Faltava mitja hora per a l'inici de la cerimònia i a l'església de Crist Rei ja hi havia la meitat dels bancs plens. A manca de 10 minuts per a les 12 era pràcticament plena, i a l'hora en punt ja va fer falta quedar-se dret als passadissos laterals. Un miler de persones van voler dir adéu i fins sempre, ahir al migdia, al doctor Simeó Selga i Ubach, que moria dos dies abans als 96 anys. El seu va ser un comiat senzill. Un adéu d'agraïment, que es va fer palès en l'aplaudiment final que li van dedicar els assistents, just abans de treure el seu taüt. Simeó Selga descansa al cementiri de la capital del Bages.

No hi va ser el president Jordi Pujol, que era a la universitat de Prada de Conflent, però sí una nombrosa representació de la societat política, civil, mèdica i cultural manresana. També, persones que van tenir en Selga el seu metge de referència. Del consistori, l'alcalde Josep Camprubí, en un inesperat paper de cantant al petit cor de l'Orfeó Manresà que va interpretar les peces musicals de la celebració sota la direcció de Lluís Arguijo i amb l'acompanyament a l'orgue d'Ignasi Torras; els regidors Ignasi Perramon, Xavier Rubio i Alba Alsina. Per part de CiU, l'exalcalde Juli Sanclimens, que es va fondre en una abraçada amb la vídua de Selga, Àngels Brunet, qui, al final de la celebració, va agrair als presents la "vostra companyia" i "l'estimació que demostreu" i als quals va dir que "sempre confiarem en la vostra amistat". També els regidors Alexis Serra i Josep Maria Sala; el candidat a l'alcaldia Valentí Junyent; Miquel Vivó, Josep Vives, David Bonvehí i Montse Rossell; per part de la professió mèdica, Carles Llussà, Josep Corrons, Lluís Guerrero, Pere Bonet, Pere Culell, Albert Estiarte i Pere-Joan Cardona. El diputat socialista Joan Canongia, l'artista Andreu Descals, l'escriptor Josep Tomàs-Cabot, i professorat del Peguera, entre molts d'altres.

Mossèn Estanislau Corrons, rector de Crist Rei, va copresidir la missa amb mossèn Josep Maria Gasol i mossèn Climent Forner. Durant tota la celebració, que va durar una hora i es va allargar ja acabada amb les converses a peu dret dels presents a dins i fora del temple, es van poder escoltar peces emblemàtiques com El cant dels ocells i El Virolai i altres eminentment manresanes, com l'Auca de la Sèquia, els Goigs del gremi de Sant Lluc i els de la Llum.

"Mai no va passar de llarg"

Les lectures evangèliques i la litúrgia es van combinar des del principi fins al final amb les referències més personals de Corrons al finat, amb el qual l'uneix un parentiu que no va especificar. Per començar, va destacar la importància del Selga pediatre. "A quants de petits no ens havia acompa-nyat amb la seva mà perquè estiguéssim sans". En la reflexió de les lectures, el rector de Crist Rei es va referir a Selga com un home "que s'ha fet estimar i respectar per la seva bondat i compromís". I és aquest compromís en el que va insistir més. El d'algú que "mai no va passar de llarg" en la seva responsabilitat com a metge, "ajudant les famílies que no s'ho podien permetre" i que "mai no va abandonar aquest país. El va estimar amb passió, s'hi va comprometre i no li va girar mai l'esquena". Corrons va dir, també, que una de les "coses que em va emocionar" quan va veure Selga sense vida "va ser la pau del seu rostre" i el va posar com a exemple per aprendre d'ell i no només quedar-se amb el seu record. "Aprendre a perdonar, a estimar, a escoltar, a ajudar...".

Malgrat la tristesa dels presents, molts dels quals van voler anar a fer dos petons i una abraçada a l'esposa del finat, si bé ella ja havia fet un agraïment general minuts abans, ahir també va ser un dia de celebració entre els que van tenir la sort de conèixer i estimar el doctor Selga i li van poder donar el seu adéu com calia.