GEMMA CAMPSMANRESA
La intenció de l'Ajuntament de Vic de fer un control més rigorós dels empadronaments d'immigrants al municipi ha convertit el padró en tema de l'actualitat. A Manresa, per donar-s'hi d'alta s'ha d'anar a l'Oficina d'Informació i Atenció al Ciutadà (OIAC), als baixos de l'ajuntament, on hi ha quinze informadors i una backoffice amb dues persones que tracten els casos complicats.
Empadronar-se requereix presentar un contracte de lloguer o escriptura i, si no s'és el titular de l'habitatge, una autorització del titular conforme autoritza la persona a viure-hi. Per altra banda, cal una fotocòpia del DNI; del permís de residència o del passaport, els ciutadans no comunitaris, i un certificat d'inscripció al Registre Central d'Estrangers per Nacionals d'Estats amb Tractament Comunitari, els que són comunitaris.
Arribats a l'OIAC, per fer el tràmit de l'empadronament cal prémer el botó groc que hi ha a la pantalla digital situada a l'entrada i esperar tanda. Tècnics de l'Ajuntament reconeixen que amb la crisi hi ha hagut una frenada en el ritme d'empadronaments d'immigrats. Ahir al matí, però, no ho semblava. L'OIAC estava plena i hi havia gent a fora esperant-se, com Mohammed Bessami, que volia empadronar la dona i el fill. Per contra, hi ha més canvis de domicili, situació que és general i no només del col·lectiu immigrant.
Una vegada lliurats els documents necessaris, la persona queda inscrita en el padró d'habitants i surt amb un certificat en què consta la data a partir de la qual ha causat alta al municipi i certificats de residència per adreçar-se a d'altres institucions. En el cas dels ciutadans comunitaris, sense obligació de renovació i, en el dels no comunitaris, amb obligació de, prèvia notificació de l'Ajuntament, renovar la residència en el termini de dos anys des que l'ha iniciat; en cas contrari, és donat de baixa.
Quan una persona marxa de la ciutat no ho ha de comunicar. Per exemple, si se'n va a Sant Vicenç, és entre ajuntaments que s'ho diuen. Si és espanyol i marxa a un altre país, s'ha d'anar a empadronar allà, informació que arriba a l'Ajuntament. Si és estranger i marxa a un altre país, sí que ho ha de comunicar, llevat que sigui al seu país d'origen; aleshores el seu consolat ja s'encarrega d'informar-ne.
Sigui quin sigui, l'Ajuntament necessita algun document per empadronar, però, a diferència del que vol imposar l'Ajuntament de Vic (un permís de residència o de treball obligatori), amb el passaport n'hi ha prou. Els tècnics consultats fan notar que, sovint, per obtenir el permís de residència, als immigrants se'ls demana el certificat d'empadronament, per tant, si no el tenen, és un peix que es mossega la cua. El que no s'accepta és que no tingui ni tan sols passaport. Si és el cas, se l'envia al seu consolat a fer-se'l.
Les instruccions per empadronar-se les marca l'Institut Nacional d'Estadística (INE) però cada Ajuntament té un marge de joc. Alhora, també es van introduint canvis. Per exemple, els ciutadans de la Comunitat Europea, fins fa dos anys, amb el carnet del seu país es podien empadronar. En canvi, des de fa dos anys han de tenir un certificat (de color verd) conforme estan inscrits al Registre Central d'Estrangers per Nacionals d'Estats amb Tractament Comunitari.
La multiplicitat de casos que han d'atendre els tècnics que empadronen és precisament la principal dificultat amb què es troben. Hi ha una pràctica recurrent que esmenten. La de les persones que intenten saltar-se les normes quant al tema de la vivenda presentant contractes d'altres inquilins o que han perdut vigència. També la no comunicació del canvi de residència, que es detecta quan demanen un certificat i no els arriba perquè han canviat de domicili.