La manca de relleu ha comportat la desaparició de la Coordinadora de Defensa de l'Ensenyament Públic (Codep) després de prop de 15 anys d'existència a Manresa. Tres dels seus principals responsables (Fina Barroso, Jaume Serra i Ignasi Segon) ja no tenen vinculació directa amb l'ensenyament -Segon i Serra es van jubilar el setembre i Barroso no té fills en edat escolar- i, a banda, han sorgit col·lectius, com la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes, que, en certa manera, fan una tasca semblant, tot i ser en un àmbit més reduït que el seu.
Ignasi Segon (exrepresentant del professorat i coordinador de la Codep), Jaume Serra (exrepresentant del Pius Font i Quer i del PSC), Fina Barroso (exrepresentant de les AMPA) i Ester Plans (delegada sindical d'USTEC-STeS al Bages) van explicar, ahir, en roda de premsa, les raons de la dissolució de la Codep, constituïda el 28 de maig del 1996 i que va celebrar la darrera reunió el 15 de desembre passat.
Es clou una etapa, però no és irreversible, va dir Barroso, que no descarta que en el futur pugui sorgir una nova entitat o es reimpulsi la Codep per defensar l'ensenyament públic, oimés en un moment actual del qual Segon alertava el gir cap a una priorització de l'ensenyament privat del govern de CiU, en contraposició "a les ganes d'impulsar l'ensenyament públic del departament d'Educació els darrers set anys".
A nivell de Manresa, Segon apuntava com a temes que caldrà controlar el repartiment equilibrat a les escoles dels infants nouvinguts. Cal dir que, a partir del curs vinent, s'aplicarà la seva proposta de zonificació escolar (vegeu l'edició de dissabte), justament per distribuir de manera més equitativa l'alumnat als centres.
Afegia que "des d'un lloc o altre s'haurà d'anar pressionant perquè es compleixin els terminis en la construcció dels nous centres de Cal Gravat, Valldaura i la Flama, i la urgència del sisè institut". Sobre aquest aspecte, va apuntar que, "quan es va parlar de la urgència d'un cinquè institut [Cal Gravat], nosaltres ja feia quatre anys que parlàvem de la seva necessitat, i del sisè institut fa dos anys que en parlem i no ha estat fins ara que se n'han començat a fer algunes passes. Per tant, sempre anem amb retard". Va esmentar la "saturació que tenim en tres escoles que ja estaven al límit" i que el curs vinent s'incrementaran amb una línia més de P3 cadascuna. I reivindicava l'oficina única per fer les preinscripcions. "Hi hauria d'haver una orientació directa, sobretot dels alumnes que arriben a partir del setembre". Demanava, també, no apartar el peu de l'accelerador en el tema universitari i en la demanda de places a les llars d'infants.
Ja en general, a banda d'insistir que "és bàsic que a dins de la nostra societat i del programa de govern, sigui el que sigui, hi hagi més dedicació pressupostària, més mitjans humans i més recursos" per a l'ensenyament públic, "no es pot fer ni un pas enrera en el tema de la immersió lingüística".
Balanç positiu
Segon feia un balanç positiu dels prop de 15 anys de vida de la Codep. "Del primer que podem estar contents és del debat intern que hi ha hagut a les reunions, a partir del qual s'han pres postures unitàries". També es mostrava orgullós "de participar en la presa de decisions amb l'Ajuntament" i "d'assumir temes importants per als centres, que anàvem a defensar davant el Departament. Érem un mitjà de pressió i se'ns tenia present".
Com a element negatiu, deia que, "per part nostra, hi hagi hagut el color polític que hi hagi hagut, hem anat a defensar l'ensenyament públic i això no sempre ha estat ben interpretat", referint-se a la desvinculació de CiU de la Codep al poc temps de la seva creació i també del Peguera durant dos anys i del Pius durant quatre.
Retornant al balanç positiu, Serra afirmava que "hi ha un moment de consolidació positiu i esperançador en l'àmbit de l'educació" i Segon que, tot i les mancances i les ràtios massa altes, "els centres han anat millorant".
