A 2/4 de 3 del migdia és l'hora de plegar a l'institut Lluís de Peguera de Manresa. Pocs minuts abans en comencen a sortir els primers alumnes, que al cap de poc són desenes. No n'hi ha cap de la dotzena d'agafats a l'atzar per aquest diari que ignori de què parlem. Tots saben qui és Wert, i què pretén, tot i que sigui per sobre. La pregunta és si els estaria bé que hi hagués menys català a les aules. Només dues estudiants, les úniques nascudes fora, hi estarien d'acord. Ho justifiquen dient que els costa molt aprendre'l.

Per a Pol Moratonas, nascut a Manresa fa 16 anys, la possibilitat que el català tingui menys presència en l'educació és sinònim que "ens treguin la llibertat als catalans. És la nostra llengua i l'hem de poder triar". Al seu costat, Sílvia Roca, que també és de Manresa i té 17 anys, pensa el mateix. "És la nostra llengua i no es pot perdre". Explica que, llevat de castellà i anglès, a l'institut totes les assignatures es fan en català i "no hi ha cap problema. Hi ha gent que a casa parla castellà i a classe la fan parlar català, però està bé perquè si els exàmens i tot és en català, han de parlar-hi, i s'adapten". Sobre aquest tema, Judit Canellas, veïna de Sant Fruitós de 16 anys, admet que a la seva classe hi ha un parell d'alumnes en desacord amb fer-ho tot en català. A ella, personalment, li està bé perquè és la llengua que ha parlat tota la vida. No li semblaria bé qualsevol imposició que coartés el seu dret "a ser independent per triar la llengua que parlo".

Sara Cortés (Manresa, 17 anys) té una visió diàfana de la situació. Trobaria "fatal" treure presència del català en l'ensenyament. "És la llengua de Catalunya i l'hem d'aprendre i, si no, es perdrà i Catalunya desapareixerà, que és la intenció que tenen començant per l'aplicació d'aquesta llei". Judit Planes (Manresa, 17 anys) comparteix part del raonament. "Ja que som a Catalunya s'ha de parlar el català". Per a Ainhoa Anaya (Manresa, 16) "s'ha de conservar la llengua perquè si no es parla a Catalunya no es parlarà enlloc i podria acabar desapareixent". Comparteix el que va dir Messi, que és millor sumar que restar.

"El català és difícil"

A Sugeidy Castro, de 16 anys i nascuda a l'Equador, i a Adriana Serena, de 15 anys i de Romania, fer les classes en castellà els seria més còmode, admeten. Sugeidy s'expressa en castellà; diu que "el català és difícil i a la gent que no som d'aquí ens costa i com que ens costa no intentem parlar-lo". Amb les amigues conversa en castellà, tant amb les castellanoparlants com amb les catalanoparlants. Malgrat tot, afirma que "les classes les entenc". Adriana sap parlar el català, però no amb la rapidesa que voldria, en comparació del castellà. "Hi ha vegades que quan he de parlar amb els professors em faig un embolic i em surt el castellà". Amb elles va Paula Pons, que és de Manresa i té 16 anys. No hi està d'acord. "El català és la meva llengua i ara no ha de venir aquí un polític i dir-me que no la puc parlar". No creu que hi hagi problemes pel fet que sigui la llengua vehicular. "Depèn de quina persona potser sí, però l'ha d'aprendre i ja està. És la seva obligació si s'està a Catalunya", conclou la jove.

Guillem Giménez, de 16 anys i Palà de Torroella, veu en l'avantprojecte del ministre Wert "una forma d'espanyolitzar els alumnes. Per molt que alguns vulguin que es redueixi per poder-se treure l'ESO molt millor no ho trobo correcte". Interpreta que si tots els seus companys, com ell, saben de què va el tema és perquè "ens afecta per al futur d'aquest país. Si traguessin el català ens costaria molt més tirar endavant". Al seu costat, Laura Morales (Manresa, 16 anys) opina que "això del català és la gota que fa vessar el got. És una llengua que ens uneix i si hi ha algú que només parla castellà, doncs res, a ajudar-lo i ja està, perquè som a Catalunya i s'ha de parlar el català".

Per a Mar Mascaró, santjoanenca de 16 anys, perdre hores de català a les aules "no em semblaria bé. Catalunya ha de conservar la seva llengua i el seu patrimoni lingüístic. Perdre'ls suposaria perdre la identitat catalana i el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats, que crec que hem de conservar". A la seva classe no hi ha ningú que posi traves al català. Hi ha una persona de fora que va venir fa molts anys i no té cap problema". Aleix Sanchis (Manresa, 16 anys) insisteix en l'argument dels seus companys. "Si vivim a Catalunya és bàsic que t'eduquin en català perquè la llengua i la cultura són part important d'una nació, i a Catalunya que som una nació és indiscutible".