Les obres per convertir la sala gòtica de la Seu en l'espai que acollirà el museu del temple (actualment situat en un espai de molt difícil accés) han ofert la primera sorpresa. Darrere d'una paret de guix han aparegut dues espitlleres (una obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perquè hi passi la llum i per mirar i disparar des de dins cap a fora).

Mentre que de la basílica de la Seu n'hi ha una extensa documentació, de les dependències annexes n'hi ha poca. L'arquitecte Francisco Javier Asarta, director de les obres de restauració del temple, explica que la sala gòtica hauria estat antigament "un estable que el segle XVIII va quedar envoltat per l'edifici de la rectoria". Per això les dues espitlleres ja no serveixen de gaire perquè darrere tenen la paret de l'estança del costat. Una altra curiositat és que, en relació amb la volta de pedra que hi ha al davant, no queden al mig (una queda pràcticament amagada), la qual cosa fa suposar que, quan es van fer les voltes, es va aprofitar la paret però que les espitlleres ja no tenien sentit.

Les obres a la sala gòtica encara podrien deparar més sorpreses en forma del seguiment arqueològic del rebaix del sòl fins a arribar a mig metre de fondària, aproximadament. Les portarà a terme l'empresa manresana Arqueociència i la previsió és que comencin la setmana entrant.

Iniciada el desembre passat, l'actuació a la sala gòtica forma part de les obres de restauració a la Seu pagades, mitjançant el conveni a quatre bandes, per la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament i el Bisbat de Vic (una part de l'aportació del qual és de l'Associació dels Amics de la Seu). A banda de la restauració d'aquesta sala, l'actuació suposarà convertir un espai que s'utilitzava de magatzem en passadís per accedir pel claustre a la futura dependència del museu.

Les obres que s'han fet fins ara a la sala gòtica han donat més resultats. S'han restaurat les voltes, que, quan van treure el guix que les tapava, van mostrar que eren fetes de trossos vells de fusta. La restauració ha consistit a refer-les del tot amb la tradicional volta catalana de rajoles i s'han usat les mateixes que es van fer servir a la coberta de la Seu. Les voltes de rajoles que s'han conservat amb els anys, al fons de la sala, s'han deixat. L'únic que es farà serà netejar-les, ha explicat Jaume Soldevila, aparellador responsable de les obres a la Seu. Entre les unes i les altres, evidentment, a banda de l'època, hi ha diferència en el color.

També s'ha restaurat la porta que permet entrar a la sala des del passadís que arriba del claustre, que havia estat tapiada, i de la qual s'han refet els trossos que faltaven, com ara una dovella malmesa. A les parets de la sala i del passadís el que es fa, diu Soldevila, és "netejar, restaurar, sanejar i reposar la pedra que hi falta".