El metge pediatre Simeó Selga i Ubach (Manresa, 20 de febrer del 1914) ha mort als 96 anys. Com a home polifacètic que va ser, Selga és una personalitat difícil de resumir. Compromès amb Catalunya i amb la seva ciutat, Selga, que va morir ahir al matí i deixa esposa, sis fills i deu néts, va formar part i va impulsar una multitud d'iniciatives de caire cívic, cultural i mèdic. Va ser un dels fundadors de CDC a Manresa, diputat al primer Parlament democràtic durant vuit anys i regidor a l'Ajuntament. Per a moltes generacions va ser, senzillament, el seu metge: el doctor Selga. El seu funeral tindrà lloc demà, a les 12 del migdia, a l'església de Crist Rei de Manresa.

Ahir, persones que van conèixer Selga lamentaven el buit que deixa la seva pèrdua. Tot i que la seva era una mort temuda i esperada pels qui el coneixien a causa de la la fragilitat de la seva salut els darrers anys, no per això va ser viscuda amb menys dolor. Per a la majoria de les persones amb què va poder parlar aquest diari, amb Selga mor un estil de metge proper i humà. Una persona carismàtica, compromesa, lluitadora i, sobretot, molt treballadora. Com s'ho feia el pediatre per arribar a tot arreu?, responia el doctor Carles Llussà, amic seu des de feia 60 anys. Molt fàcil: "engegava a les 8 del matí i no plegava fins a la 1 de la matinada".

Juli Sanclimens, que hi va compartir moltes hores al Parlament, hi afegia que, el fet de casar-se gran, als 38 anys, li va permetre durant temps dedicar-se intensament a les tasques que s'encomanava i que li encomanaven. Comentava, com a anècdota i prova del carisma del metge, que, "quan fèiem campanya electoral per a la segona legislatura al Parlament, jo anava de teloner amb ell pels pobles de la comarca. Quan arribàvem i corria la veu que hi havia el doctor Selga, no ens calia fer cap míting. Venien les mares amb els seus fills corrent. Era un espectacle. Impressionant". Joan Cornet, exalcalde de Manresa pel PSC, que va tenir en Selga un regidor a l'oposició, el definia com una "persona entranyable, combativa, apassionada" i, sobretot, "un home de valors". Francesc Padullés, que, com Sanclimens, també hi va coincidir al Parlament, en el seu cas en partits oposats (ell era del PSUC), en parlava ahir com d'un "bon home".

"Despertava afecte"

El doctor Carles Llussà deu a Selga, a banda d'una amistat que ha perdurat 60 anys, la decisió de fer-se metge. "Quan vaig acabar el batxillerat, l'any 44, ell havia acabat la carrera de medicina. Jo el vaig anar a trobar -aleshores totes les famílies de Manresa ens coneixíem- perquè no acabava de tenir clar què volia estudiar. Ell em va acabar d'animar perquè em decantés per la medicina". Des d'aleshores, van mantenir un vincle ferm. Va tenir tracte amb ell "fins que ja no coneixia ningú". Ahir, però, en va voler fer un record positiu, destacant dos aspectes que van marcar la personalitat del pediatre. "La Universitat Autònoma, on va estudiar medicina durant la República", que encara ara "enyorava i insistia en el que havia estat i havia de tornar a ser la universitat catalana", i la Federació de Joves Cristians de Catalunya, que "el va marcar molt. La seva visió cristiana de la vida, de servei als altres, és una arrel que portava sempre i que considerava bàsica en la seva formació". Llussà remarcava que "durant l'època franquista va ser molt fidel a aquestes idees" i a la seva catalanitat. "No va deixar mai de ser fidel a la seva llengua. D'una manera absoluta, sense concessions i amb tota naturalitat". Fidel a la llengua, fidel al país i "un home que trobaves sempre quan s'havia de fer alguna cosa" des de l'àmbit de l'associacionisme i del civisme, sobretot en temes que "portessin progrés a la societat". De "caràcter obert, sintonitzava amb tothom i despertava afecte". Com a professional, el seu amic i col·lega en parlava ahir com "una de les figures mèdiques del seu temps".

"Era un símbol"

Una de les persones que el van anar a buscar i a la qual va dir que sí va ser Juli Sanclimens, exalcalde de Manresa per CDC. "Quan vam fer les primeres llistes per anar al Parlament, el 1980, jo era el president del comitè local i el primer que vam fer va ser anar a buscar el doctor Selga per encapçalar la llista". A la segona legislatura "vam coincidir al Parlament. El vaig tractar molt i vaig comprovar la seva categoria. Era un símbol per a molts manresans". Sanclimens també recordava ahir el Selga més reivindicatiu. El que, durant el franquisme, es movia "al llindar del que era legal i del que no ho era". Com ell, hi ha una sèrie de personatges que van donar la cara". En aquella època fosca "en què no podies dir segons què, van suposar un reforçament important per a la identitat del país". Igual que Llussà, el polític en destacava que "quan havies de fer alguna cosa, l'anaves a buscar i sabies que hi era", tot i les hores que dedicava a la seva feina. "No sé d'on les treia". "Carismàtic, obert, positiu" són alguns dels adjectius que utilitzava Sanclimens per descriure Selga. El metge dels seus tres fills i de tants i tants manresans. "He tractat amb tots els diputats, amb Montilla, amb Maragall, amb Pujol. A ells els tracto de tu, però al doctor Selga sempre el vaig tractar de vostè. Era el patriarca".

"Nacionalista convençut"

Joan Cornet, exalcalde de Manresa pel PSC, també va ser pacient de Selga i, uns quants anys més tard, s'hi va enfrontar a l'Ajuntament. "De petit, jo tenia asma i ell em cuidava molt bé, com un pollet. És un gran metge del qual tinc un record molt bo". Posteriorment, hi coincidiria "en l'època del postfranquisme tardà. Vam participar junts en el Congrés de Cultura Catalana, en l'àmbit de la sanitat, de com volíem que fos en el futur la sanitat". Ja com a regidor a l'oposició, tot i que "vam tenir trobades fortes perquè tots dos érem homes de caràcter, tenia la capacitat de diàleg d'un metge i home de valors. D'un català que es va ficar en política com a nacionalista i demòcrata convençut. El símbol d'una època que s'ha acabat".

"Una bona persona"

Francesc Padullés, que va ser un dels principals dirigents del PSUC al Bages durant la transició, i escollit regidor de l'Ajuntament de Manresa a les eleccions municipals del 1979, recordava ahir que va coincidir amb Selga com a diputat al Parlament de Catalunya després de celebrar-se les primeres eleccions democràtiques, l'any 1980. Padullés explicava que "manteníem una relació professional, però era fàcil adonar-se que era una bona persona, un bon home". Ambdós polítics, però, es van conèixer abans. "Va ser el pediatre dels meus primers dos fills" i "se'l veia com una persona que vivia la seva professió amb ganes".