Al costat de la protecció de 350 elements patrimonials, el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Manresa, aprovat el desembre passat, proposa que alguns d'aquests elements siguin Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Un d'ells, en la categoria de lloc històric, és la sala de plens de l'edifici de l'ajuntament. La petició es fa perquè "en aquest indret se celebrà el 15 d'abril del 1892 l'Assemblea Catalanista on fou presentat el document d'autogovern conegut com les Bases de Manresa".

Antoni Vilanova, arquitecte i director de l'equip redactor del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic, Paleontològic, Geològic i Paisatgístic de Manresa (PEUPM), explicava ahir que "aprofitar la redacció del catàleg per demanar una incoació de BCIN d'un lloc històric" és la primera vegada que es fa. Aconseguir-ho, tramitada la petició, dependrà d'un informe favorable que han de fer el Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans.

El PEUPM protagonitzarà dissabte una jornada a Manresa. Ahir al matí el van presentar, el pla i la jornada, Ramon Bacardit, regidor d'Urbanisme; Enric Massana, delegat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya del Bages-Beguedà; Maria Àngels Clotet, cap dels Serveis del Territori de l'Ajuntament, i Vilanova.

Singular i fet a mida

A banda de la peculiaritat de demanar que el saló de sessions sigui BCIN (també es proposen Santa Clara, la Cova, la Renaixença, el Pont Nou i el pont de Vilomara), Vilanova va remarcar que una altra característica del pla és que s'ha redactat com un vestit a mida de Manresa. "S'han fet incorporacions singulars, com el tema de les botigues, que és un aspecte important per a la ciutat, i els refugis de la guerra civil. No hi ha altres municipis dels quals s'hagi fet el catàleg on s'hagi recollit".

L'arquitecte va exposar que fa uns quants anys els plans de protecció del patrimoni, com el que es va redactar el 1985 a Manresa, "se centraven en el punt de vista arquitectònic, en els centres urbans i en les edificacions en perill". Res a veure amb l'actual, en què s'ha agafat tot el terme municipal i s'han tingut en consideració ambients i façanes de la ciutat, fronts edificatoris, traces de camí ral, la Sèquia, l'arquitectura industrial i fins i tot alguns talls d'estrats.

Bacardit va voler ressaltar que "les directrius del pla han estat adoptades pel departament de Política Territorial com a base i exemple dels futurs plans de protecció". Al respecte, Vilanova va afegir que "es va crear una comissió per fer un document de criteris i elaborar un model de fitxa de patrimoni extrapolable a tots els plans de patrimoni que es facin a partir d'ara a Catalunya".

Ajuts per a la rehabilitació

El regidor d'Urbanisme també va remarcar la responsabilitat de tots, administracions i privats, per tenir cura del patrimoni protegit rehabilitant-lo i donant-lo a conèixer. Amb aquesta finalitat, va esmentar que properament s'obrirà una convocatòria pública d'ajuts per a la rehabilitació d'elements d'interès patrimonial, que tindrà una dotació de 50.000 euros, dels quals se'n podran arribar a percebre fins a 20.000. Els criteris per atorgar la subvenció, els detalls tècnics de la qual va explicar Clotet, seran valorats per una Comissió Municipal de Patrimoni que encara està pendent de constituir i que, va informar la mateixa Clotet, "tindrà una participació externa i interna. Serà un instrument de participació ciutadana de col·legis, entitats, persones físiques i experts en el món de la defensa i la preservació del patrimoni local". Va fer notar que "els sol·licitants podran demanar una bestreta de fins al 25% de l'import de l'ajut quan acreditin l'inici de les obres".