´He treballat amb documents que no havia obert ningú feia més de 100 anys´

Autor del llibre dels 150 anys de Casa Caritat. Llicenciat en Geografia i Història, el manresà Francesc Comas va rebre l'encàrrec per part de la Residència Assistencial de Manresa d'explicar el segle i mig d'història de Casa Caritat. L'obra és fruit d'un intens treball de documentació. El proper dia 16, a les 8 del vespre, el presentarà al Centre Cultural el Casino

On va buscar tota la documentació per fer el llibre?
La major part de les fonts documentals que he utilitzat són de l'Arxiu Històric Comarcal del Bages. Dins de l'Arxiu Assistencial hi ha el fons documental de Casa Caritat, que consta de 65 arxivadors amb nombrosa documentació que va des del 1859 fins als anys 70, sobre personal de la casa, sol·licituds d'ingrés, plànols, escriptures, església, factures, comptes, pressupostos, herències, serveis d'enterraments, inventaris, etc. També vaig consultar el fons documental de l'Asil-Alberg Joan Selves (Casa Caritat durant la guerra), el de la Caritat Cristiana i el de la Residència Assistencial de Manresa fins avui. I els llibres d'actes, memòries i documentació diversa de la Fundació Cots. De l'Arxiu Nacional de Catalunya vaig consultar alguns estats de comptes d'alguns anys concrets dels que s'enviaven a la Junta Provincial de Beneficència. I l'arxiu fotogràfic de Caixa Manresa, que va tenir Casa Caritat dins de la seva obra social entre 1953 i 1982. A banda d'entrevistes a persones que hi han viscut o hi han treballat.

Alguna curiositat?
He treballat amb documents que no havia obert ningú feia més de 100 anys, ja que encara hi havia una agulla o un paper de l'època que els protegia. Llegir un manuscrit que va començar Joaquim Sarret i Arbós sobre la Casa de Caritat de Manresa. Descobrir que fins a mitjan anys 50 del segle passat s'aprofitava el riu Cardener per fer baixar els troncs dels boscos destinats a construir les fàbriques de Manresa i Casa Caritat. Desconeixia que aquest sistema de transport, tan important en altres rius catalans, s'utilitzés aquí. Només n'he trobat referències bibliogràfiques escadusseres i, en canvi, dins la documentació de la Casa hi ha les factures que es pagaven per tallar els troncs, transportar-los fins al riu, barranquejar-los, recollir-los a l'alçada del Pont Nou de Manresa i portar-los a Casa Caritat. Un altre fet que em va impactar va ser el procés de depuració que van patir els membres de la Fundació Cots els anys 40. Tot i ser prohoms de la ciutat poc sospitosos de tenir simpaties per la causa republicana van ser investigats.

Què l'ha sorprès més de Casa Caritat fent la reconstrucció de la seva història?
La implicació de les monges vedrunes des dels orígens fins avui. Durant la guerra algunes monges vestides de seglar es van quedar a la institució i als anys 40 van mantenir la casa en una situació dificilíssima. No hi havia quasi menjar i es devien la major part de les factures per alimentar els acollits. Elles van renunciar al seu sou per poder-los mantenir.

Quina va ser la relació de Casa Caritat amb Manresa?
Hi va haver una gran implicació de la societat manresana -a tots els nivells- en els 70 primers anys de la seva història. Són nombroses les donacions en vida o mort que fa gent de totes les condicions socials. Els actes de col·locació de la primera pedra, de la inauguració, el 1859, i de l'ampliació, el 1913, són seguits per la immensa majoria dels manresans. Posteriorment, a partir dels anys 20, aquesta implicació va anar minvant i avui molta gent es pensa que ja no existeix. És de justícia donar a conèixer la important feina que continua fent en la societat actual...

A banda d'acollir infants orfes, va tenir altres usos. Quins?
Des del mateix any de la inauguració va acollir nenes internes, generalment de la comarca, i algunes persones grans que pagaven una pensió per ser cuidades. A més, per augmentar les rendes de la Casa, des del 1859 es va obrir una escola de nenes externes de pàrvuls fins a l'adolescència que anaven a l'escola Nostra Senyora dels Dolors i que va existir fins al 1965, quan es va fusionar amb l'escola dels Infants (actual Vedruna). Més endavant es va obrir una escola per a nens fins als nou anys.

Actualment, què queda d'aquella Casa Caritat?
Avui el xalet -que havia acollit escolars i asilats sota l'ensenyança dels hermanos?- és tancat. L'ala esquerra acull totes les dependències del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya). L'església va ser dessacralitzada i el seu espai és ocupat per la colla castellera Tirallongues i els geganters. A l'ala dreta hi ha sales de l'Associació de Veïns del barri Vic-Remei; la Fundació Cots, el Centre d'Iniciatives i Ocupació (CIO) i l'Escola d'Adults Jacint Carrió.