F.G.MANRESA
La conferència organitzada per l'Ajuntament i el Grup d'Advocats Joves de Manresa sobre l'avortament va aplegar una cinquantena de persones, dimecres al vespre, que van seguir atentament la intervenció de Núria Terribas, directora de l'Institut Borja de Bioètica. La conferència es duia a terme després que fos prohibida pel bisbat, per no estar d'acord amb la doctrina catòlica, quan va ser organitzada pel Centre de Pensament Cristià i la Pastoral Universitària.
En les intervencions prèvies, la regidora de la Dona, Núria Sensat, va celebrar la realització de l'acte "després que el primer intent no sortís bé", i va afegir que l'Ajuntament s'havia involucrat en el fet que fos possible escoltar la conferència El debat sobre l'avortament en una societat plural, perquè "no podia ser que Manresa no tin-gués capacitat de posar aquest tema sobre la taula". La directora de l'Institut Borja de Bioètica, pertanyent a la Universitat Ramon Llull, va reconèixer que li havia "sabut greu" no poder venir a Manresa el primer cop i va lamentar que s'haguessin "generat fantasmes allà on no hi són". Terribas va defensar la necessitat de fer un debat serè sobre una problemàtica real i va advocar per no afrontar aquesta situació des dels prejudicis i la visceralitat, perquè així resulta impossible arribar als necessaris consensos. La jurista va recordar, en primer terme, que a l'estat espanyol s'està cometent "un frau de llei des de fa 22 anys" en matèria d'avortament, ja que en el 97% dels casos es justifica la interrupció voluntària de l'embaràs per afectacions psicològiques greus a la dona, quan en realitat es justifiquen per l'estrès o ansietat que genera o generaria tirar endavant la gestació. Davant d'aquesta situació, Terribas va explicar que el problema es podia abordar des d'un plantejament de màxima protecció per a l'indefens, de màxima protecció per a la dona o cercar un terme que tingués en compte plantejaments d'ambdues parts. Precisament en aquest punt mig és on es va situar Terribas, tenint en compte que existeixen embarassos no desitjats i la necessitat de regular els diferents drets que conflueixen al voltant d'aquest fet. D'altra banda, Terribas es va posicionar en contra que l'avortament fos considerat un dret de la dona, tant per qüestions morals com pel fet objectiu que es fa mal a una vida incipient. El camí intermig se situaria allà on s'entrecreuen els interrogants sobre el dret a forçar una dona a avortar o a tirar endavant amb el seu embaràs no desitjat per causes diverses.