FRANCESC COMAS
El carrer del Born es va formar a partir de la tercera ampliació de les muralles, el segle XIV, i forma part del creixement urbanístic que va experimentar Manresa aquest segle cap al sector de ponent. La ciutat va créixer aprofitant la zona plana que hi havia entre el pla de Sant Miquel i el torrent dels Predicadors. Es van formar nous ravals, com el de Vilanova i el d'Urgell, al costat dels camins que anaven a Lleida i l'Urgell.
El Born va ser un dels nous vials d'aquesta zona de creixement de la ciutat que comunicava la Plana amb el convent dels Predicadors, regentat per l'orde dels dominics, que van rebre uns camps el 1318 del Consell de la Ciutat situats als afores del nucli urbà. Les obres del convent i l'església de Sant Pere Màrtir van començar el segle XIV i quan a la segona meitat d'aquest segle es va construir el tercer recinte emmurallat, es van incloure aquests edificis dins de les muralles i s'hi va obrir un nou portal conegut amb el nom de portal de Sant Domènec o dels Predicadors. El convent va ser desamortitzat el segle XIX i l'església, enderrocada durant els primers mesos de la guerra civil.
El nom del carrer del Born vol dir passejar, voltar, ja que és un vial que té condicions per fer-ho perquè està orientat al migdia i és pla en comparació de molts altres carrers de la ciutat medieval. Per això, abans, a Manresa, quan la canalla amoïnava massa a casa, la mare els deia "canalla, aneu a bornejar". El geògraf Pau Vilà, fill de Sabadell, havia sentit dir molt a la seva mare -que era manresana- aquesta expressió. Una altra expressió era "fer un volt de ciutat", que era passejar des del Born fins al carrer de Sobrerroca.
Amb la construcció de l'eixample i el creixement de la ciutat cap al nord, l'eix comercial tradicional al voltant de la plaça Major es va anar desplaçant cap a la Plana i el Born. El canvi de localització es va accentuar durant la segona meitat del segle passat, amb un nombre d'establiments molt especialitzats i que han persistit en el temps. Alguns d'aquests establiments tenen quasi 100 anys d'existència, com la merceria La Moda, la Loteria Born, la carnisseria Fainé, els Calçats Torra i l'Englantina, que va ocupar una antiga pastisseria de nom Viadiu. Amb uns 80 anys de dedicació comercial, cal destacar la cristalleria Torras, la fotografia Villaplana, la joieria Tous, la camiseria Dalmases, la sastreria Serra-Claret, la farmàcia Riu i la llibreria Rubiralta, entre altres. Avui, moltes botigues de tota la vida han estat substituïdes per franquícies de roba i complements.