El museu Valentí Masachs parla dels cementiris nuclears

G.A | MANRESA Quant temps cal perquè l'urani acabi generant energia nuclear? Són els cementiris nuclears l'única alternativa per als residus radioactius? El Museu de Geologia Valentí Masachs de Manresa acull una exposició sobre l'energia nuclear que, en ple debat estatal sobre la necessitat de crear o no un cementiri nuclear, ofereix algunes respostes.

L'exposició, ubicada a l'àrea de reflexió, disposa de plafons informatius i un aparell interactiu que expliquen quin és el procés de creació de l'energia nuclear, així com dels beneficis i perjudicis de la radioactivitat. Un detector de Geiger, que permet mesurar la radioactivitat, s'encarrega de posar-ne els exemples.

Segons es pot veure a la mostra, només el 0,7% de l'urani natural serveix per a la generació d'energia nuclear. Un cop s'enriqueix i aquesta part aprofitable arriba al 4,5%, es pot emprar com a element de combustió. A la central nuclear, l'urani deixa de ser útil quan el percentatge d'enriquit ronda el 3% . Inicialment, per tal de reduir la radiació així com la temperatura, els residus es guarden durant anys en unes piscines especials, que formen part de les instal·lacions de les centrals.

Un cop fred, el més habitual és guardar els residus en un magatzem controlat centralitzat, o cementiri nuclear d'alta activitat. A nivell estatal no existeix cap magatzem, per la qual cosa fins ara els residus es guardaven en magatzems llogats al Regne Unit i França. Si aquests residus no tornen a Espanya entre final del 2010 i principi del 2011, data en què s'acaba el contracte de lloguer, s'hauran de pagar multes que poden arribar als 60.000 euros diaris. Municipis com Ascó s'han mostrat voluntaris a acollir el cementiri nuclear d'alta activitat, que en un inici seria temporal i duraria 60 anys. Els requisits per acollir-lo són que es tracti d'un espai soterrat, en una superfície geològicament resistent, sense fractures ni perill de terratrèmols.

Segons l'exposició, una altra opció seria reutilitzar l'urani residual per generar un nou combustible. Aquesta opció, que ja es du a terme en altres països, aniria adreçada a centrals nuclears més petites i permetria obtenir una quantitat d'energia menor. La mostra també recorda que s'estan realitzant estudis per transmutar els elements radioactius i reduir-los l'esperança de vida.

L'àrea de reflexió del museu pretén conscienciar els visitants que els recursos naturals s'esgoten. Fa un repàs d'altres combustibles com el carbó, el petroli i el gas natural recordant que cal una mineria més sostenible perquè els recursos naturals no són infinits.