalment comprensible i al final aquesta por que t'enderroquin la casa farà que acabem tots malalts", diu.
Com en el cas de Canal, el veí afirma que la insensibilitat d'algunes persones és un dels factors que els està afectant més. "Surts per la porta de casa i hi ha gent que et para i et demana si et faran fora de casa", diu. I és que, segons el seu parer, "hi ha qui diu que està bé que ens enderroquin la casa només per dur la contrària a l'Ajuntament. No s'adonen que nosaltres som les víctimes i que tampoc no estem contents amb la seva gestió". I és que, segons ell, el consistori "no sembla que tingui gaire interès a resoldre tot això. En tot aquest temps les vegades que ens hem reunit amb ells es poden comptar amb els dit de les mans. Només ens diuen que no ens amoïnem, però la història no acaba".
"No el puc vendre"
Montse Santacruz és una altra de les propietàries de l'immoble. Ella vivia a Barcelona però la feina la va obligar a traslladar-se a Manresa. Com la resta de veïns, va comprar el pis desconeixent-ne el rerefons i, quan ho va saber, poc temps després va trobar feina a Tarragona. S'hi va haver de traslladar per motius laborals i, 42 mesos després, encara no ha estat capaç de vendre el seu habitatge. "Molts dels possibles compradors, quan els he explicat la polèmica de l'enderroc, no han volgut quedar-se el pis. També hi ha qui sí que ha volgut però no ha pogut perquè no els han donat la hipoteca". I és que, segons Santacruz, "tot i ser solvents, quan anaven als bancs, aquests els denegaven les hipoteques per la possibilitat de l'enderroc", afirma Santacruz. I afegeix que "amb la situació econòmica que vivim és pràcticament impossible que em surti un comprador que se'l pugui quedar sense hipoteca".
Tres anys i mig després, la barcelonina està pagant dues hipoteques, la de Manresa i la de Tarragona. "Sort que m'ho puc permetre; si no, no hagués pogut agafar la feina". Per tal de no perdre tants diners i davant la impossibilitat de vendre el pis de la plaça Bages, s'ha decantat per llogar-lo. "No ha estat cap problema perquè la gent no s'ha de comprometre, el que és impossible és vendre'l", diu. Malgrat això, assegura tenir l'esperança que "algun dia es resolgui tot plegat, el pugui vendre i oblidar-me d'aquest malson".
"No l'hauria d'haver comprat"
Maria Lluïsa Marceló és veïna de Bagà. Va comprar el pis pensant que se'l quedessin els seus fills quan marxessin de casa. "Era més econòmic que un pis a Barcelona i pensava que Manresa era una ciutat gran en la qual es podrien instal·lar. Maleït el dia que ho vaig decidir, no l'hauria d'haver comprat mai", es lamenta. Com la resta de veïns, es queixa de poca informació per part de l'Ajuntament. "No sembla que tinguin cap pressa a resoldre tot això i crec que ens hem reunit només en dues ocasions", assegura.
En aquests moments Marceló té llogat el pis del número 1 de la plaça Bages i no té intenció de vendre'l. "Tinc l'esperança que tot es resolgui i, quan els meus fills el necessitin, hi puguin anar a viure sense cap mena de por", assegura, tot reconeixent que "sort que era una segona casa, si arriba a ser al revés i no sé en quina situació estaria en aquests moments... Bé, sí que ho sé, en la situació en què es troben la resta de veïns, intentant no pensar que et pots quedar sense casa". La berguedana, que treballa de taxista, assegura que cada cop que té un servei a Manresa passa per davant de l'immoble. "Me'l miro i m'asseguro que encara continua dempeus i al seu lloc", diu.
