Quin balanç fa del tercer any d’aquest mandat?

Ha sigut un any molt intents perquè, a banda de l'activitat pròpia de l'Ajuntament, hi ha hagut la circumstància, que no és menor, de tenir prorrogat el pressupost 5 mesos i aprovar-lo el 29 de maig d'aquest any, la qual cosa ens ha fet passar un període llarg d'incertesa i sobretot de neguit per veure com podíem refinançar una part del deute i quadrar el pressupost. El pressupost és una eina vital per a l'Ajuntament.

Com encara l’última etapa del mandat?

Tenint bastant clar què és el que podrem fer i el que no podrem fer. Les inversions previstes, bàsicament de la Diputació, de l’esforç inversor del mateix ajuntament i de l'aportació extraordinària per la Manresa 2022, fan que tinguem clar què és el que podrem fer en aquest període. L'altre gran tema seria com afrontem el pressupost del 2015 i amb quins suports. Com que hem tardat tant a aprovar el del 2014 sembla que el del 2015 quedi lluny, però tornarem de la festa major i haurem d'encarar el repte.

Parlem primer, doncs, del que no es podrà fer...

El que menys es podrà fer i hauríem hagut de fer és ajudar a promoure l'activitat econòmica, tant industrial com de qualsevol altre àmbit. És una necessitat que té la ciutat i no ha estat possible, tot i que Manresa 2022 també té una connotació de foment de l'activitat econòmica.

I allò que es podrà fer?

Jo tinc una incertesa, que és si es podrà fer o no l'aprovació inicial del POUM. Jo crec que l'oposició té la clau de volta. Penso que i ha hagut molta participació, molt diàleg i que hem d'adoptar actituds positives i de ciutat. Ja hi haurà temps de fer electoralisme i segur que s'ha fet alguna cosa malament. És el que convé a la ciutat.

Ja ha anunciat la seva predisposició a tornar-se a presentar. Se sent candidat, ja?

Jo he anunciat que estic predisposat a tornar-me a presentar. El partit fa assemblea de militants el 15 de setembre i ho considerarà. Després de l'assemblea, si ho accepten, tindré consciència de candidat. Les eleccions les veig encara lluny, perquè la nostra responsabilitat és governar el màxim de temps possible i acabar l'acció de govern d'aquest mandat més enllà del soroll que hi pugui haver al voltant de la proximitat de les eleccions. Hem de saber destriar l'intens treball del dia a dia del procés electoral.

Serà l’última vegada que es presentarà?

Aquesta pregunta m'agradaria contestar-la després de les eleccions del 2015. Penso que la gent no es pot eternitzar en els càrrecs, però encara no he acabat els quatre primers anys i no puc pensar si voldran que me n'hi quedi quatre més. Vinc del món de l'esport i sempre he considerat que els cicles tenen un durada i una limitació. Haurem de fer una altra feina abans de la jubilació.

Comenta que hi haurà soroll. És inevitable quan s’acosten eleccions, no?

És normal. Com que no tinc una experiència política llarga hi ha coses que em segueixen sorprenent. No trobo lògic que si hi ha un projecte de ciutat com Manresa 2022 i la gent està a favor d'acceptar una subvenció, a les votacions s'hagi d'abstenir. No trobo lògic que ja estigui estipulat que els grups de l'oposició s'hagin d'abstenir quan es rep una subvenció. És una d'aquelles coses que el ciutadà no entén. És una subvenció a la ciutat, no a l'equip de govern. Quan arribi l'hora el ciutadà ja dirà què hem fet bé, què no tan bé i què hem fet malament. Però no cal precipitar els calendaris. Hi ha temps i han de passar moltes coses.

Gràcies al projecte Manresa 2022 es pot parlar d’inversions que fins ara no hi ha hagut perquè l’Ajuntament no tenia prou diners?

Hi estem d'acord. És un projecte engrescador que ha trobat finançament i que es complementarà amb altres inversions que sí que es podran fer aquest any per sobre dels 300.000 euros. Però és evident que l'oportunitat que suposa Manresa 2022 l'hem de saber aprofitar.

En què canviarà la ciutat?

