´Desmuntar grues a Sant Joan de Déu hauria estat una absoluta tragèdia´

Una aposta pel nou hospital. El gerent a la Catalunya central del Servei Català de la Salut diu que el document de compromís signat per la consellera Geli conforme les obres a Sant Joan de Déu no s'aturaran era necessari per calmar els professionals i la ciutadania. Xifra en un miler les persones que aprofitaran el servei de radioteràpia del futur hospital

Toni Iruela (Badalona), gerent de la Regió Catalunya Central del Servei Català de la Salut, que engloba l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès, ha parlat amb Regió7 d'alguns dels temes relacionats amb la salut més candents a casa nostra, entre els quals l'ampliació de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

La visita de Marina Geli, consellera de Salut, a Manresa per signar un document de compromís segons el qual no hi haurà interrupcions entre la primera i la segona fase de les obres a Sant Joan de Déu, és una garantia?
Total. Hi ha la previsió que cap al juny s'acabi la primera fase i ens va semblar que, abans que acabés l'any, era un bon moment per transmetre la voluntat del departament que aquest projecte no té retorn. Que l'ambient del personal de l'hospital, que en el seu moment, amb la fusió, no era gaire bo, és fantàstic. [En l'acte amb la consellera] Hi havia molts metges, moltes infermeres, molt personal compromès amb el seu hospital. Volíem transmetre als professionals i a tota la ciutadania que el Govern aposta i donarà continuïtat a aquestes obres i que no caldrà desmuntar les grues, que hauria estat una absoluta tragèdia.

Com es pagaran els 60 milions de la segona fase en el context actual de crisi que ens toca viure?
El Govern fa com els particulars. Treballem amb crèdits. Ho fem, perquè sempre es fa així, amb crèdits plurianuals, tal com s'ha fet amb la primera fase. I en la segona una fórmula seria estendre la línia de crèdit plurianual, però això suposo que s'anirà concretant els propers mesos. Trobarem la millor fórmula. Hi ha algunes incerteses, i la més rellevant és com acabarà l'any des del punt de vista financer amb el compromís que tenim de Madrid que ens arribaran 2.000 milions i escaig d'euros.

Del pacte de finançament.
No és oficial. De fet, d'aquí a uns dies tenim una reunió a Barcelona en la qual se'ns informarà per on van els trets. Crec que és molt probable que passi, però la certesa encara no la tenim.

Una dels serveis que oferirà el nou Sant Joan de Déu serà el de radioteràpia, que en l'acte amb la consellera es va destacar com un dels passos endavant més importants de la regió sanitària.
Fa uns dies vam fer la signatura d'un document segons el qual, des del departament, des de la nostra gerència i des de la dels Vallès, aprofitant la segona fase que vindrà ara, hem valorat d'una manera positiva que el projecte executiu inclogui la construcció del que els tècnics anomenen el búnquer per encabir-hi tots els equips de radioteràpia. Quan s'acabi l'hospital, cap al 2014, és previst que inclogui aquest servei.

Suposarà que molta gent ja no s'haurà de desplaçar a Barcelona.
En un període d'un any, d'octubre a octubre, a les cinc comarques de la Regió Catalunya Central s'han tractat de radioteràpia 1.045 pacients. El que pretenem no només és que no es desplacin, sinó treballar en una línia molt important. Els recursos són limitats, per tant, és molt important que en aquest tipus de serveis els hospitals allunyats de Barcelona i de l'àrea metropolitana estableixin aliances estratègiques amb altres hospitals. Aquí disposarem de dos, tres especialistes que siguin radioterapeutes, però en alguns casos només n'hi ha un o dos. Si un professional d'aquests agafa la baixa, té un accident o ha d'estar un mes fent formació no sé on, ens quedem sense servei? És evident que no pot ser, i el que vam fer amb aquell document d'intencions és l'aliança estratègica amb l'Hospital Parc Taulí i amb la Mútua de Terrassa per fer xarxa per a la formació continuada, compartir dubtes... Avançàvem en una línia de fer xarxa que fem en radioteràpia i que haurem d'anar formulant i concretant en molts altres serveis. Al segle XXI no té sentit que un hospital, per més gran que sigui, estigui aïllat. Hi ha d'haver xarxa.

