La Festa Major de Manresa és per a la majoria dels ciutadans una setmana de gresca, entreteniment i gaudi. Però, per a un reduït grup de persones és molt més que això: és mig any de feina, de reunions, d´aconseguir espònsors -tant indispensables en els temps que corren- i de garantir la seguretat en cada acte. Darrere la festa gran de la capital del Bages hi ha un grapat de persones de l´Associació Manresa de Festa i del mateix Ajuntament que treballen incansablement des del mes de març perquè la festa gran surti rodona.

En aquesta edició -i com ja ha anat passant en les darreres-, l´Ajuntament de Manresa ha hagut de retallar el pressupost que aporta a la festa major, i si l´any passat va destinar-hi 90.000 euros, enguany n´hi ha posat només 87.000. Tal com explica Assumpta Bermúdez, tècnica superior de Cultura de l´Ajuntament de Manresa, i que coneix les entranyes de festa des de fa molts anys, aquesta xifra ha quedat compensada amb els 48.000 euros que ha aconseguit l´Associació Manresa de Festa a través d´esponsoritzacions diverses. Així, el pressupost total ha estat de 135.000 euros. Dins les possibilitats d´aquests pressupostos «més que ajustadíssims», segons paraules de Bermúdez, l´organització ha treballat per cercar «l´equilibri entre tradició i contemporaneïtat». Els resultats són valorats positivament per l´organització, sobretot la implicació de les entitats locals i grups socials amb la festa. Pel que fa a la durada, la definició o el contingut, Bermúdez declara que «sempre és millorable» i admet que «mai estem satisfets».

La seguretat mana

Si en algun aspecte l´organització no escatima recursos infraestructurals és en la seguretat dels actuants i dels participants a la festa major. Segons ha explicat Assumpta Bermúdez, «la nostra premissa bàsica de treball és la seguretat». Vetllen pels recursos sanitaris, la prevenció i extinció d´incendis, els trànsit... Malgrat tot, Bermúdez deixa clar que sempre «es fan negociacions per aconseguir el preu/hora tan econòmic com és possible». La tècnica de Cultura comenta que enguany, «malgrat les dificultats econòmiques, s´han ampliat esforços en aquest tema i s´han incrementat el nombre de cabines sanitàries i s´ha mantingut la doble neteja a les cabines situades als espais més cèntrics».

Aire fresc per a la festa

Quan Bermúdez és preguntada sobre si a l´organització hi ha relleu generacional, ella respon que més que en l´organització, «n´hi ha en les persones que s´impliquen en la festa major». Afegeix que «està bé comptar amb un equip inicial amb experiència, però és important obrir-se a l´aportació de joves components de diverses entitats locals, empreses o grups per donar al programa un to més actual» i comenta que «és per aquest motiu que s´han inclòs en la programació activitats com Manrusiònica, Shake That, Seu a la Fresca, Sítric, entre d´altres, que donen un aire fresc i juvenil a la festa».

L´equip format per l´Associació Manresa de Festa i de l´Ajuntament comença a pensar en la festa major un cop finalitzada la Fira de l´Aixada. Comencen configurant el programa festiu tot i tenir en compte les peticions de les entitats, els recursos disponibles i les propostes de les empreses locals per crear la programació final. Tot això, diu Bermúdez, «serviria de ben poc si paral·lelament no penséssim en l´execució pràctica, és a dir, a traslladar i implantar al carrer allò que hem definit».

Viuen la festa amb intensitat

Els organitzadors procuren que la producció tècnica sigui al màxim d´acurada per no generar imprevistos el mateix dia dels actes. És per això que si la producció està ben resolta i els organitzadors generen i faciliten tots aquells recursos infraestructurals necessaris, els dies de la festa major els organitzadors els poden viure, tal com diu Assumpta Bermúdez, «amb intensitat però amb certa tranquil·litat». La tècnica assenyala, però, que «sempre hi ha imprevistos i temes que generen més neguit, com l´amenaça de pluja o d´altres».