Auxiliars de geriatria, vigilants, cuiners, arquitectesÉ Tots estan a l'atur, alguns des de fa anys. Ara s'han unit per crear l'Assemblea d'Aturats del Bages, un col·lectiu que pretén ser una eina per compartir coneixements, donar-se suport mutu i també tenir un vessant reivindicatiu de denúncia contra l'actual model capitalista.

El col·lectiu va néixer fa unes setmanes. Diosdado Toledano, membre de l'Assemblea d'Aturats de Barcelona, havia protagonitzat, uns mesos enrere, una xerrada a l'Espai Roig de Manresa en la qual va donar a conèixer la iniciativa. Arran d'aquí, Ricard Sánchez, Gabriel Miró, Martín Cardenas i Ramon Fusté van treballar de valent perquè fos realitat i ja en el ple de juny van mostrar la seva cara més reivindicativa i van presentar la seva primera moció per boca de la CUP: que l'Ajuntament donés suport a la Setmana de la Dignitat, que duia com a lema "Per una Catalunya sense atur, pobresa i desigualtat! Renda garantida de ciutadania".

L'assemblea es reuneix cada divendres al vespre a l'Espai Roig. Aquesta setmana, però, ha decidit fer la reunió en plena plaça de Sant Domènec per donar-se a conèixer a la ciutat. Aquest cop eren més que en la darrera assemblea, malgrat que faltaven alguns habituals. "Dues persones han trobat feina", explicava només començar un content Sánchez. La seva alegria es va contagiar a la resta. I és que un dels dos feia anys que estava sense feina.

Els assistents a l'assemblea oberta van analitzar les causes que ens han dut a l'actual context socioeconòmic. Uns parlaven de la bombolla immobiliària, els altres, de la mala gestió dels recursos econòmics que fa l'administració pública, també de retallades econòmiques en sanitat i ensenyament. També hi va haver qui recordava les generacions perdudes, "aquells joves que han hagut d'emigrar", mentre que d'altres parlaven en primera persona. "A la meva edat qui m'agafa?", es preocupava un home. També hi havia nouvinguts que alertaven del preocupant que era la seva situació i que sabien de companys que havien acabat en un camp d'internament per estrangers. "Diuen que són com camps de concentració", afegia un altre.

Però no tot era tertúlia. Fusté explicava que hi havia una bona colla que no hi havien assistit "perquè són a classe". I és que l'entitat, amb el suport de les Dones Solidàries, ha començat a impartir classes d'iniciació a l'anglès. Els impulsors avançaven que no serà l'únic. La idea és que de cara al setembre els mateixos membres facin de professors d'aquelles matèries que són experts. Tampoc descarten buscar persones ocupades, jubilades o fins i tot d'altres entitats que els vulguin donar un cop de mà per impartir formació. "L'important és no perdre l'esperança", afegia Sánchez.