Nou ensurt a la Seu. Novament ha estat la il·luminació la que ha posat al descobert unes esquerdes a la nau lateral de la banda del riu que havien passat inadvertides. Esquerdes a les arcades que, en el cas d'una volta, van fer desplaçar una filera de pedres vuit centímetres. Ha calgut fer-hi una intervenció d'urgència pagada amb diners de l'Associació dels Amics de la Seu i del conveni per restaurar el temple, explica el doctor Lluís Guerrero, vicepresident de l'entitat.
La retransmissió per televisió de la missa del gall a la basílica de la Seu de Manresa va permetre, el 1998 per Nadal, posar llum sobre l'última volta i nervis de la nau central i una volta de l'absis que s'havien esquerdat severament i que la foscor que regnava aleshores a la Seu va mantenir invisibles durant anys. Es van detectar gràcies a la il·luminació instal·lada al temple per fer la missa. Ara, ha tornat a passar el mateix.
Tal com ha explicat el doctor Guerrero, els focus instal·lats a les naus laterals en la tercera fase d'il·luminació del temple han posat llum damunt unes esquerdes als arcs de les voltes de la nau de la banda del riu, en concret, en quatre trams: el de la capella de la Puríssima, el de la Mare de Déu de Lurdes, el de Sant Antoni Maria Claret i el de l'Esperit Sant. Alguna volta presentava "unes esquerdes impressionants, de tal manera que una de les filades del mig de la pedra havia baixat vuit centímetres". A més del desplaçament d'alguna filada de pedra, va caure morter daltabaix, que "era el més inestable", ja que "era de molt baixa qualitat", explica Guerrero. Aquest morter ha estat substituït per un "de primeríssima qualitat". També s'han posat tascons de fusta per compactar-ho tot.
Solucionats aquests problemes, Guerrero fa notar que es posa punt final a les intervencions necessàries en punts problemàtics de la basílica que la foscor havia amagat, comptant que l'actuació bàsica i primordial per assegurar la plena estabilitat del temple per la banda del riu ja es va fer fa anys amb un reforç vertical consistent a ancorar el temple amb un cable que es va introduir sota terra a onze metres de fondària.
Fricció amb l'Ajuntament
En nom de l'Associació dels Amics de la Seu, el seu vicepresident ha fet un balanç positiu de l'any 2010. I això que no ha estat pas tranquil. I és que les obres a la plaça de la Reforma, amb la construcció d'uns murs davant la portalada de la Seu, van provocar un enfrontament seriós de l'entitat amb l'Ajuntament que, finalment, es va resoldre amb consens, si bé sobre el terreny encara no s'ha materialitzat el resultat d'aquest consens perquè les obres a la plaça manresana no s'han acabat.
A banda, enguany a la Seu s'ha fet la tercera fase d'il·luminació (les naus laterals i l'últim tram de la basílica) i, dins les obres de rehabilitació del temple, la restauració de la sala gòtica i del passadís annex que la comunica amb el claustre. Aquesta sala, que es va inaugurar i beneir en la darrera missa del gall, ha d'acollir en el futur el museu de la Seu. A banda d'aquesta intervenció, que ha estat llarga i costosa (vegeu el text del costat), "es van impermeabilitzar dos trams de terrat de sobre les naus laterals; un abans d'arribar al baptisteri i l'altre sobre la capella de Sant Josep". També "s'ha fet el manteniment i la restauració de la porta d'entrada del portal de Santa Maria, que és antiquíssima". Tal com és tradició, l'entitat va commemorar el Dia de la Seu i ha mantingut "molt activa i totalment actualitzada la pàgina web".
Una gàrgola diferent
El darrer ha estat l'inici de les obres de restauració de la façana de Soler i March, amb el muntatge de la bastida, l'octubre passat. Com a anècdota, Guerrero esmenta que en aquests treballs s'ha descobert que "la gàrgola que hi ha al contrafort de l'esquerra, a la banda del centre ciutat, sembla, per les característiques, que podria ser un grifó, amb una cua i plomes però amb un cap de felí, i que no encaixa amb la resta".
