"8.000 pisos buits a Manresa i s'està desnonant famílies"

La plataforma agrupa una quinzena d'afectats i més de mig centenar de persones solidàries que els fan costat en el mal tràngol d'estar a punt de perdre el sostre sota el qual viuen.

Quina és la feina de la plataforma?

Rufí Cerdan: ajudar. És una organització de caràcter assembleari que s'estructura en comissions. Les assemblees dels diumenges tenen sempre la mateixa mecànica, primer es tracten les qüestions ordinàries de funcionament i després es fa la revisió dels casos que hi ha en curs i es presenten els nous. A hores d'ara treballem amb una quinzena de casos.

Teniu també contactes externs?

R.F.: en aquests moments una de les comissions que té més feina és la de difusió i relacions externes. Lògicament, un dels objectius és que la gent conegui que existeix la plataforma. Hem tingut contactes amb els Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa, també s'han fet i se'n faran d'altres, i han servit per conèixer el que s'està fent i promovent des de l'Administració, que es considera absolutament desbordada per les circumstàncies. Encara que intenta muntar instruments de mediació, els professionals ens expliquen que en aquests moments hi ha un sistema tan favorable als bancs que qualsevol intent de mediació és absolutament desequilibrat.

En aquest moment i en tots, no?

R.C: dic en aquest moment perquè nosaltres tenim confiança que el marc legal es pot canviar, per això donem suport a la iniciativa legislativa popular per canviar-lo, ja que és el més injust d'Europa. Cal recordar que la justícia europea ha cridat l'atenció a l'estat espanyol perquè segurament està vulnerant la legislació. Això fa que l'única alternativa que la gent veu per aconseguir alguna cosa és la pressió.

Quin és l'ambient de les assemblees?

R.C.: a vegades es mastega el silenci. Hi ha molt patiment. Quan una persona es despulla davant de seixanta o setanta persones més és perquè està vivint una situació molt dura. Hi ha desorientació i desconfiança absoluta en el sistema. Quan havien de signar la hipoteca tot eren facilitats i ara que tenen dificultats les persones que les havien atès es transmuten i fins i tot els recriminen que per què no s'hi miraven més abans d'assumir una responsabilitat com aquesta. Però el que va a demanar una hipoteca no és un professional i el sistema que li atorga sí que ho és.

I busquen aixopluc a la plataforma.

Miquel Sanchís: a les assemblees cada cop som més gent. Hi ha quinze casos d'afectats i més de mig centenar de persones solidàries, i va in crescendo.

Per què creieu que és necessària una plataforma com aquesta?

M. S.: per què hi ha molta manca d'informació, gent que se sent sola i cal oferir-los assessorament, ajuda i l'experiència de persones que han passat abans pel mateix. La plataforma és un instrument per fer front a la pressió que suposa una situació com aquesta.

I que tampoc se supera tornant el pis, perquè es manté el deute...

R.C.: hi ha casos en què l'afectat està disposat a tornar el pis, però el banc l'única solució que li ofereix és un altre període de carència que el que fa és que el deute acabi fent-se més gran. Està clar que si una família perd les fonts d'ingressos i va a parar a l'atur el que no vol és viure en una situació en què tingui un deute amb dificultats per pagar-lo i que, a més, es vagi engruixint.

No sembla un bon sistema.

R.C.: per desgràcia no es necessiten gaires coneixements tècnics per entendre el que està passant. El patró es repeteix una vegada i una altra. La gent no pot pagar, el banc intenta que el deute sigui més gran i quan no pot cobrar més posa en marxa el procediment de desnonament, subhastarà o es quedarà el pis per treure'n rendiment i intentarà carregar, a més, les costes judicials.

Veig que no hi esteu d'acord.

R.C.: no. El que volem és que si no es pot pagar la hipoteca el deute quedi saldat amb la pèrdua de la propietat del pis i que aquest pugui continuar sent ocupat per la família amb un lloguer social que no excedeixi del 30% dels seus ingressos.

Esteu aconseguint alguna cosa?

M.S.: sí, i el que està clar és que per aconseguir més coses cal unir-se i treballar de forma coordinada. La gent separadament no aconseguirà res. Cal pressionar el sistema, el govern i els partits polítics.

Des del vostre punt de vista quina és la causa profunda dels desnonaments?

R.C.: ha quedat clar que un sistema basat en l'obtenció dels màxims beneficis econòmics sense els mínims controls reguladors és el responsable. Darrere d'aquest sistema capitalista financer internacional hi ha persones sense moral ni escrúpols guiades per una cobdícia descontrolada. La revolta de la societat civil expressa el problema de fons. La gran majoria de la societat està patint per culpa d'una minoria i als causants d'aquest patiment no se'ls ha demanat responsabilitats ni s'ha corregit el sistema. Això causa encara més patiment

Però la legislació ha de protegir els més febles.

R.C.: en aquest cas no. En el nostre país no existeix una legislació de segona oportunitat per a les persones. Les empreses que fan fallida poden fer un concurs de creditors i tornar a començar. Aquest dret no és aplicable a les persones quan perden el que necessiten per viure, que és una casa. Tampoc s'ha fet mai una política d'habitatge social de lloguer. La gent es veia abocada a comprar i es concedien hipoteques mal valorades pels bancs, perquè els podia la cobdícia. Va caldre que se suïcidés gent perquè es fes una moratòria que dóna resposta a una ínfima quantitat de situacions.

Considereu que el poder polític ha anat a remolc?

M. S.: ni a remolc. Es dóna la circumstància que quan els presidents d'Equador i Bolívia han visitat l'estat espanyol s'han entrevistat amb els afectats dels seus països i amb la plataforma que els ajuda. Però ni Zapatero ni Rajoy s'han entrevistat amb la plataforma.

Quins són els responsables de la bombolla i la punxada immobiliària?

M. S.: els constructors, la banca i els governs que han permès aquest tipus de polítiques. Vivim en la paradoxa que Espanya és l'estat d'Europa que té més pisos buits i és el que més desnona.

R.C.: els polítics són responsables d'haver permès un marc absolutament desregulat, d'incrementar aquesta desregulació i, a canvi, obtenir crèdits d'entitats financeres que els aprovaven préstecs per fer obres que amb una anàlisi objectiva de riscos no s'haurien concedit. Han obert el gran negoci del deute públic a la banca privada. La responsabilitat de la societat civil, que també la té, és no haver-s'hi oposat de forma efectiva.

Per què es concedien tantes hipoteques?

R.C.: els bancs feien créixer el negoci jugant a dues bandes, prestant als constructors i als compradors. Els mecanismes desreguladors els permetien no fer-se càrrec dels deutes i poder-los empaquetar per fer-los circular. Quan la bombolla ha esclatat l'Estat s'ha dedicat a anar injectant-los capital. I aquí no ha passat res.