No canviarem ni l'orografia, continuarà tenint els turons que té, ni podrem fer que la circulació sigui en carrers més amples perquè els del centre són els que són. Però hem d'embellir el nostre patrimoni històric i mostrar-lo orgullosos. Hi ha poques ciutats que tinguin la història que té Manresa. Jo crec que hem de viure més de cara enfora en un món que cada cop també és més clarament internacional i més dependent.

Les apostes turístiques a Manresa sembla que no hagin acabat de reeixir mai. Per què aquesta sí?

Tampoc no havíem tingut un relat per poder fer al voltant del patrimoni històric de la ciutat. Ara amb sant Ignasi hi és. Tenim uns actius que podem oferir.

D’una possible visita del Papa, a qui han convidat, se'n sap alguna cosa?

No en sabem res. Depèn de les autoritats religioses. Ens aniria molt bé com a ciutat. És molt mediàtic i jesuïta.

Manresa té prop de 8.000 pisos buits segons l'estudi que ha fet el mateix Ajuntament. No és un luxe, això?

Ni Manresa ni cap ciutat en les actuals circumstàncies hauria de tenir aquesta bossa d'habitatges buits. No només es tracta de quantificar-los, sinó de fer polítiques que permetin que estiguin en condicions de ser ocupats. N'hi ha molts que no reuneixen aquestes condicions. S'hi està treballant. També és important fer justícia i dir que al centre històric s'hi viu tan bé com a qualsevol lloc de Manresa. No podem estigmatitzar, com fem, certes zones de la ciutat.

Pel que fa a edificis, quatre ordes religiosos s’han desprès del seu patrimoni aquest any. La major part passaran a mans d’entitats socials. Com ho valora?

En un moment de crisi totes les activitats han de tendir a la seva sostenibilitat, i no hem de confondre sostenibilitat amb guanys. Si és sostenible es poden mantenir instal·lacions que, en aquest cas, acostumen a ser velles i necessiten inversions. Si no, es busquen solucions. L'Ajuntament s'ho mira amb bons ulls perquè això vol dir que no són edificis buits i perquè es continua fent una activitat social necessària en les actuals circumstàncies. Si haguéssim pogut planificar alguna de les actuacions, el procés hauria sigut més ordenat. Algun d'aquests espais s'hauria pogut utilitzar com a alberg amb l'horitzó 2022, però qui se’n fa càrrec té la voluntat de millorar la seva aportació a la ciutat, i benvinguda sigui.

Parla de la residència de les serventes del Sagrat Cor del carrer Joc de la Pilota, on han d’anar Càritas i Creu Roja?

Per exemple. Hi va haver contactes amb els jesuïtes però calien inversions per tenir l'adequació que s'exigeix actualment i es va desestimar. Suposo que sorgiran altres oportunitats però sap greu quan se'n perd alguna que hauria pogut ajudar.

Entre aquests canvis de mans també hi ha l’antiga residència de les josefines, la casa Amigant, que actualment és la seu de l'ateneu popular la Sèquia...

Ara és municipal. Quan es plantegi, jo crec que amb la casa Amigant s'ha de fer el que decideixin els manresans. Però els manresans són tots, els qui l'han adequat per fer-hi les seves activitats, que tenen una resposta ciutadana, i la resta. És un debat de ciutat i requereix un consens.

Com també es necessita al voltant de l'Anònima. No es tracta d'un concurs d'idees sinó d’aconseguir una cosa que necessiti la ciutat. És necessari que hi hagi consens des de la diversitat. La ciutat té moltes ciutats. Tots dos són espais estratègics, tant perquè són municipals com per la seva ubicació.

Parlant d'equipaments públics. Tornaria a fer la consulta ciutadana sobre el teatre Conservatori?

Sí. Segurament hauríem hagut de dir d’una forma més clara des del primer moment que nosaltres fèiem la consulta per saber què pensaven els ciutadans. També és evident que alguna cosa s'hi ha de fer. Fa uns dies es va cremar la cuina del Maïami i després en va caure un tros de sostre.

Com es presenta la festa major?

Espero que tingui la participació dels últims anys, amb aquesta fórmula que lidera l’Associació Manresa de Festa. Que es desenvolupi, per exemple, com la de l’any passat, i que tothom pugui trobar almenys un acte en què se senti còmode, en pugui gaudir i se’n senti partícip. I si n’hi ha més d’un, millor encara.