Marques dels picapedrers; apreciar que cada columna de les vint que hi ha a la Seu de Manresa és diferent; veure de prop antics moviments a les voltes i els diferents tipus de pedra amb què van construir el temple al llarg de més de 300 anys. Descobrir que en una clau de volta on semblava que no hi havia res hi ha gravada una caldera. Són alguns detalls i curiositats que ha pogut apreciar l'electricista Jordi Garriga, autor de la tercera fase de renovació de la il·luminació al temple manresà. Alguns han romàs amagats per la foscor durant segles.
Després de la primera i la segona fase d'il·luminació de la Seu, que van servir per posar llum a la nau central de la basílica i al baptisteri, tot just ara s'ha acabat la tercera, iniciada el febrer passat. Aquesta ha tret de la penombra les naus laterals del temple (quan hom camina veu el terra i les seves irregularitats), l'absis i la capella del Santíssim. Com en les anteriors, l'han pagat la Fundació Endesa i l'Associació dels Amics de la Seu, que hi han aportat 82.000 euros a parts iguals (41 i 41). L'entitat té la intenció de sol·licitar ajuda a la Fundació Endesa per fer una quarta fase, aquesta per il·luminar els retaules i reforçar la il·luminació de la cripta, tot i que s'ha d'estudiar.
Una caldera gravada
Com les anteriors fases, l'actual ha estat a càrrec de l'empresa manresana Elèctrica Garriga. El seu instal·lador, Jordi Garriga, s'ha ajudat d'una grua capaç d'arribar a molta altura sense necessitat de fer grans muntatges. Tenir a prop els capitells, nervis, voltes i claus de volta decorades és un luxe que li ha permès descobrir diverses curiositats del temple manresà. Explica, per exemple, "que al sostre hi ha molts moviments que van ser rejuntats fa anys", les ondulacions i ombres dels quals fins i tot són visibles des del terra amb la nova il·luminació, que igualment permet apreciar els canvis del color de la pedra. "Em vaig trobar que en fer un tall, tot un pany d'arcada [al fons del passadís lateral de la dreta] és fet amb pedra vermella". Fa notar, alhora, que en el moment de posar els focus als capitells va veure que "cada columna és diferent. En una et trobes que d'on comença el nervi a la fi del capitell hi ha trenta centímetres i en una altra no t'hi cap ni el fil". Al mateix temps, ha trobat diverses "marques dels picapedrers". Reconeix que poder pujar amb la grua a l'altura del capitell, situat a uns dotze metres del nivell del terra, ha estat "un privilegi". Un privilegi de què també poden gaudir els visitants del temple, veient perfectament unes claus de volta decorades plenes de detalls que fins ara passaven del tot desapercebuts. Garriga comenta que des de l'altura, gràcies a la grua, en una on semblava que no hi havia res va descobrir que hi havia gravada una mena de caldera.
Un vestit fet a mida
L'absis, comenta l'electricista, "és la part de la basílica que s'ha fet de manera més completa perquè és on hi ha més detalls". En concret, hi han posat sis focus de 20 watts que il·luminen directament la clau de les voltes més petites.
Quaranta focus de 35 watts instal·lats als capitells de les vint columnes (2 per columna) il·luminen les arcades interiors i el nervi que puja de l'arcada gran. També s'ha posat il·luminació zenital (vint focus) des del mateix capitell de cada columna cap als passadissos laterals "per donar amplitud a la basílica i tenir llum per als fidels". En aquest vestit a mida s'ha jugat amb "els vidres i les òptiques dels focus" per aconseguir unes llums horitzontals, ovalades o verticals.
La il·luminació de la capella del Santíssim també s'ha renovat, utilitzant uns llums que, com a la resta de la basílica, permeten donar molta claror, no enlluernar i, el que és més important, consumir poc. Garriga recorda que "tota la Seu il·luminada gastarà com un pis. El que ara es fa amb una bombeta de 35 watts abans n'hauria requerit una de 500". A la capella hi han posat tres punts de llum per il·luminar l'altar, quatre per il·luminar la zona dels fidels i sis l'arquitectura del sostre.
Un panell tàctil instal·lat a la sagristia auxiliar, a la botiga de la Seu i a la capella del Santíssim controla amb domòtica l'encesa i apagada dels llums, que es pot obrir en diferents fases segons la celebració. L'única limitació d'aquest tipus d'instal·lació és que no es pot apagar i tornar a encendre de seguida. Entre encesa i encesa cal deixar-la descansar uns deu minuts.
A les columnes la il·luminació que hi havia, que s'ha eliminat tota, explica Garriga, consistia en "uns fluorescents antics folrats amb un filtre i unes bombetes de 80 watts rodones una mica grogues, tres per capitell". L'única il·luminació vella que s'ha deixat són les aranyes de l'altar "per complementar l'ornamentació". Finalment, també s'ha reforçat la paret del fons de la nau, entre el baptisteri i la capella del Santíssim. Aquests focus permeten adonar-se de l'error que es va cometre quan van instal·lar la rosassa un cop restaurada, el 2005. Al voltant hi ha uns trèvols de color verd i blau que s'alternen un sí i un no. Hi ha un moment, però, que n'hi ha dos de verds de se- guits i després dos de blaus.
