L´antiga Casa Caritat acull avui 46 nens i joves maltractats

GEMMA CAMPS/MANRESA El lliurament de la medalla de la solidaritat a la Residència Assistencial de Manresa, fundació privada, que integra des de l'any 1968 les antigues institucions benèfiques Casa Caritat-Fundació Cots i l'Asil d'Infants Orfes-Fundació Pascual, ha posat d'actualitat l'entitat, l'origen de la qual cal anar a buscar fa 150 anys. El que aleshores eren infants orfes de Manresa i Bellpuig, són ara infants i joves d'arreu de Catalunya marcats per una problemàtica familiar que va des dels abusos sexuals fins als maltractaments, la qual aconsella apartar-los de les seves famílies. L'altre canvi mirant cap al passat és la professionalització de les 50 persones que hi treballen. Del voluntarisme de les religioses (hi queden dues monges vedrunes) s'ha passat als educadors socials, amb carrera específica des dels anys 90 i conveni des del 2008.

A hores d'ara, 43 nens i nenes i nois i noies d'entre 3 i 18 anys viuen en les quatre llars infantils i la residència juvenil que té a Manresa la residència, que depèn del departament d'Acció Social i Ciutadania (es pacta una ajuda per nen i dia). Cal afegir-hi dos pisos d'autonomia autofinançats, on viuen tres joves de més de 18 anys.

Parlem amb Joan Manel Bendala, director de la Residència Assistencial de Manresa; Laura Ruedas, directora de la residència juvenil; i Eva Prat, coordinadora de la llar Alba, al barri de la Parada. Tots tres fa més de 10 anys que hi treballen. Els infants i joves hi arriben derivats per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), "després de ser detectats els problemes a l'escola, pels serveis socials o pel metge de capçalera". Des de negligència per part dels pares, és a dir, que "no es cuiden les necessitats bàsiques", fins a "maltractaments psicològics i/o físics i abusos sexuals. Hi ha vegades que trobem pares que tenen mancances a nivell intel·lectual o alguna malaltia mental". Quan la DGAIA decideix fer el "desemparament", tria on "podrà estar millor. Això inclou a quina zona geogràfica l'envia, depenent de si s'ha de posar distància amb la família o no". A partir d'aquí, "es fixa el dia d'ingrés i arriba".

L'estada "es renova cada any" i "depèn molt de la millora que pugui fer la família". Bendala remarca aquest punt: "si els nanos són aquí no és perquè tinguin culpa de res. Nosaltres els protegim. És la seva família, que ha de fer algun canvi". D'un temps ençà, els nanos els arriben de localitats més properes, cosa que els facilita la feina. Hi ha ajudat tenir l'Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) del Bages i el Berguedà al Consell Comarcal del Bages. Encara hi ha, però, serrells que cal polir. "S'ha fet una divisió de Catalunya en equips funcionals que és molt discutible". A la que inclou el Bages i el Berguedà hi ha l'Anoia, Osona... i el Garraf.

Instal·lats a les llars, s'intenta oferir-los una vida tan normal com sigui possible, dins la anormalitat, amb horaris, escola, activitats extraescolars, reforç escolar si cal, lleure, i l'acompanyament constant dels educadors. "Aquests nanos tenen més dèficits afectius, pedagògics i socials ". Justament aquest any, la residència posarà en marxa un centre terapèutic amb un psicòleg per fer-los atenció. "Molts utilitzen el Centre de Salut Mental en el vessant infanto-juvenil, però hi ha casos que necessiten una teràpia més intensiva. Tenim un petit local i, tan aviat com puguem, començarem".

Mites i problemes pendents

Al voltant de l'acolliment queda molta feina per fer. Ruedas fa notar el rebuig que hi ha en algunes localitats a l'hora de tenir aquestes llars: "es pensa que són delinqüents i que tindran problemes". Evidentment, entre els nanos hi ha conflictes, com els que hi pot haver en una família nombrosa. En el cas dels adolescents, "la manera de relacionar-se està condicionada pel molt que han patit. Hi ha vegades que tenen reaccions que per a nosaltres són desmesurades, però ells ho viuen així".

I a les escoles? "N'hi ha que amb els nostres nanos tenen molts problemes i de vegades utilitzen en excés el fer-los fora o apartar-los del grup". Ruedas reclama en aquest sentit una adequació de l'ensenyament, sobretot per als joves. "Volen donar una titulació a tothom però no tothom necessita el mateix. N'hi ha que et diuen des del centre que ha de repetir i tu penses: però si d'aquí a un o dos anys haurà de ser a fora. El que necessita és una formació professional per treballar". D'aquí va venir la decisió de crear els dos pisos d'autonomia, per no fer tan dràstic el desinternament superats els 18 anys. "En els nostres pisos, que financem i gestionem nosaltres, hi estan entre 1 i 2 anys. Poden sortir als 19-20, però els costa, perquè quan ho fan han de tenir una feina consolidada i uns estalvis per poder-se pagar un pis, i això és impossible".

I ara, amb la crisi, encara més. "En els de 16 a 18 anys abans teníem temps per intentar que provessin dues o tres feines. Aquest curs vam tenir una noia treballant fins al febrer i, a partir d'aleshores, no ha pogut treballar ningú més". Amb relació a les famílies, "notem molt que viuen situacions molt complicades perquè són els primers que s'han quedat sense feina. Abans els tenien el cap de setmana i ara els costa més".

La lentitud a l'hora de documentar els nanos estrangers que els arriben és un altre inconvenient, i la manca de famílies d'acollida, que a Catalunya no arriben al 10%. "Hi ha escoles on els grups de pares fan activitats el cap de setmana i aquests nanos hi participen, però amb un educador que de vegades no és el seu tutor, perquè depèn de l'horari que faci. No pot ser que al vespre aquest nano torni i plori perquè vol que la seva mare l'acompanyi. Aquí hi estan bé, però necessiten un entorn familiar com la resta de companys". Hi ha nanos de 15 anys que hi van entrar als 3.

"Quan passen els anys i et vénen a veure o bé et truquen, o tenen un fill i vénen per ensenyar-te'l, et reconeixen que l'època que han estat amb nosaltres ha estat important. En general, se'n surten força bé, sobretot tenint en compte les dificultats tan grans que han tingut des de ben petits".