Garanties per fer accessible l'aigua a tothom

A escala universal, amb relació al reconeixement exprés d'aquest dret, esdevindria una fita important l'aprovació pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals, el 2002, de l'Observació General n. 15, on s' interpreta l'art. 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC). En aquesta observació general es defineix el dret humà a l'accés a l'aigua potable i al sanejament, com el dret de tothom de disposar d'aigua suficient, salubre, acceptable, accessible i assequible per a l'ús personal i domèstic. Un abastament adequat d'aigua salubre és necessari per evitar la mort per deshidratació, per reduir el risc de les malalties relacionades amb l'aigua i per satisfer les necessitats de consum i cuina, així com les necessitats d'higiene personal i domèstica.

L'accés a l'aigua potable

Tot i els avenços, això no és suficient, si tenim en compte que, segons l'informe del 2006 sobre desenvolupament humà, presentat pel Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD), més de mil milions d'habitants de països en via de desenvolupament tenen manca d'accés a l'aigua potable i més de 2.400 milions no disposen de sanejament apropiat. A més, segons l'informe presentat per la Unesco el 2009, si es mantenen les tendències actuals, 5.000 milions de persones no tindran un accés adequat al sanejament el 2030. Malgrat que el 2000, la Declaració del Mil·lenni de Nacions Unides va preveure reduir a la meitat, per al 2015, la proporció de persones sense accés a aigua potable i a serveis de sanejament.

A partir d'aleshores, els esforços s'han dirigit a aconseguir que els estats es comprometin a garantir l'efectivitat d'aquest dret humà, i reconeguin el sanejament com a part intent seva.

El sanejament, oblidat

Respecte a la segona qüestió, tot i que els estats, a l'observació n. 15, van incloure el sanejament com a component d'aquest dret, l'experta independent Catarina Albuquerque sobre la qüestió de les obligacions de drets humans relacionades amb l'accés a l'aigua potable i al sanejament va denunciar en el seu informe del 2008 que aquest era un dels aspectes més oblidats pels estats. A l'informe del juliol del 2009 va considerar que aquesta és una qüestió íntimament lligada a les obligacions de drets humans que els estats tenen amb les seves poblacions, i que, per aquest motiu, han de garantir, sense discriminació, que tota persona té accés, des del punt de vista físic i econòmic, al sanejament, en totes les esferes de la vida, que sigui innocu, higiènic, segur, acceptable des del punt de vista social i cultural, proporcioni intimitat i garanteixi la dignitat.

Pressió a l'ONU

Quant a la primera qüestió, per aconseguir la garantia del gaudi i efectivitat d'aquest dret per a tothom, és necessari que sigui reconegut per consens a escala universal. D'aquí que s'estigui pressionant per aconseguir l'aprovació d'una resolució de l'Assemblea General de Nacions Unides, en què es reconegui el dret humà a l'aigua potable i al sanejament, que reforçaria l'actual reconeixement d'aquest dret en l'àmbit inter- nacional.

La base d'aquesta resolució és l'esborrany que, el 17 de juny passat, el govern de Bolívia va presentar a consultes, en què es preveu el reconeixement del dret humà a l'aigua potable i al sanejament. En aquests moments, els estats estan en fase de negociacions i fan les seves aportacions a la redacció de l'esborrany.

No tots els estats estan disposats a acceptar l'aprovació d'una resolució que contingui una previsió d'aquestes característiques, i molts són contraris a incloure el sanejament com a component d'aquest dret, fet que suposaria un retrocés respecte a la previsió de l'observació n. 15, aprovada per tots els estats de les Nacions Unides.

La societat civil es mobilitza

Així doncs, des de la societat civil s'han iniciat, a les diferents capitals mundials, diverses accions per garantir que finalment l'esborrany presentat s'aprovi, per constituir amb aquesta resolució una garantia més del dret humà a l'aigua i al sanejament, complementària a la tasca que porta a terme l'experta independent i que reforçaria la previsió de l'observació n. 15. A més, s'ha proposat que s'iniciï una setmana d'acció global pel reconeixement del dret humà a l'accés a l'aigua potable. Aquestes accions iniciades per la societat civil tenen com a objectiu buscar una interlocució amb els governs dels diferents països per tal de garantir que aprovin la resolució esmentada.

Aquestes reivindicacions en favor del dret humà a l'aigua i al sanejament no són noves, ja que han estat presents en la majoria de mobilitzacions que ha portat a terme la societat civil en diferents indrets del món, com a Bolívia, Itàlia, Colòmbia i Uruguai. Tot i així, l'aigua com a bé comú continua sent amenaçada per les pressions dels sectors econòmics que veuen que es tracta d'un recurs capaç de generar grans riqueses a aquells que el controlen.

Divergències a la UE

En el cas d'Europa, la Unió Europea no té una posició clara. Per tant, cal pressionar perquè tots els estats membres es comprometin a reconèixer el dret humà a l'aigua i al sanejament. Alguns països, com el Regne Unit, la República Txeca i Suècia, són reticents a votar una resolució que reconegui aquest dret, mentre que altres països, com França, Alemanya i Espanya, han apostat pel seu reconeixement. Cal no oblidar que foren Alemanya i Espanya els que varen proposar, el 2008, al Consell de Drets Humans, una resolució que va ser aprovada per consens i en la qual es reconeixia el dret humà a l'accés a l'aigua potable i al sanejament, i es creava el mandat de l'experta independent.

Per tant, com a moviment per la justícia de l'aigua se'ns presenta l'oportunitat de fer pressió conjuntament, no només en l'àmbit nacional, sinó també internacionalment, per tal d'aconseguir que els estats i/o organitzacions internacionals es comprometin a garantir i fer efectiu que tothom pugui exercir el seu dret humà a l'aigua potable i al sanejament.

?Lídia Serrano és membre de la Campanya d'Aigua d'Enginyeria sense Fronteres Catalunya.