Ara tothom vol sortir a la pissarra. A la pissarra digital. Ho diu Jordi Corominas, coordinador de la informatització de les aules de l'institut Lluís de Peguera de Manresa, que han estrenat curs amb ordinadors en comptes de llibres. En concret, 170 ordinadors per a 120 alumnes dels quatre grups de 1r d'ESO. La resta, per als professors, i de recanvi, que ja hi ha hagut algun accident. Més enllà del que té d'atractiu la novetat, la pressa, bàsicament, ha estat la part negativa de la implantació. Una implantació de sabata i d'espardenya. La sabata és la plena introducció de la informàtica en l'ensenyament, un dels pocs àmbits on la seva presència encara era molt limitada. L'espardenya: els ordinadors van arribar tard, les pissarres digitals encara més, la connexió falla més sovint del desitjable i el material digital a l'abast dels professors és molt limitat.

Malgrat tots els peròs, que n'hi ha, Jordi Corominas, professor de matemàtiques del centre, igual que Ignasi Cebrian, professor de ciències naturals, amb qui Regió7 ha compartit una classe (vegeu pàgina del costat), veuen més avantatges que inconvenients a tot plegat. Ambdós remarquen que el nou sistema d'ensenyament atorga un nou protagonisme al professor, que ja no està limitat a un sol llibre.

"Té uns diners per gastar-se en continguts i és ell qui ha de decidir què tria". Això, però, serà a la llarga. Precisament ara no és que hi hagi gaire on anar a buscar. Digital-Text per a les matèries de mates, català, castellà, tecnologia, ciències socials i ciències experimentals, i Mcmillan per a anglès. "El tema de les editorials -reconeix Corominas- ha de canviar molt. La idea d'aquest projecte és que s'acabi el llibre. Que no hi hagi un llibre de matemàtiques de primer d'ESO sinó contingut, i que els professors triïn els de diferents editorials". Sempre seguint els temaris marcats per la Generalitat, recorda Cebrian, per a qui aquest canvi "farà que el professor s'impliqui més en el que està impartint, i, quan els nanos veuen que tu estàs motivat, ells també tiben".

Altres avantatges que hi troba és que "no has de desplaçar-te per buscar una aula on hi hagi ordinador, i la possibilitat de tenir accés a la xarxa, on tens molta informació". Insisteix, però, que l'eix vertebrador és i continuarà sent el professor i que per als alumnes no és cap panacea. "Passa el mateix que quan treballes amb llibreta i llapis. Als nanos que els costa més, també els costa més la qüestió informàtica. Primer, els atrau molt perquè tot és nou i sembla que puguis fer malabarismes, però els problemes són els mateixos".

Massa tard i amb problemes

Al Peguera els ordinadors es van repartir quatre dies després de l'inici del curs (14 de setembre), però es van haver de quedar a casa dels alumnes perquè mancava la instal·lació del Wi-Fi i les pissarres digitals. El Wi-Fi va quedar posat dues setmanes després de començar el curs i encara ara dóna problemes, cosa que fa demanar-se a Corominas què passarà quan el seu ús arribi a més cursos i més alumnes. Quant a les pissarres digitals (3 més 1 que tenien del curs passat, i 4 kits de projecció), explica que "van arribar l'última setmana d'octubre; el dia 3 de novembre les van instal·lar i a partir del 4 van començar a funcionar".

És a dir, que les classes amb ordinador tal com mana no es van poder fer fins gairebé passats dos mesos de l'inici del curs. En el cas de les pissarres, el problema és que "hi ha hagut una comanda molt forta. Se n'han hagut de fer moltíssimes. El departament d'Educació i les empreses que les fan van signar convenis a final de juliol, però van venir vacances i el setembre, a l'hora de començar-les a enviar (nosaltres vam fer la petició el maig), es van trobar que no n'hi havia". El preu? (sense IVA) 1.446,95 euros per pissarra i 1.449,11 cada kit. Diners que, d'entrada, paguen els centres amb la previsió de poder recuperar la inversió des del departament.

Els inconvenients no s'acaben aquí. Al Peguera han destinat un professor d'informàtica del centre, Marc Núñez, a solucionar els múltiples imprevistos que comporta l'ús dels ordinadors. Corominas diu que "el tenim gràcies al fet que disposem de pla estratègic i una part dels diners els destinem a pagar aquesta persona. Crec que seria important tenir un informàtic totes les hores al centre, com si fos un treballador més de l'institut". Els problemes que ha de solucionar van des de temes de contrasenyes (durant el dia els estudiants poden entrar-ne fins a quatre de diferents) a problemes de connexió. Per a aquests casos "has de tenir preparat material". Quant als ordinadors que s'han hagut de canviar, "un va ser perquè es va espatllar el teclat, perquè suposo que hi va caure algun líquid i va quedar travat. En un altre no funcionava res... Han estat 4 o 5 que s'han hagut d'enviar a la casa. Hi ha avaries que solucionem nosaltres. Tenen una funció que et permet esborrar-ho tot i queden com van arribar, i això s'ha fet amb algun".

També hi ha temes relacionats amb el sistema operatiu. Els ordinadors poden anar amb Windows o Linkat, que és la distribució educativa de GNU/Linux que ofereix el departament d'Educació a la comunitat educativa, però "en aquests moments la Linkat que porta aquest ordinador no va bé perquè és una versió massa antiga".

Això fa que els estudiants hagin d'utilitzar Windows per força, per on és més fàcil que busquin material no apte. "Quan s'actualitzi la Linkat, suposo que tallarem més coses. Si entren per Windows a casa, com ara, és molt difícil de controlar. De totes maneres, els pares poden contractar algun tallafocs". Recorda que "nosaltres, a casa, no hi podem fer res. Han de ser els pares. El que podem fer és controlar-los aquí. Hem detectat que algú ha fet servir programes tipus Ares. Estan localitzats i avisats. Podem monitoritzar si hi ha segons quines webs i ells saben que estan controlats. Els hem avisat que si fan servir programes tipus Ares o Emule tindran una sanció". Ja n'han posat alguna.