El terme municipal de Manresa ocupa 41.660 hectàrees i, d'aquestes, 30.760 són sòl no urbanitzable, que representa el 74% del total. Aquest sòl és el que pretén posar en valor el projecte conegut com Anella Verda: convertir el rodal de la ciutat en un espai per anar a caminar i a gaudir de la natura.
Alba Alsina, regidora de Medi Ambient de Manresa, afegeix al potencial natural de l'Anella Verda el turístic i l'econòmic. Els regadius de Viladordis i el Poal, la riera de Rajadell, la de Guardiola, el parc del Cardener, la conca del Llobregat, Collbaix, la serra de Montlleó, el parc de l'Agulla i el Parc Ambiental de Bufalvent en són els espais més representatius.
Alsina es remunta a l'elaboració del Pla Estratègic Manresa 2015 (iniciat el 2005 i amb un pla d'acció definit el 2006) per explicar l'origen de l'Anella Verda. "El pla fixava cap on es volia que anés la ciutat a llarg termini. Parlava de tenir una ciutat capital, articulada i amb qualitat de vida i, dins d'això, esmentava l'Anella Verda". En concret, deia que "Manresa té una sèrie de parcs que s'han de connectar entre ells i tot un entorn que també és molt interessant i que fins ara anomenàvem el no urbanitzable. Quan parlem de l'Anella Verda és una marca que donem a aquest entorn més immediat".
No va ser fins al 2009 que es va començar a donar forma a l'Anella Verda, determinant-ne "els espais que ens semblen més representatius i valuosos". Per tant, Anella Verda és el nom que es dóna a uns paratges concrets però també al projecte de connectar-los i de potenciar-los de manera que la gent en gaudeixi. La regidora posa l'accent i remarca un cop i un altre la implicació i la participació de diferents col·lectius i particulars de Manresa a l'hora de definir el projecte de l'Anella Verda de bracet amb l'Ajuntament en el procés iniciat fa dos anys. En total, són una vintena. Organitzats en comissions, cadascun ha treballat per donar forma al projecte global: la comissió d'itineraris, la d'activitats i la de concepte, establint-ne alhora els espais representatius, que són els esmentats a l'inici (dels regadius a la serra de Montlleó).
Paral·lelament, l'Ajuntament hi ha realitzat diverses actuacions, algunes de petites i altres de més envergadura. Aquestes darreres són: el desbrossament de camins i itineraris (50.000 euros), l'adequació d'itineraris de natura (passos, passeres, baranes, senyalització..., 44.200 euros), la millora i manteniment de camins rurals (286.000 euros); la neteja d'abocaments (18.000 euros); el manteniment i millores dels horts del Xup (33.000 euros); la construcció dels horts del Poal (104.000 euros); i l'adequació del parc del Cardener (842.000 euros). En total, 1.377.200 euros. En aquesta mateixa pàgina hi ha desglossades altres actuacions que s'han portat a terme.
El futur de l'Anella Verda
Hi ha molts manresans i manresanes que arruguen el front quan senten a parlar de l'Anella Verda perquè la desconeixen. Justament per evitar-ho, Alsina explica que "hem fet sis sortides guiades a través de les Aules de Cultura per donar-ne a conèixer els espais". D'altra banda, hi ha entitats que hi han organitzat sortides i conferències, i no fa gaire que es va organitzar una exposició al Casino per acostar-la a la ciutadania.
Tot i la feina feta, n'hi ha força per fer. La regidora de Medi Ambient esmenta com a assignatures pendents més immediates "acabar les connexions ciutat-natura, senyalitzar amb pals els itineraris que no ho estan i fer alguna publicació per donar-los a conèixer".
Alsina fa una valoració molt positiva del que s'ha fet fins ara per posar en valor el rodal de la capital del Bages. "Té molta importància, i més en un moment en què hem de fer una mica de canvi de tendència: fins ara hem estat nou-rics i ara ens adonem que no en som; per tant, haurem de canviar maneres de fer, i tot el que és el turisme i la producció de proximitat tindrà molt més valor". Relacionat amb aquest canvi, destaca que "tenim un patrimoni cultural i natural a Manresa que té moltes qualitats, és molt ric i no hem tingut mai interès per conèixer-lo".
A nivell econòmic, per exemple, remarca que "si podem posar en valor el producte de regadiu d'aquest entorn, tenim una població molt important a l'entorn, de 75.000 habitants a Manresa i de 150.000 en total al Bages, que poden consumir producte de l'horta de Manresa, però mai no l'hem tingut en compte, i és una extensió de terreny important que generaria riquesa als pagesos i ens aportaria un menjar de qualitat". Pel que fa al vessant turístic, apunta que "estem molt a la vora de Barcelona. Dins els recorreguts de proximitat que organitza la Diputació a l'àrea de Barcelona els espais de l'Anella Verda tenen un potencial increïble, perquè la riera de Rajadell és quelcom que no trobes a la vora de Barcelona". Per a ella, tot plegat pot generar feina a l'hostaleria, turisme rural... I per als manresans? "La importància de poder fer lleure en un entorn immediat, de poder anar a córrer... És un potencial molt gros", rebla.
