La crisi i la moda de l´agroecologia fan rebrotar l´Escola Agrària

TREBALLAR LA TERRAManresa ha esdevingut un referent de la producció agroecològica gràcies a l'Escola Agrària, que fa 40 anys aspirant a oferir un cicle superior

GEMMA CAMPS/MANRESA Avui els alumnes planten espinacs i calcen les cols perquè no es glacin. També sembren una barreja de llavors que té per objectiu enriquir la terra sense adob, explica Glòria Colom, directora de l´Escola Agrària. El centre celebra enguany 40 anys de presència a Manresa. Ho fa amb bona salut. Amb tres anys consecutius rebent el doble de peticions per a les places disponibles del cicle formatiu de grau mitjà de Producció Agroecològica, i amb la voluntat d´oferir, en el futur, un grau superior de les seves especialitats des de fa 23 anys -producció agroecològica i ener-gies renovables al món rural- perquè «ens arriba gent de la universitat que té interès per la línia de l´escola però amb un nivell d´estudis molt superior al que tenim».

Malgrat el bon moment, Colom reconeix que la por a les retallades hi és. «Els de recursos humans [del departament d´Agricultura, del qual depenen aquests centres] estan fent visites a les escoles, cosa que no havien fet mai fins ara», deixa dit.

Resumir l´activitat de l´Escola Agrària es pot fer dient que ofereix 3.500 hores lectives l´any i hi passen 1.500 alumnes, repartits en els diferents vessants del centre, amb la formació inicial reglada i la formació contínua com a epicentres. De néixer gairebé per necessitat va passar a un segon pla durant una llarga etapa en què l´agricultura semblava cosa del passat, i els darrers anys viu una segona joventut. Colom entén l´augment de la demanda relacionant-lo amb la crisi i la manca de treball, sobretot en la construcció, que porta més gent a formar-se. Admet, a més a més, que el món de l´agricultura està de moda, principalment el relacionat amb l´agroecologia, disciplina que consisteix a aplicar els principis de l´ecologia en la gestió de sistemes agrícoles sostenibles, de la qual Manresa és referent. Esmenta com a exemple d´aquest ressò els quatre premis rebuts per alumnes del centre en cinc anys, la participació de l´escola en dos projectes europeus Leonardo (BIOTACC i ECOVOC, sobre horticultura i fructicultura ecològiques i agricultura biodinàmica) i la col·laboració amb desenes d´entitats i empreses.

«Hi ha dos tipus d´interès creixent. Per una banda, molts fills de gent de pagès que abans els deien a casa que estudiessin perquè no es valorava aquesta feina. Si podia ser advocat o metge, millor. O que anés a l´obra. Ara, davant la poca oferta laboral que hi ha, molta gent sap que venint aquí alguna cosa trobarà. Els últims anys hi ha més incorporacions de joves a l´activitat agrària. I, per altra banda, hi un altre tipus de sector, que és urbà, on també hi ha un interès creixent. Molta gent del món de la cooperació, de l´ajuda social, han vist i entès que cal defensar les agricultures locals perquè cada país ha de tenir una sobirania alimentària. Aquest concepte està ajudant a entendre la importància que té defensar certs principis en l´agricultura i en la manera com mengem i d´on mengem a tot el món. En el fons, el fet que nosaltres comprem en mercats locals està ajudant que gent que viu al Congo no produeixi només cafè per als països del nord sinó que pugui cultivar els seus aliments».

En aquest sentit, Colom creu que a la comarca del Bages encara hi ha molt camp per córrer a l´hora de treure profit de nostre potencial agrícola. «Hi ha potencial però també n´hi ha d´haver de mercat; que la gent pugui accedir als productes locals». Seguint amb l´exemple, els fruits que dóna el que planten i sembren a Can Poc Oli els venen a cooperatives de consum.

La demanda del centre

«L´escola està en un bon moment estratègic», afirma Colom. «Tenim un equip humà -amb 7 professors i un administratiu- potent i dinàmic», si bé, aprofita per queixar-se, «fa un any llarg que tenim problemes de substitució de personal». Quant al futur, insisteix en la voluntat d´ampliar l´oferta reglada. «Aspirem a arribar a fer un cicle superior de les especialitats que oferim, que és la sostenibilitat en el medi rural a nivell agrícola i energètic. Pensa que el 50% de les emissions de l´efecte hivernacle que es fan al món vénen del sistema alimentari, sobretot pel transport, però també pel tipus d´adob i de producció agrícola. Nosaltres tenim vocació d´arribar a millorar això. Fer una agricultura sana i sostenible a nivell energètic».

De moment, ja hi ha alumnes formats a l´escola que estan obrint aquest camí. «Alguns es posen com a assalariats en el sector agrari i també tenim gent que es dedica a fer d´emprenedor i munta alguna cosa pròpia». Planten llavor.