Donar vida a la Sala Ciutat és donar vida a Manresa, opina el Joaquim, un veí de la zona que veu amb simpatia l'ocupació de l'edifici i que reclama que no s'enderroqui, tal com és previst. En canvi, l'Antoni es demana quant valdria arreglar l'equipament, qui se n'hauria de fer càrrec i, sobretot, qui el gestionaria i per fer-hi què.

Són una mostra de la divisió d'opinions que ha recollit Regió7 entre veïns i comerciants de l'entorn de la Sala Ciutat davant l'ocupació de l'edifici el cap de setmana passat per part d'un col·lectiu que reclama que no vagi a terra i que es converteixi en un local social i cultural autogestionat.

"La Sala Ciutat és de tota la vida, i el que s'hauria de fer és donar-li vida i no pas fer una plaça ni un carrer nou", rebla el Joaquim. Opina que l'Ajuntament l'hauria de rehabilitar perquè en fessin ús els veïns i "tothom qui vulgui". El cap de setmana el Joaquim va visitar l'edifici a la jornada de portes obertes del col·lectiu Recuperem la Sala Ciutat. "Les butaques potser són dels anys 80 o 90, però la sala és grandiosa".

Al seu costat, el Paco, que viu a la Via de Sant Ignasi, opina el mateix. Explica que de petit havia anat al teatre a veure tota mena d'espectacles, i pensa que a Manresa "no tot ha de ser el Kursaal".

L'Àngel havia viscut, també, a la Via de Sant Ignasi, i considera que s'ha de mantenir perquè "és un símbol de la ciutat que coneix tothom". Per la seva banda, la Sònia assegura que al barri se sent a dir de tot: hi ha qui opina que no s'ha de tirar a terra i que s'ha de mantenir com a pol cultural, i altres que consideren que l'edifici ja està "molt atrotinat", explica.

L'Antoni pensa que quan les coses ja estan decidides (en aquest cas enderrocar l'equipament) ja es fa tard. Creu que per tenir l'edifici com ara no val la pena mantenir-lo, i que en canvi si "s'hagués pressionat en el seu temps, potser s'hauria pogut adequar".