Mor una dona a Sant Joan de Déu com a resultat del catèter que li van col·locar

GEMMA CAMPSMANRESA La família de la manresana Montserrat Garcia Blázquez, de 50 anys, ha interposat una denúncia al jutjat 6 de Manresa contra l'Hospital de Sant Joan de Déu. L'acusen d'haver comès una negligència mèdica que li va causar la mort en posar-li un catèter. Miquel Pons, director d'atenció especialitzada de l'hospital, ho defineix com "un accident amb un resultat totalment inesperat", però no admet que sigui per una mala praxi mèdica.

El marit de Garcia, Antonio Flores Moya, explica que "hi ha diligències obertes" i remarca que no ha fet públic el cas per venjança sinó per evitar que es repeteixi. "Ja no me la tornaran, però, com a mínim, que serveixi per conscienciar l'hospital que ha de fer les coses bé". La seva esposa, que treballava a la Botiga dels Trossos del carrer del Cós i deixa un fill de 15 anys, va ingressar a Sant Joan de Déu per extirpar-li un tumor al còlon; tres dies després de l'operació va tenir una parada cardiorespiratòria perquè el catèter que duia fins al cor havia perforat el pericardi. La parada li va causar la mort cerebral i va portar la família a des-intubar-la al cap de quatre dies. Pons, que ha lamentat el fet, admet que la radiografia que mostrava el catèter "dóna una imatge confusa d'on acaba la punta" i com que "en aquell moment la senyora donava un estat totalment asintomàtic, es va interpretar que estava ben posat". Insisteix que "és un accident amb una tècnica que té el seu punt d'agressivitat". És el primer cop que hi ha una mort a l'hospital manresà per la col·locació d'una via venosa central, tot i que s'ha donat un altre cas en una pacient de 83 anys que va acabar bé perquè es va detectar de seguida. Pons fa notar que, ara com ara, "les alternatives a les vies venoses centrals no existeixen".

Amb la veu i els ulls marcats pel dol d'una mort inesperada, Flores explica els fets. "A la meva senyora li van detectar un càncer de colon" i "van decidir operar-la el 9 de novembre. La van ingressar el dia 8 a les 10 del matí i a la tarda van arribar a l'habitació una infermera i un ajudant [un metge, segons informació de Pons] i li van posar un catèter, que van introduir fins al cor i van clavar a l'aurícula dreta, que va al pericardi. Quan van fer la radiografia, segons expliquen els metges, no van veure que estava dins del cor perquè la columna vertebral l'amagava". El catèter havia d'anar a l'entrada del cor perquè aquest s'encarregués de repartir tots els líquids que hi entraven (sèrum, medicaments...) més ràpidament. El dia 9 la van operar. "Va ser un èxit. En paraules del doctor que la va operar, havia estat una de les intervencions més bones que havia fet". Era un dilluns. A la sala d'operacions, quan li van fer la recuperació, va tenir una arítmia i van "treure-li una miqueta el catèter perquè potser el tenia massa endins".

Dijous al matí d'aquella setmana, "a les 10.20 hores, el metge va venir i li va dir: prepara les maletes que te'n vas a casa", amb la consegüent alegria de la pacient i la seva família. Garcia va decidir dutxar-se. "Cridem la infermera i, de cop i volta, deia que es marejava", va fer uns sons agònics "i ja està. Es va activar el protocol d'emergència, li van fer el massatge, però no es recuperava. Al cap d'un quart d'hora de tenir-la en parada cardiorespiratòria, va arribar una màquina que li podia salvar la vida, l'ecocardio. Ja estava vegetal. Li van posar l'ecocardio i van veure que tenia líquid al cor i el van aspirar. N'hi van treure 300 ml, tant com una llauna de Coca-Cola. La van reanimar però ja estava morta". Flores es queixa que l'ecocardio tardés a arribar. Pons assegura que no podia anar més ràpid.

El dilluns 16 de novembre la família va decidir desintubar-la i l'endemà van anar a posar la denúncia al jutjat perquè se li practiqués una autòpsia judicial, petició que "el jutge i la forense ens van denegar". També han portat el cas al Defensor del Pacient.

A l'hospital, informa el doctor Pons, li van fer l'autòpsia, on "es veu un petit forat que va de la cavitat ventricular interna al pericardi. La família demanava quan havia passat, però no ho podem saber. Sembla com si el catèter hagués estat recolzat i amb els dies hagués penetrat. Si s'hagués perforat la paret ventricular al primer moment hauria donat una simptomatologia i, en canvi, la complicació va ser tardana". Li van fer dues radiografies: després de posar el catèter i quan va fer la arítmia.