L'Ajuntament de Manresa ha aprovat el Pla director de la fàbrica dels Panyos, un document que en defineix els criteris d´intervenció i que permetrà abordar amb rigor la rehabilitació total de l´edifici, segons el propi consistori. El pla, que preveu que l´edifici pugui tenir usos administratius i culturals, també fixa la ubicació dels accessos –tant interiors com exteriors– i fa una proposta d´ordenació de l´entorn.
L'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, aposta perquè l'edifici es destini a centralitzar els serveis de la Generalitat que hi ha a la capital del Bages. Es tracta d'un plantejament que ja es va fer anys enrere i que ara compta amb la novetat d'un pla director per a les instal·lacions. Acompanyat dels regidors competents, Camprubí ha presentat el full de ruta per a la fàbrica, el qual contempla destinar un 75% de l'espai a usos administratius i la resta a usos principalment culturals. La inversió total del projecte s'eleva fins als 11,1 MEUR i, des del consistori, es demana la implicació de les administracions estatal i autonòmica.
La fàbrica, que data del 1820, constitueix un dels primers exemples d´arquitectura industrial a Manresa i Catalunya, i la seva situació a la vora del riu Cardener i la seva relació amb el canal la fan representativa de les instal·lacions industrials de la seva època. Des de l´any 1989, la fàbrica dels Panyos està inclosa en el Catàleg i Pla especial de protecció del patrimoni historico-arquitectònic i ambiental de Manresa, i el maig del 2009 va ser declarada Bé Cultural d´Interès Nacional.
Ordenació de l´entorn
La proposta d´intervenció en l´entorn parteix de l´especial situació de l´edifici al costat del riu Cardener i del seu paper de porta cap als espais del Congost en el recorregut de vianants previst entre el centre històric i el parc del Cardener. D´altra banda, el Pla director planteja la recuperació dels elements existents del sistema hidràulic original: salt, presa, caseta de presa d´aigua i canal amb tots els seus components. Així mateix, fixa les característiques de la passera –de tres metres d´amplada i noranta de longitud– que ha de possibilitar l´enllaç del recorregut que, des del nucli antic, suposa la connexió de la ciutat amb l´àmbit del Congost.
