Manresa serà la seu del 13è Congrés Internacional de Patrimoni Geològic i Miner, en el qual hi participaran més de 150 especialistes d'arreu del món. El congrés ha doblat el nombre de ponències respecte de la darrera edició i enguany ha programat prop de 80 conferències. Entre elles, n'hi haurà dues de dedicades al salí de Súria i Cardona. També s'exposaran comunicacions sobre arqueologia i història de la mineria, patrimoni geològic i miner, i geoturisme. En aquest cas, es presentarà el projecte del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, que aquest dijous sabrà si ha estat acceptat per formar part de la xarxa europea de Geoparcs. L'esdeveniment tindrà lloc entre els dies 20 i 23 de setembre.
La 13a edició del Congrés Internacional de Patrimoni Geològic i Miner, que se celebrarà a Manresa del 20 al 23 de setembre, ha duplicat el nombre de ponències i visitants respecte l'any passat. El president honorari de la Societat Espanyola per la Defensa del Patrimoni Geològic i Miner, Josep Mª Mata, ha explicat que enguany hi haurà més de 150 visitants d'arreu del món i prop de 80 ponències. Segons ha dit, la col·laboració de l'empresa Iberpotash -que es dedica a l'explotació de les mines de Súria i Balsareny- ha estat "clau" per aconseguir aquests resultats.
Per la seva banda, el director de Medi Ambient i Geologia d'Iberpotash, Antonio Sánchez, ha destacat que la celebració del congrés coincideix amb la commemoració dels 100 anys del descobriment de potassa a Súria. Sánchez ha assegurat que Iberpotash treballa per dinamitzar el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central perquè "és una oportunitat pel territori". "Hem de captar un turisme científic que pugui posar en valor les singularitats del nostre paisatge", ha afegit.
El congrés s'inaugurarà el dijous 20 de setembre a la tarda al teatre Kursaal, on el conseller delegat d'Iberpotash, José Antonio Martínez, pronunciarà la conferència inaugural titulada 'Iberpotash com a referent de la indústria minera i el seu projecte de futur en el centenari del descobriment de la potassa'. La clausura oficial es durà a terme el dissabte 22 al vespre.
Aquesta és la segona vegada que la Catalunya Central acull el Congrés Internacional de Patrimoni Geològic i Miner. La darrera va ser a Cercs (Berguedà). La presidenta del Consell Comarcal del Bages, Ariadna Delgado, ha assegurat que l'esdeveniment arriba "en un molt bon moment". En aquest sentit, es dóna la casualitat que, el mateix dia que comença el congrés, se sabrà si el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central ha estat acceptat per entrar a formar part de la xarxa europea de Geoparcs.
Més de 40 punts d'interès geològic i miner
El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central té com a finalitat agrupar i posar en valor una quarantena de punts d'interès d'aquest territori relacionats amb la geologia i la mineria. Es tracta d'una figura per conservar, protegir, restaurar si cal i divulgar des d'un punt de vista científic i turístic el patrimoni geològic i miner de la Catalunya Central. Actualment, el geoparc de la Catalunya Central compta amb 25 treballadors de caràcter fix i amb un pressupost global -tenint en compte el de totes les entitats que hi formen part- de 3,6 MEUR.
La Catalunya Central té elements singulars. En total, són més de 40 punts d'interès geològic que tenen una rellevància especial per explicar la morfologia de la comarca i per comprendre la història geològica del Bages. És el cas dels turons de Can Vila d'Artés, el barri de l'Estació de Sallent, les muntanyes russes de Sant Vicenç de Castellet o la falla de Mig-Món de Súria, entre d'altres. L'articulació de tota aquesta oferta es fa a partir d'un seguit de punts d'interès repartits per tota l'àrea del Parc i d'uns centres d'acollida i interpretació que s'ubicaran a punts destacats. És el cas de Moià (Coves de Collbató), Collbató (Coves de Salnitre), Súria, Montserrat i Manresa (museu de geologia Valentí Masachs).
Els geoparcs són una figura creada per la Unesco amb la voluntat de preservar el patrimoni geològic, a l'estil del que són les reserves de la biosfera en l'àmbit del patrimoni biològic. La xarxa europea agrupa una quarantena de parcs geològics d'arreu d'Europa i el del Bages seria el primer de Catalunya en ser-hi representat.
