JORDI CUMPLIDO | MANRESA
Va començar la guerra com un republicà convençut?
No m'hi vaig posar mai en política, jo, senzillament em van mobilitzar, hi vaig anar per obligació. Jo tenia 18 anys, i puc assegurar que els vertaders estralls de la guerra van arribar quan es van mobilitzar els homes més joves.
Hi va passar moltes peripècies?
De tots els colors. Recordo quan ens van portar a Barcelona, i vam sortir cap al front, tots xops per la pluja, després de la instrucció militar. Em van fer de la Companyia de Metralladores, amb altres manresans. Vaig haver d'aprendre morse, i encara recordo algunes lletres. Recordo les nits de fred i la mala alimentació camí del front, amb avellanes i llet condensada... I un cop al front, el gran desastre. Vaig passar moltíssima por, jugant-me la vida corrent pels camps de blat entre les bales. Un altre moment complicat va ser a Artesa de Segre, on els mateixos oficials tremolaven de por: arreu queien bombes. Però on sí que vaig patir molt va ser prop de Cervera, on els nacionals em van disparar, al braç, a l'esquena i al rostre, una bala que em va sortir pel coll. Allà em van fer pres. Però estic viu de miracle.
Què va ser el més dur dels anys a la presó?
Vaig passar-hi gana, fred, por de la mort... però el que més recordo és l'interrogatori d'un home alt i corpulent, vestit de blau i amb boina roja. Em va amenaçar amb càstigs i la mort, però el que més ràbia em va fer és quan em va dir: "a cuántos curas has matado?". Vaig plorar de ràbia, pensant com havia ajudat les monges aquí a Manresa. Gràcies a les monges va ser com vaig aconseguir sortir de la presó. De tots els llocs on he estat, Saragossa i Bilbao van ser els pitjors. A Bilbao havies de canviar el pa de tot un dia per una postal per escriure a casa... N'hi havia que se suïcidaven.
Quan la seva generació de- saparegui, haurà mort el testimoniatge. Té por que s'oblidi tot?
Sí, es perdrà tot, perquè ningú no se n'ha preocupat. Tot just ara hi comença a haver un interès...
.png)
