La sida ha matat 10 milions de persones en 20 anys. De tuberculosi, en moren 2 cada any. Ja fa una dècada que Pere-Joan Cardona (Manresa, 1967) treballa en la investigació d'una vacuna contra la tuberculosi latent, al capdavant de la unitat de tuberculosi experimental de l'Hospital Germans Trias i Pujol. Entre altres, la vacuna Ruti suposarà passar d'un tractament de 9 mesos a 1. Cardona calcula que el 2013 tindran els resultats definitius. Per derrotar la malaltia, però, caldrà molt més temps, i paciència. "És un bacil que creix molt a poc a poc i els experiments s'allarguen mesos. Hi havia una especialista que deia que per treballar en tuberculosi has d'estar preparat físicament i psíquica. Molta gent ho deixa estar". Ell, no.
La tubeculosi ens sona com una malaltia molt llunyana...
Actualment, en té un terç de la humanitat. El que passa és que, quan t'infectes, no tens per què desenvolupar la malaltia. El rei [Joan Carles I, operat recentment d'un nòdul benigne al pulmó], per exemple, té una lesió que és típicament una lesió d'infecció tuberculosa que no desenvolupa malaltia. No estàs malalt, però la tens dins. Quan hi ha un nòdul pulmonar i es descarta que és maligne, la primera sospita és que és una infecció per tuberculosi.
Més de 2.500 milions de persones estan infectades; cada any es generen 9 milions de malalts nous, i se'n moren 2. I aquests 9 milions de malalts generen 100 milions de nous infectats. Parlem d'uns números brutals! A Catalunya, cada any en tenim uns 1.600 casos, i, si fas una mica de regla de tres, pots calcular que cada any s'hi infecten entre 16.000 i 20.000 persones.
Què suposa estar infectat?
El 10% de la gent infectada farà la malaltia. Normalment, és gent que té una immunosupressió [una supressió de la resposta immunitària deguda a l'administració de fàrmarcs] flagrant, o un tipus d'immunosupressió més habitual, que és quan una persona té estrès o una certa malnutrició.
La tuberculosi s'ha associat a la pobresa, com una malaltia de postguerra, però ens en podem infectar qualsevol dia. Per això, el rei, que se suposa que viu bé, té una lesió que es correspon amb el que pot ser una infecció antiga; que la tingui allà i vagi fent.
Fins que surt.
Una cosa que estem estudiant el nostre grup de Badalona és per què aquesta infecció es manté tant de temps. És un dels problemes més importants que hi ha.
S'hauria de fer més per diag-nosticar la malaltia?
Això és un tema de sensibilització del personal sanitari. Se'ls ha d'anar recordant constantment que encara hi ha tuberculosi. Si ells en són conscients, ja ho diagnostiquen, perquè no és difícil. En un país com el nostre, que és el tercer a Europa en incidència, s'hi ha de pensar, i el personal sanitari està més o menys conscienciat.
Quan a una persona la ingressen, li fan la prova per saber-ho?
En el cas del rei, per exemple, no l'hi van fer. Hi ha una cosa important: estar infectat no comporta cap problema per a la salut pública perquè un infectat no pot infectar ningú, ni per a la persona. El problema és que és com una bomba de rellotgeria que pot petar en qualsevol moment.
La vacuna Ruti suposarà passar d'haver de fer un tractament durant 9 mesos a un d'1.
Un mes de tractament amb antibiòtic, més la vacunació.
Que els ha costat més a l'hora de fer la investigació?
Tinc la sort que em puc dedicar el cent per cent a la recerca. Sóc un dels pocs privilegiats que van entrar en un programa que va iniciar el Fons d'Inversió Sanitària. Això ja és molt. El que he de fer és demanar diners, entrar en convocatòries per fer el projecte. Fer una mica d'empresari perquè tinc set persones que treballen amb mi i les he de pagar... El tema de la vacuna és molt particular, perquè va començar fa deu anys, que no hi havia res. Primer, vam generar el concepte. Fins aleshores es pensava que el bacil quedava tancat en una lesió tota la vida i que era impossible atacar-lo, i nosaltres vam veure que no, que sortia i el podíem atacar. Ens vam armar d'un cos conceptual per explicar la infecció i, a partir d'aquí, vam dir que es podia fer una vacuna. Aquest projecte el vaig presentar al premi de l'Acadèmia de Medicina del Bages, i me'l van premiar. És on primer vaig exposar el disseny i, després, amb aquest mateix disseny, vaig anar amb un senyor que es diu Pepe Martínez, un industrial que havia fet molts diners en el ram de la perfumeria. L'hi vaig presentar i el va agafar. I hem anat fent, fins a muntar una planta de fabricació de la vacuna a Badalona que ens ha permès tirar endavant el desenvolupament clínic. Vam fer la fase I amb voluntaris sans i ara som a Sud-àfrica, on hi ha una altíssima incidència (si aquí és de 30 casos per 100.000 habitants, allà és de 150), fent la II, antibiòtic i vacunació, amb 100 persones infectades, 50 que tenen l'HIV [virus de la sida] i 50 que no, perquè la combinació sida-tuberculosi és la més terrible. Gairebé el 30% de la gent que mor de sida és per tubercuosi.
Què demostrarà aquesta fase?
Els resultats, que tindrem aquest any, ens permetran saber, amb gent infectada, quina dosi continua sent no tòxica i genera una bona resposta immune. I l'any que ve farem la III, que ens permetrà comparar el tractament antic amb el que proposem nosaltres.
I per comercialitzar-la?
Esperem que aquesta fase III la comencem el setembre de l'any que ve i, en dos anys o menys, ja sabrem si funciona, i, després, ve tot el tràmit de fer registres i tot això, que triga un any més.
N'heu fet la presentació a la fira Bio de Chicago. Com ha anat?
Hi vam anar perquè és la fira de biotecnologia més important del món. Hi són totes les bioregions exposant els seus nous productes. És una fira on busques des d'inversors fins a gent que et pot ajudar.
N'hi heu trobat?
Ara estem acabant la segona ronda de finançament, que es diu. Has d'anar passant fites i hi ha un moment que s'acaben i has de tornar a obrir la porta. En un mes o dos esperem tenir-ho lligat.
I aquests diners asseguren...
La fase II. I, quan acabem, haurem d'obrir la porta a la III.
Tinc entès que Bill Gates s'ha interessat per la vacuna.
Sí. Bill Gates en va ser informat personalment pel nostre assessor a Sud-àfrica, amb el qual van estar parlant dues hores de la Ruti.
Quan s'hagi fet la vacuna, en què voldria treballar?
Si aconseguim que funcioni serà un gran pas, però no eradicarem la tuberculosi. De feina per derrotar-la encara n'hi ha per bastant. En principi, continuaré en el mateix camp, tot i que també sóc en el grup de can Ruti que fa una vacuna per a la sida.
10:03
Videos
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