El que costa aquest búnquer, que és una inversió important, és inclòs en el pressupost?
És inclòs i garantit en aquest procés de finançament. Potser són 2 o 3 milions més. Pel que sé, tenim la sort que en el que seria l'entrada per sota d'on hi ha en aquest moment l'heliport hi ha una muntanyeta que els tècnics han mirat on seria força fàcil posar-lo perquè és excavar en un lloc que, d'una manera natural, ens dóna una ubicació molt bona. I té la gràcia que és a l'entrada, de manera que des del punt de vista de l'accessibilitat, per exemple, si ha de venir una persona de Solsona, no ha de perdre's per dins de l'hospital, sinó que ho té a l'entrada. Deixa el cotxe a l'aparcament i pot entrar al búnquer on hi haurà la sala de readioteràpia i marxar. Tècnicament és molt ben resolt.

Tots els diners que costarà Sant Joan de Déu, no acabaran passant factura als usuaris?
No. En absolut. El sistema nacional de salut és un servei públic, que paguem tots els ciutadans amb els nostres impostos. En aquest moment, cada any estem pagant 120 milions d'euros pels serveis que dóna Althaia.

La consellera ho va atribuir, en part, a un augment de la plantilla de 500 persones.
Hem passat de 1.500 a 2.000 professionals. I per tecnologia, pels nous serveis que es van incorporant... La medicina avança contínuament i les noves tecnologies que hem d'anar incorporant a mesura que demostren la seva eficàcia cada vegada són més cares. Aquí i a la resta del país el creixement del pressupost en sanitat ha estat espectacular. En fèiem el repàs fa poc i, globalment, des que hi ha la consellera Geli, en grans xifres hem passat d'un pressupost de poc més de 5.000 milions a gairebé 10.000 en el darrer pressupost que hem aprovat. En sis anyets pràcticament s'ha doblat. I, tot i això, no som on voldríem ser perquè ens ha vingut la crisi i ens ha aturat el ritme de creixement del finançament. Ens ha obligat a prioritzar, i el que tenim ara és un pressupost de continuïtat. En l'escenari de cara al 2010, malgrat que la recaptació d'impostos de la Generalitat gairebé ha disminuït el 40%, en salut des del Govern hem fet un exercici de priorització.

Ho tenen calculat, depenent dels serveis que s'afegiran?
No. Això s'anirà veient a mesura que s'hagi de dissenyar.

Pel que fa als serveis, l'única limitació per guanyar accessibilitat, com va dir la consellera, és que tècnicament la qualitat sigui la que toca. Per dir-ho d'alguna manera, per molt que ens agradi tenir accessibilitat, no és previst tenir una unitat de cremats. Tots sabem que a Catalunya només n'hi ha una, que és a l'Hospital de la Vall d'Hebron i que quan algú necessita un ingrés perquè està en aquesta situació clínica se'l trasllada allà. Qui diu això diu algun trasplantament, alguna operació neuroquirúrgica, etc. Si només se'n fan un o dos casos l'any és molt difícil garantir, ja no només des del punt de vista econòmic, sinó de qualitat, la perícia del professional. En aquests casos el que es fa aquí i a tot arreu és concentrar.

Se sap ja a què es destinarà el Centre Hospitalari quan els serveis vagin al nou hospital?
Això és una decisió d'Althaia. En el seu moment es va parlar que es vendria. Caldria demanar-ho a ells, quin projecte tenen.

Un tema de present. Per on passa l'epidèmia de la grip A?
Sembla que hi ha d'haver dues onades i que aquesta primera ja l'estem superant i probablement de cara al gener vindrà el segon pic, ja amb la grip estacional. S'ha parlat de diversos factors de risc, l'obesitat, estar embarassada, i sembla que en aquest moment el factor afegit de risc més important i que dóna un plus de gravetat és el tabaquisme. Una raó més per deixar de fumar.