El nou Catàleg i Pla Especial del patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic i paisatgístic de Manresa inclourà 350 elements, el doble que els 175 inventariats del catàleg del 1985 i les seves posteriors ampliacions. Ignasi Perramon, regidor de Cultura de Manresa, i Antoni Vilanova, arquitecte responsable de la revisió del catàleg, n'han destacat l'exhaustivitat i el fet que inclourà patrimoni obviat en el de fa 25 anys: des de patrimoni industrial (com la Pirelli i la Lemmerz) fins a patrimoni rural (masies i barraques de vinya), passant per edificis residencials de la postguerra i comerços tradicionals.
Al marge del fet que el nou catàleg, que l'Ajuntament té previst aprovar inicialment l'octubre vinent, inclogui patrimoni que el del 1985 no havia tingut en compte, Vilanova, considerat un expert de referència en l'àmbit del patrimoni cultural, ha remarcat la importància que comprengui tot el terme municipal de Manresa i no només la part urbana, com l'anterior. Aquests dos fets sumats són els que han fet multiplicar per dos els elements protegits. Així, ara, al costat de l'antic col·legi Sant Ignasi, el teatre Kursaal, la capella de la Mare de Déu del Pòpul, les restes de la muralla del Carme, la fàbrica Balcells, la casa Asols, la casa de la Culla, el Pont Vell, la creu de terme de Cal Gravat, la Plana de l'Om i els Dipòsits Vells, hi haurà parets seques "que són autèntiques obres d'art", esmenta Perramon; edificis anteriors al 1985 que aleshores no es consideraven importants i que ara "hem incorporat perquè hi ha una nova sensibilitat"; i, com aporta Vilanova, camins rals singulars, l'Anònima Manresana d'Electricitat, el bosc de les Marcetes i fins i tot talls d'estrats fets quan es va construir l'autopista, que s'inclouran en un annex del catàleg sobre el patrimoni geològic i paleontològic de la capital del Bages.
La raó de ser d'un catàleg de patrimoni és protegir i gestionar el patrimoni de la ciutat. En aquest sentit, entre el nou i el vell hi ha una novetat interessant, fa notar Perramon. Mentre que aquell contemplava dos nivells de protecció: els elements catalogats, amb protecció expressa, i els inventariats, pels quals s'havien de desenvolupar els estudis pertinents abans d'una intervenció arquitectònica, en l'actual hi ha tres nivells de protecció molt més concrets i tancats: integral, parcial i documental (vegeu la peça de dalt).
S'ha deixat fora del catàleg el patrimoni natural, com els arbres i arbredes, i les escultures de carrer. En el primer cas, explica Vilanova, aquest patrimoni formarà part d'un annex pendent que encarregarà l'Ajuntament a experts en botànica. Quant a les escultures de carrer, s'ha estimat que "els elements del mobiliari urbà tenen una protecció innata que, en principi, no els ha de fer perillar". La segona raó és que en la seva valoració entrarien aspectes més subjectius "i no tothom hi estaria d'acord". L'arquitecte barceloní apunta que els elements més recents del catàleg sons dels anys 60 i 70.
Més d'un any de retard
Si les previsions donades per l'Ajuntament s'haguessin complert, el setembre de l'any passat s'haurien d'haver presentat els resultats del nou Catàleg i Pla especial del patrimoni manresà, en què es va començar a treballar el 2008, amb una durada prevista de 10 mesos i un pressupost de 51.000 euros. Com que no es van complir, l'Ajuntament ha situat al mes d'octubre vinent l'aprovació inicial, que anirà seguida d'un període d'exposició pública per facilitar la presentació de suggeriments i al·legacions amb l'objectiu de poder aprovar el catàleg de forma provisional entre el gener i febrer del 2011. Justament el mes passat l'Ajuntament i l'equip redactor es van reunir amb entitats i col·lectius professionals i econòmics per exposar-los l'estat dels treballs i els criteris i propostes del catàleg. L'aprovació definitiva correspondrà a la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Comarques Centrals.
Aquesta demora de més d'un any, Perramon l'ha argumentada dient que, "abans que tot, hem preferit fer-ho bé", i afegint-hi la laboriositat de fer tot el treball de camp i també la responsabilitat a l'hora de saber conjugar la "preservació del patrimoni amb el respecte pels drets de la propietat", tenint en compte que es tracta d'un tema molt sensible.
