Manresa encara té 4.000 vacunes per la grip A de les 6.000 demanades

A Manresa hi ha més de 4.000 vacunes de la grip A que no s'han utilitzat. De les més de 6.000 que van demanar quan va començar la campanya de vacunació, els quatre centres d'atenció primària n'han fet servir 1.871. Que arribessin quan molta gent havia passat la grip, i la novetat i la consegüent desconfiança, són dues de les raons que donen el CatSalut i Althaia per explicar que se n'hagin posat tan poques

GEMMA CAMPSMANRESA Des del 16 de novembre passat, dia que va començar la campanya de vacunació de la grip A, i fins al 31 de desembre passat, als quatre centres d'atenció primària (CAP) de Manresa van posar 1.871 dosis de la vacuna de la grip A, que són una tercera part del total que es van distribuir (6.354).

En el cas dels dos CAP que depenen de la Fundació Althaia, el Barri Antic i el Bases de Manresa, hi van arribar 2.901 dosis de la vacuna, de les quals en van posar 900, que és el 31%. Quant als CAP dependents de l'ICS, Plaça Catalunya i Sagrada Família, els en van arribar 3.453, i d'aquestes en van gastar 971, el 28,1%. Cal dir que, tant en un cas com en l'altre, les persones que hi han anat passant a partir del 31 de desembre per vacunar-se encara ho han pogut fer, de manera que la xifra indicada de les dosis gastades podria variar sensiblement.
A la Fundació Althaia i la Regió Sanitària Catalunya Central, que és qui ha fet la recollida d'aquestes dades i les ha facilitat a Regió7, han exposat diversos motius pels quals hi ha hagut tanta distància entre les previsions (tenint en compte els grups de risc als quals es recomanava la vacuna) i els resultats finals, que, a gran escala, s'han reproduït a nivell de Catalunya. En una de les explicacions en la qual hi ha coincidència és en el fet que, quan va començar la campanya de vacunació de la grip A, hi havia persones que ja havien passat la grip i van decidir no posar-se-la. També hi ha persones que, en ser una vacuna nova, no hi van confiar i van optar per prescindir-ne. És el cas de les dones embarassades.

Una iniciativa única

El doctor Marcel Prats, director de la divisió d'Atenció Primària de la Fundació Althaia, considera que valorar si el miler de vacunes que s'han posat als dos CAP que depenen d'Althaia són moltes o poques és complicat perquè hi entren molts factors, i que el més important és que "vam estar oberts a tota la població" a la qual es recomanava. Prats remarca especialment la informació que se'ls va donar. "Una cosa que hem fet a la Fundació Al-thaia, i que pràcticament seria l'únic lloc de Catalunya on s'ha fet, ha estat demanar un consentiment informat a totes les persones que es van venir a vacunar de grip A". A aquestes persones "els hem passat un seguit de preguntes sobre els factors de risc, si estava indicada, si tenia al·lèrgia o no, etc., etc. I, fet tot el protocol de preguntes, quan vèiem que eren candidates, els hi posàvem". Aquest examen previ "ha fet que tinguem molts pocs rebutjos de grip A". A banda d'evitar el rebuig, esmenta que una de les raons per les quals es va decidir portar a terme el test és que "s'havia fet anys enrere amb les grips estacionals i vam pensar que, tenint una nova situació, valia la pena fer el mateix".

Quant als casos de grip A di-agnosticats a Manresa, on recordem que hi va haver dues morts per aquest virus, el director de la divisió d'Atenció Primària de la Fundació Althaia recalca que a les àrees bàsiques no s'especifica quin tipus de grip té el pacient perquè el que es fa és atendre'l en funció de la gravetat i, en el cas que sigui necessari, enviar-lo directament a l'hospital, on sí que feien la comprovació. Per tant, no pot saber quantes persones afectades per grip A han passat pel CAP Bases de Manresa i pel del Barri Antic.

El doctor Prats fa notar que, quan van arribar les vacunes, "hi havia gent que ja havia passat una grip i tota la gent gran que ja s'havia posat la vacuna de la grip estacional i estaven coberts". Alhora, "hi havia un munt de nanos de pediatria que ja havien passat quadres gripals i havien contagiat la seva família". En aquest context va arribar la vacuna. Prats, però, no creu que s'hagi exagerat massa a l'hora de parlar-ne. "Els metges, quan un pacient es ve a visitar, tenim tendència a pensar el pitjor i anem tirant enrere fins que arribes a un diagnòstic del que té. És una manera de treballar molt pràctica perquè no se t'escapa cap di-agnòstic". Es demana, per exemple, "què hauria passat si haguéssim tingut un brot que ha-gués durat octubre, novembre, desembre i gener, i tinguéssim poques vacunes i no tinguéssim professionals?". En aquest sentit, destaca la coordinació que hi ha hagut a Manresa". Cal dir que, durant la pandèmia de la grip A, no va ser necessari posar en marxa el dispositiu especial preparat a urgències, "ni les cobertures dels professionals en períodes dels dies de Nadal i Reis, que estava lligat i no l'hem requerit".