El manresà Marc Cucurella Pinilla, antropòleg i historiador de formació, va formar part de l'equip encapçalat per Antoni Vilanova que va elaborar el Catàleg i pla especial del patrimoni manresà. En concret, Cucurella va tenir cura de la part d'arqueologia i d'arquitectura no urbana. Amb relació a l'apartat d'arqueologia, s'han catalogat 23 jaciments i protegit 13 espais.

Quins criteris es van seguir a l'hora de triar els espais protegits? En el document del 1992 els delimitaven les muralles.

S'han determinat tres maneres d'afegir els espais de protecció. Primerament, s'ha tingut en compte el document del 1992 per al barri vell i se'n ha ampliat l'espai. Aquest document no protegia tot l'espai de dins les muralles sinó diversos elements dins d'aquestes, i en destacava el Puigcardener i altres elements de rellevància històrica. És ara quan s'ha vist la necessitat de protegir íntegrament l'espai de dins les muralles i els camins d'accés a la ciutat històrica, alhora que s'ha posat especial èmfasi en la protecció de les muralles i el seu traçat, inclosos els portals.

D'altra banda, s'ha protegit els voltants dels jaciments arqueològics ja descoberts anteriorment per la gran possibilitat de trobar-hi noves restes, i s'han establert zones que permetessin englobar-los, com, per exemple, la zona de Viladordis-les Marcetes. Finalment, també s'ha tingut en compte la possibilitat de trobar restes en aquells elements històrics més destacats, com la zona de la Cova-Pont Vell o el carrer de Sant Andreu-plaça de l' Hospital, amb un subsòl ric en restes arqueològiques.

En tots els casos el nivell de protecció només és documental. Què implica això?

La protecció documental dels espais arqueològics significa que la zona queda protegida amb un estudi documental de les possibles troballes, seguint les indicacions d'un tècnic arqueòleg que en faci el pertinent registre. No implica una protecció física del bé arqueològic sinó documental. La competència per declarar una zona arqueològica amb un nivell més elevat de protecció és exclusiva dels Serveis Territorials d'Arqueologia de la Generalitat.

Es diferencia la delimitació del bé i l'entorn de protecció. A efectes pràctics, què significa?

Un bé arqueològic és un element físic, on hi ha restes o n'hi ha hagut i, per tant, se n'ha fet un estudi. El bé s'ha pogut delimitar, es té constància de la seva existència. En canvi, l'entorn de protecció és l'espai susceptible de contenir restes arqueològiques, per la seva situació espacial o històrica, i, per tant, se n'han de protegir les possibles troballes.

Què en pot dir del patrimoni arqueològic de Manresa?

La intervenció i estudi de jaciments i materials arqueològics s'ha anat professionalitzant i regulant les últimes dècades i això ha portat a una millor aproximació històrica a la ciutat. Des de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament s'ha fet una gran tasca de revalorització d'aquest patrimoni, duent a terme una millor intervenció en els jaciments, una millor protecció dels elements i difusió d'aquests, sobretot a través de la tasca del Museu Comarcal. La revisió del catàleg se suma a aquest esforç de reforçar la importància del patrimoni arqueològic a la ciutat. El patrimoni arqueològic és fonamental per entendre millor la història de Manresa i, per tant, s'ha apostat per una protecció de màxims.

En què s'han basat a l'hora de fer el catàleg?

En diversos factors. El primer ha estat el document de protecció del 1992 i la seva revisió. També s'ha fet una prospecció del ter- reny en aquelles parts susceptibles de contenir restes arqueològiques. I, finalment, s'ha demanat consell a diversos arqueòlegs i historiadors, dels quals cal destacar Jordi Morera, Antoni Daura, Francesc Vilà i Jordi Piñero.

Algun punt concret que s'hi ha inclòs que li agradaria destacar?

M'agradaria remarcar la protecció de zones patrimonialment no gaire destacades fins ara a nivell de valor patrimonial, però amb gran importància històrica i arqueològica, com és el carrer de Sant Andreu. Zones que no contenen grans edificis històrics però amb un valor enorme a l'hora de poder estudiar la vida quotidiana. Igualment, m'agradaria destacar que Manresa ha protegit l'espai arqueològic del nucli històric (corresponent a l'actual Barri Antic) en la seva totalitat, ampliant aquest espai i dotant-lo d'un pes fins ara sovint menystingut.