El 21 de juliol a les 10 del matí és l'hora que el jutjat ha decretat el desnonament de Montserrat Hermoso, manresana de 48 anys que viu de lloguer en un pis del carrer Alcalde Armengou i que no pot pagar. A l'abril passat se li va acabar l'atur, i des d'aleshores deu l'arrendament juntament amb el de vuit mesos més perquè la paga de 426 euros que rebia no li arribava per tot.

Des del mes passat tampoc no té ni aigua ni llum. Li han tallat, de forma que ha d'utilitzar espelmes i l'aigua l'ha d'anar a buscar a la font.

L'avís que ha rebut del jutjat explicita, a més a més, que també s'ha d'endur totes les seves pertinences del pis, ja que en cas contrari es consideraran «béns abandonats».

Hermoso està feta un sac de nervis i no para de tremolar mentre explica el seu cas. Ha demanat ajuda als Servis Socials de l'Ajuntament de Manresa, d'on no n'ha tret l'aigua clara, i també a la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAHC). Va amb una maleta petita on hi guarda documentació com per exemple el requeriment judicial o el resum de la seva vida laboral. Va treballar a l'equip de neteja del Centre Hospitalari i a la cadena Schlecker, però fa mesos que no té feina. «Fas currículums però no et truca ningú», explica.

Assegura que el primer que feia quan cobrava els 426 euros era pagar el lloguer, fins que se li va acabar la paga. «Un dia un veí em va avisar que havien vingut del jutjat» i li van donar la fatídica notícia que havia de deixar el pis. Va anar a demanar ajuda a la Fundació Rosa Oriol i d'aquí la van derivar cap a Serveis Socials. «Escolten molt, però no et diuen res», afirma. Li van recomanar que deixés el pis i que llogués una habitació, «però no en tinc ni per això», es lamenta.

Actualment viu del que li donen els amics. i s'ha hagut d'estrènyer el cinturó perquè els nervis se la mengen. «No vull fer pena», insisteix una vegada i una altre, «però això és el que hi ha. Arriba un moment que ja no saps què fer. Treus forces d'on pots i vius al dia».