L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va ser ahir el convidat estrella de l'acte organitzat per l'institut Guillem Catà de Manresa en una jornada centrada en l'esforç per a la superació. El seu discurs va tenir com a pal de paller la intel·ligència per nedar contra corrent quan cal. Per predicar amb l'exemple va assegurar, davant un públic bàsicament format per mestres i alumnes, que "a Catalunya amb l'ensenyament ens hem passat de moderns".

Per accedir a la sala, espectadors i protagonistes van passar entre dues fileres d'estàtues humanes que representaven persones i situacions que reclamen d'un esforç extra: immigrants, emigrants, desnonats, homosexuals... que interpretaven alumnes de primer d'animació sociocultural.

Dintre de l'auditori de la Plana de l'Om, gairebé ple, el discurs tampoc va ser còmode. Pujol va fer servir els seus dots de mag de la comunicació per donar a la directora del Catà, Marta Codina, còpies de dos discursos seus, reclamar que les hi retornés, tornar-les-hi a donar, començar a parlar d'abans de la guerra i, quan el públic ja es pensava que gairebé 83 anys són molts anys, deixar caure que els moviments de renovació pedagògica "ens han sortit bé i malament". Bé perquè han teixit un sistema educatiu inclusiu i vertebrador. Malament perquè, amb la voluntat de reaccionar davant la rigidesa de l'educació franquista, "tinc por que ens haguem passat una mica. N'hem fet un gra massa".

Pujolejant va fer servir Codina i l'alcalde Valentí Junyent perquè responguessin preguntes de les quals no podien estar segur si ja coneixia les respostes. Els va dir que no li importava que el contradiguessin "perquè ara marxo". Afectuosament va fer broma recordant els centres educatius que visitava i que li deien que no tenien director. "Però si el club més humil del Xup té un responsable com no ha de tenir un director un institut!".

Va lamentar que es confongui el sentit equilibrat de l'autoritat amb les actituds retrògrades, va dir que la necessitat de disciplina va més enllà de l'antipatia que pugui evocar la paraula i va assegurar que havia trobat molt a faltar el terme "voluntat" en els tractats pedagògics, com si "motivar" pogués eclipsar un terme més profund.

Precisament, si es vol il·lustrar la paraula voluntat una imatge que li escau és la d'un home que d'aquí tres mesos farà 83 anys donant cops de puny sobre la taula per defensar el que creu. La imatge és d'ahir, a Manresa, i l'home, Jordi Pujol, mentre assegurava que a Catalunya li cal la immersió lingüística "com el pa que mengem". I no, no va marxar i es va quedar a escoltar els altres ponents.