L´Ajuntament té un forat de 8,8 milions

PLA D'ACTUACIÓEl tancament del pressupost del 2009 de l'Ajuntament de Manresa ha generat un dèficit de 4,2 milions d'euros que, sumat al romanent negatiu de tresoreria de 3,8 milions que arrossegava més 800.000 euros de drets de cobrament que no s'han fet efectius, suma 8,8 milions de dèficit acumulat. Han sonat les sirenes d'alarma i el tripartit va anunciar ahir un pla per intentar normalitzar la situació econòmica

FRANCESC GALINDOMANRESA
El límit legal d'endeutament se situa en el 125% dels ingressos ordinaris d'un Ajuntament. El de Manresa es troba al 113%. El tancament del pressupost del 2009 amb 4,2 milions d'euros de dèficit, que van a engruixir el dèficit acumulat fins als 8,8 milions d'euros, fa indispensable prendre mesures.
L'equip de govern del PSC, ERC i ICV-EUiA va anunciar ahir la posada en marxa d'un pla a tres anys vista per incrementar els ingressos i reduir les despeses. Es tracta d'aprofundir en mesures que ja hi ha en marxa des de fa 2 anys i d'afegir-ne de noves per sortir d'una situació complicada.
El regidor d'Hisenda, Alain Jordà (PSC), va explicar que el govern municipal s'estava avançant "al que segurament es produirà a curt terme", i que és la intervenció d'ofici que fa la Generalitat quan un Ajuntament arriba a una situació econòmica complicada, i que passa per l'exigència de plantejar una estratègia d'actuació per situar els indicadors econòmics fora de la franja de perill. Jordà va explicar que el romanent negatiu de tresoreria de 8,8 milions "ens carrega amb deute i despeses financeres innecessàries".
L'alcalde, Josep Camprubí (PSC), va dir ahir que el tancament de pressupost mostrava "un resultat negatiu molt clar", fet que comportarà, inevitablement, "aplicar mesures de planificació i estalvi". Per aconseguir ajustar els números es farà "un escaneig de tota l'Administració". L'alcalde va fer una reflexió sobre el tema "no resolt" del finançament de les administracions locals i, també, de la distància que hi ha entre la percepció d'uns ciutadans acostumats a tenir tot tipus de serveis i les possibilitats reals de pagar-los des de les arques públiques.
Un exemple que va posar l'alcalde va ser el de la nevada, quan l'Ajuntament es va trobar amb ciutadans que exigien que es resolguessin immediatament els problemes que generava i, d'altra banda, calia racionalitzar els recursos disponibles per solucionar-los. Sobre tot plegat, Camprubí va dir que caldrà "fer una reflexió sobre les prioritats" i va recordar que, pel que fa als serveis, la prioritat de l'equip de govern ha estat i continua sent "atendre les famílies més necessitades".
Per part d'ERC, el regidor Joan Vinyes va reconèixer que l'Ajuntament de Manresa es troba en una situació econòmica difícil, però que "cal emmarcar en un context de problemes financers de totes les administracions". Vinyes va lamentar que precisament en aquesta situació és especialment rellevant "la disminució de les aportacions que s'havien de fer a l'Ajuntament de Manresa des de l'Estat i la Generalitat, i que sumen 3 milions d'euros".
Quan això es produeix el resultat és que ajuntaments com el de Manresa, que han assumit la prestació de serveis que no eren estrictament de la seva competència per tal de satisfer necessitats dels ciutadans, han de mantenir-los sense els ingressos necessaris.
La cap del grup d'Iniciativa, Núria Sensat, va lamentar que "encara perduri la cultura de no voler pagar impostos, fins al punt que estigui més ben vist el que aconsegueix pagar menys que el que compleix la seva obligació". Sensat va dir que "si en aquest país tothom fes front a les seves obligacions fiscals la situació seria una altra". I va lamentar que l'Ajuntament no disposi d'eines "per incidir en la progressivitat dels impostos i fer que pagui més qui té més".