l
a relacionada amb el comerç és, probablement, una de les activitats econòmiques més antigues de la història de la humanitat. La necessitat d'intercanviar entre el que sobrava i el que faltava ja va aparèixer en les primeres societats prehistòriques. Més endavant, l'expansió territorial de molts pobles va relacionada amb l'activitat comercial, com és el cas dels fenicis i dels grecs.
A la nostra terra, durant l'època medieval els mercats i les fires -generalment relacionats a l'àmbit urbà- van ser un element molt important d'estructuració i jerarquització del territori. Molts pobles i ciutats de Catalunya tenen el seu origen en un mercat o fira.
En la sèrie d'articles d'aquest estiu examinarem l'evolució dels diferents mercats que hi ha hagut al llarg del temps a la ciutat de Manresa; primer, en uns espais molt concrets -les places- i, després, en altres indrets i sota noves formes comercials. Per completar l'anàlisi de l'activitat comercial també parlarem de diferents comerços -de tots els sectors- que tenen més de setanta-cinc anys d'història i que, per les seves característiques, s'han convertit en un referent de la història del comerç a la capital del Bages.
Antigament, era el rei, qui concedia autorització per tal que una ciutat pogués organitzar una trobada de mercaders que ultrapassava el mercat local o comarcal. A Manresa, les transaccions comercials d'aquest àmbit es van realitzar, a partir dels segles XI i XII, en una plana propera als peus del turó anomenat Puigmercadal perquè s'hi celebrava el mercat.
