La passera de les Escodines, la que sobrevola la Via de Sant Ignasi, té un avantpassat. Es tracta del pont de ferro que des de final del segle XIX fins ben entrat el segle XX unia l'estació de tren del Nord, l'actual Renfe, amb el principi del carrer de les Piques. Ni l'Alfons XII ni la plaça de la Reforma encara no existien llavors.

Tots dos es van dissenyar per als vianants. Si la passera de la Via de Sant Ignasi té com a objectiu unir el Barri Antic i el de les Escodines i apropar el centre de la ciutat a aquest últim, el vell pont de ferro tenia la missió de salvar el riu Cardener i unir l'estació de tren amb la ciutat.

L'estació es va estrenar l'any 1859, i el pont o palanca de ferro es va construir el 1861. L'arribada del tren va ser tot un esdeveniment per a la ciutat que va estimular l'economia, ja que a part del transport de passatgers també hi havia el de mercaderies. Així mateix, va potenciar l'urbanisme. Per exemple, el projecte de fer una gran plaça de la Reforma i obrir un nou carrer, l'Alfons XII, que quedés alineat amb el del Born i d'aquí amb la plaça de Sant Domènec, es va començar a plantejar arran de l'arribada del tren a l'estació del Nord. Aquesta obra, tot i que es va començar a planificar a final del XIX, no va culminar fins ben entrat el segle XX, quan la palanca de ferro va ser substituïda per l'actual pont de la Reforma.

En aquell moment, a final del segle XIX, Manresa era la quarta ciutat de Catalunya després de Barcelona, Reus i Tarragona, si bé poblacions com l'Hospitalet, Terrassa o Sabadell tenien més habitants. La principal cruïlla de la ciutat era el pont de Sant Francesc, des d'on es podia agafar les carreteres que anaven tant a Lleida com a Barcelona o Igualada.

L'actual passera de les Escodines, en canvi, es va començar a instal·lar a final del 2009, gairebé 150 anys després del seu avantpassat. No va entrar en funcionament, però, fins un any després, quan totes les peces van estar col·locades i els punts de suport del nou sector de les Escodines també.

L'estructura és com un mecano gegant format per més de 2.000 peces . Les primeres 800 es van dissenyar i fabricar en un taller de Lliçà d'Amunt, i la resta es van anar fabricant i instal·lant posteriorment. Fa 49 metres de llargada i pesa 170 tones. El cost es va acostar al milió d'euros.