El preu de compra de la torre Lluvià és de ruïna

FRANCESC GALINDO/REDACCIÓ L'Ajuntament de Manresa comprarà la Torre Lluvià. L'adquisició de l'edifici, qualificat coma equipament i inclòs en el Pla de Protecció del Patrimoni, la parcel·la de 2.000 m2 i un terreny de 7,5 hectàrees tindrà un cost de 227.000 euros que es pagaran a parts iguals en quatre anys.

L´anunci de la compra l´ha fet aquest migdia l´alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el regidor d´Urbanisme, Paisatge i Mobilitat, Ramon Bacardit. Junyent ha mostrat la seva satisfacció per aquest acord "que recupera per a la ciutat un bé patrimonial d´un gran valor històric". Junyent ha explicat que havia estat un procés de diàleg portat "amb discreció" que demostra "la voluntat d´aquest equip de govern de resoldre temes pendents".

Per a l´alcalde de Manresa, la Torre Lluvià és "un lloc emblemàtic de la ciutat i la seva compra suposa una aposta pel patrimoni històric i per la protecció de l´entorn natural".

El regidor Bac ardit s´ha mostrat "molt satisfet" perquè amb l´acord de compra "s´acabat un litigi que fa que es recuperi un bé històric" per a Manresa i "a partir de demà, caldrà iniciar una segona fase per pensar i trobar la complicitat per a la seva reconstrucció". Bacardit ha explicat que "la suma de circumstàncies han fet possible arribar a un acord beneficiós. A vegades, el canvi de cares dels interlocutors ajuden a arribar acords que havien quedat encallats", ha afegit.

Sis mesos de negociacions

Les negociacions entre l´Ajuntament i la propietat es van iniciar fa sis mesos i han acabat en un acord pel qual s´ha fixat l´operació d´adquisició en 227.073 euros que es pagaran a parts iguals en quatre anys a partir d´aquest mateix any.

El primer pagament de 56.768,25 euros es farà efectiu el primer trimestre d´engu any i en el Ple municipal d´avui es proposarà que s´aprovi un canvi de partides del pressupost per poder fer front a aquest pagament. Així, passaran a ser propietat municipal l´edifici, la parcel·la de 2.000 metres quadrats que l´envolta i 7,5 hectàrees de camps de l´entorn.

Construïda el 1896, la Torre Lluvià és un edifici modernista de l´arquitecte Ignasi Oms i Ponsa situat a prop del Camí de Rajadell . La casa, coneguda també com Vil·la Emília, està construïda a la partida de les Planes de Cal Cuques, va ser qualificada com a Equipament Ambiental i de Lleure en el Pla d´Equipaments de l´Ajuntament de Manresa del 2010 i també va ser inclosa en Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni de Manresa.

Els autors del Pla de protecció del patrimoni destacaven el valor paisatgístic del conjunt i definien la Torre Lluvià com una construcció senyorial de caràcter residencial-rural, de planta basilical, amb tres cossos de façana, amb el central més elevat i cobert a dues aigües.

També alertaven que l´estat d´abandonament que ha patit des de fa anys l´immoble havia provocat una degradació progressiva que el posava en estat de risc d´enrunament per manca de manteniment. I arribaven a la conclusió que la Torre Lluvià s´ha de considerar un referent històric que cal preservar en tots els seus valors: paisatgístics, arquitectònics i socials.

L'estat podria ser irreversible

Aquesta perla del modernisme s´ensorra d´una forma que pot ser irrecuperable. Aquesta és l´advertència que va fer el novembre passat a Regió7 el delegat del Bages-Berguedà del Col·legi d´Arquitectes, Enric Masana, sobre la torre Lluvià del Suanya, que no s´ha de confondre amb la casa Lluvià del carrer de l´Arquitecte Oms. La construcció, obra d´Ignasi Oms, està en mans d´immobiliàries barcelonines.

El delegat dels arquitectes explica que l´edificació, situada a prop del camí de Rajadell, és «una ruïna». Masana afirma que «el seu estat de degradació ha arribat a tal extrem que es fa difícil pensar en la recuperació».

Es tracta d´una construcció d´un valor patrimonial equiparable al del Casino o la casa Lluvià (seu de la delegació del Col·legi d´Arquitectes) i Masana considera que és una llàstima que s´hagi arribat a aquest extrem. I afegeix: «ha estat una gran oblidada del nostre patrimoni. Quan vam publicar el llibre sobre Ignasi Oms va ser una de les grans sorpreses pel que fa al seu estat i com ha anat empitjorant en una o dues dècades». El delegat dels arquitectes assegura que «ha estat una deixadesa per part de tots».

Fa tres anys, el Col·legi d´Arquitectes de Catalunya i el col·lectiu Meandre van exigir públicament que s´actués per aturar la degradació d´aquest tresor arquitectònic i van apuntar directament els amos, tres societats immobiliàries de Barcelona, per responsabilitzar-les de l´estat de ruïna de l´immoble i fer avinent a tothom que es faria irreversible si no s´hi actuava ràpidament. És aquí on havia d´intervenir l´Ajuntament, ja que es tracta d'una edi?cació catalogada dins l´inventari patrimonial de la ciutat, per forçar les actuacions pertinents o fer-ho de forma subsidiària (l´Ajuntament les executa i passa la factura als propietaris).

En el darrer ple municipal de l´Ajuntament de Manresa, el tema va tornar a emergir, a instàncies d´ERC, i el regidor d´Urbanisme, Ramon Bacardit (CiU), va explicar que hi ha un projecte de mesures cautelars, la materialització del qual té un cost de 129.000 euros, elaborat el juliol.
Atès que les mesures de protecció de l´edi?ci (no de rehabilitació) que inclou tenen un impacte paisatgístic molt important, s´ha sol·licitat el vistiplau de la comissió de patrimoni de les comarques cen- trals. Bacardit va lamentar que l´estat dels comptes municipals limiti la capacitat d´intervenció.

Un immoble de 1896

La torre Lluvià va ser construïda el 1896. Josep Lluvià i Vidal va adquirir la finca a Agustí Ribas i Roviralta. La casa original era més petita que l´actual, només de planta baixa i una planta de pis. Lluvià, l´any 1896, va confiar el projecte d´ampliar-la a l´arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, que va projectar una casa-torre amb baixos, primer pis i golfes, anomenada Vil·la Emília.

Josep Lluvià i Vidal va morir el 22 d´abril del 1913, i va deixar en testament a la seva dona, Emília Serramalera i Oller, entre d´altres pertinences, l´ús d´una de les habitacions de la casa. Va disposar diferents béns als seus fills Josefina Lluvià i Ramon Lluvià i la casa-torre Vil·la Emília la va deixar al seu fill Josep Lluvià i Serramalera.

El 23 de març del 1922 va morir Josep Lluvià i Serramalera sense haver fet testament, i els hereus en van ser a parts iguals els seus fills Josep i Emília Lluvià i Roy, i usufructuària, la seva vídua, Anna Roy i Ponsa. El febrer del 1954, la família Lluvià va decidir vendre la finca, ara anomenada Vil·la Maria, per un import de 210.000 pessetes, a un matrimoni d´Avià, Joan Casòliva Marsinyach i Dolors Giralt Quer.
Aquests, el 26 de juny del 1959, van vendre la propietat a Ignasi de Ventós i Rocafiguera, que en morir, el 1965, la va deixar en herència a les seves filles.