´Al camp de Miranda de Ebro vaig passar els pitjors mesos de la meva vida´

JORDI CUMPLIDO | MANRESA
Parla sovint de la guerra i de la postguerra? Li costa?
No en parlo mai, senzillament perquè ningú no m'ho demana. Ja no interessa tot allò.
Com recorda la guerra?
Vaig anar a la guerra amb 17 anys: érem tots tan joves que no teníem consciència del que estava passant. Però estàvem segurs que teníem la raó i, almenys per a mi, això em va servir per no enfonsar-me mai. Tinc molts capítols de la guerra gravats al cap. Recordo quan vam quedar atrapats al Coll de Nargó, on ens van fer presos, als camps de presoners de Saragossa, Miranda de Ebro, Osca, Bilbao... i l'arribada a Mallorca. Allò era una altra cosa. Quan vam arribar érem el dimoni, i estàvem molt atemorits. Va ser quan realment vaig passar molta por.
Va ser el moment més dur?
Els moments més durs de la meva vida els vaig passar a Miranda de Ebro, on vaig patir els càstigs més durs, i vaig agafar una gastroenteritis que em moria.
La guerra va marcar la seva joventut. Com veu els joves d'avui en dia?
Són uns passotes, no tenen respecte per res, ni pels seus pares, ni pels seus avis. Jo vinc d'una generació on el respecte era fonamental, però hi ha un contrast molt gran entre aquells joves i els d'avui. Ho tenen tot, però no valoren el que tenen.
Ha sentit alguna vegada el reconeixement institucional o social?
Mai no se'ns ha reconegut. Primer, perquè no ens deixaven fer propaganda del que havíem viscut, després, perquè potser no vam saber fer-la. Però el gran problema d'avui en dia és que els feixistes encara estan instal·lats en la política, segueixen controlant-ho tot. I si no, pensem en el tema de les fosses comunes o el reconeixement a tot allò que va passar. És lamentable.
Queden coses per lluitar?
Sempre hi ha coses per les quals lluitar. Ara mateix, per la llibertat nacional. Només em queda la ràbia quan penso que jo no veuré una Catalunya independent, però he lluitat tota la vida per això i ara estic content, perquè s'estan fent avenços. Fins que no siguem independents no solucionarem tots els problemes que abans he esmentat.