Sobre el paper és un patrimoni arquitectònic amb un nivell de protecció integral, sobre el terreny és un palauet que cau a trossos i es troba completament vandalitzat. És la torre d'en Carreras, l'element més important de l'art noucentista que hi ha a Manresa, segons el Centre d'Estudis del Bages, que domina la Pujada Roja sobre un turó del cantó del polígon dels Dolors, que té als seus peus no només el carrer Castelltallat sinó mitja ciutat.

Data aproximadament del 1920, i va ser reformat i restaurat entre el 1940 i el 1950. Té qualificació de Bé Cultural d'Interès Local i forma part del pla especial urbanístic de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic i paisatgístic de Manresa. La situació que pateix és d'"escàndol", segons ha afirmat el Centre d'Estudis del Bages, que ha donat la veu d'alarma.

La construcció és accessible des de l'exterior per diversos punts, la majoria de finestrals estan trencats, el canyís dels sostres ha caigut en moltes estances i el terra és ple de runa de murs i falsos sostres que s'esfondren. L'estructura de columnes al voltant de la gran escalinata central conserva part de l'esplendor del passat i encara resten motllures, rajoles i ceràmiques pintades que donen una idea de com havia de ser en els bons temps.

Recorrent les incomptables habitacions de sostres alts es pot trobar des d'una gran llar de foc a una taula de billar situada en una sala superior, connectada per una escala de fusta a una zona sotacoberta amb prestatgeries.