´Si no hagués marxat a Anglaterra, el meu estil no seria el que és ara´

Dissenyadora de moda manresana. Als 37 anys, Míriam Ponsa viu un excel·lent moment professional. Recentment guardonada amb el premi 080 Barcelona Fashion en la categoria de millor col·lecció de moda femenina, ha participat en certàmens i passarel·les de renom i en aquests moments les seves peces es poden trobar en diferents països

La dissenyadora Míriam Ponsa (Manresa, 1973) es troba en un dels millors moments de la seva carrera professional. La firma de roba que porta el seu nom és present en les principals botigues multimarca del país, així com en els mercats estrangers. A més, disposa de tres establiments propis, sota el nom de Creasilk, on es poden adquirir les seves col·leccions, un dels quals a Manresa. Els seus conjunts s'han deixat veure en passarel·les tan prestigioses com la passarel·la Gaudí, i el 28 de gener passat va ser guardonada amb el premi 080 Barcelona Fashion en la categoria de millor col·lecció femenina, un guardó que la consagra com una de les promeses del moment.

Molts èxits en poc temps. Com es paeix aquest darrer premi?
Estem molt i molt contents perquè ha arribat en el moment més dolç que podia arribar. Ja tenim tres botigues, la gent ens coneix i és un premi que podrem aprofitar. A més és un reconeixement a tot l'equip i a la feina feta.

La seva família tenia una fàbrica de cintes de cotó per a les espardenyes, la fàbrica Ponsa. Per això es va decantar pel disseny?
Segurament créixer remenant fils em va influir, encara que l'instint i les ganes de crear no em van arribar fins que tenia 20 anys, quan vaig començar a estudiar disseny.

Va estar estudiant a l'estranger. Què en va treure, de l'experiència?
Vaig estudiar tres anys moda a Barcelona i el darrer curs el vaig fer a Anglaterra.Era una escola de Belles Arts i allà vaig començar a experimentar amb nous formats i materials. Això em va obrir molt la ment i vaig aprendre a utilitzar altres tècniques en el meu treball. És molt probable que si no hagués marxat allà i m'hagués estancat només en la moda, el meu estil no seria el que és.

I torna. Agafa l'antiga fàbrica familiar, que estava abandonada, i la converteix en el seu taller.
Només tornar em vaig posar a treballar en una empresa que feia jerseis de punt, que es deia Ignasi Carner, a Igualada. Em va anar molt bé perquè vaig agafar experiència en tècniques de punt, però també perquè em vaig adonar que el que realment em motivava era crear la meva pròpia col·lecció. Necessitava treure el que tenia dins. Vaig plegar i vaig començar a crear les primeres col·leccions.

Va ser difícil?
Al principi ens va costar molt, treballàvem moltes hores i anàvem una mica perduts. Jo no coneixia com m'havia de moure per donar a conèixer la meva col·lecció. Amb això vam perdre bastant temps. Al final, però, ens en vam sortir.

I les seves peces van acabar arribant a les passarel·les.
No era el meu objectiu, jo només volia crear i crear. Arribar a les desfilades tampoc no va ser fàcil. A la passarel·la Gaudí, per exemple, va costar anys que poguéssim gaudir de la nostra desfilada i vam estar temps compartint la passarel·la amb altres dissenyadors.

I l'expansió de la firma a l'estranger, ha estat complicada?
La presència en salons de moda d'altres països sempre va bé. Tòquio va ser un dels primers llocs on es feien fires de moda als quals vam anar. Ens va anar molt bé perquè vam veure que l'ideal era agafar la maleta i viatjar. També ens va servir per fer contactes i vam conèixer un importador amb el qual vam estar treballant durant dos o tres anys. Nosaltres no hem esperat mai que les comandes ens caiguessin del cel, les hem anat a buscar i hem treballat molt.

És aquest el consell que donaria als que ara comencen?
Sí. Cal que es moguin molt. Anar a molts mercats i descobrir quin és el seu, no tancar-se a res. I a nivell creatiu han de fer la seva història, com més identitat tinguin les peces, millor. Actualment a la moda li falta la innovació, és un bon moment per a la creativitat.

En què s'inspira per crear?
En els viatges, però també en el dia a dia. Busco un tema que m'agradi, hi penso fins a obsessionar-me, de manera que cada cosa que faig em retorni a aquest tema.

Què té la seva firma que no tingui la resta?
D'una banda, que és una col·lecció per al dia a dia i no cal que t'esperis a un dia especial per lluir-la. Són peces versàtils, a prova de foc, adaptades a gent com jo que van sempre amunt i avall. Són peces que et fan sentir còmode, resistents, actuals i amb disseny. La meva col·lecció compleix aquests paràmetres i no ha estat fàcil aconseguir-ho.