El youtuber manresà Jordi Carrillo, conegut a la xarxa com Giorgio (amb més d'1,7 milions de subscripcions), diu que mai no penjaria un vídeo que ell no miraria. La seva visió d'Internet va conviure amb la de Jordi Torras, del grup U-Play, creador de videojocs per a smartphones i consoles i cofundador de Vizz, representació de youtubers; Bernat Casanovas, gerent de la bagenca La Factoria d'Imatges, i Teresa Fèrriz, responsable de nous projectes de la UOC.

El tema era saber si hi ha lloc per al català entre els gegants digitals. I la resposta és que sí que hi ha lloc, que la salut és bona... però que necessita militància, en paraules de Fèrriz. Malgrat això, quan es tracta de jugar a la primera divisió les llengües com el castellà i l'anglès guanyen per golejada. Torras no va poder incorporar el català en els videojocs de Tadeo Jones (ell n'és l'autor, però qui paga mana) i Carrillo va deixar molt clar que si entres en aquest mercat el que vols és públic. I el català té un mercat "reduït". Casanovas va refermar, també, la idea dels dos mercats rendibles amb els qual no poden competir, tampoc, llengües com la francesa o l'alemanya. El contrapunt el va posar Fèrriz, que va apuntalar la idea dels 10 milions de catalanoparlants i de l'anglès com a llengua vehicular a la xarxa. I posant com a exemple la sèrie danesa Borgen, va remarcar la idea de producte cultural català però exportat per ser visionat en anglès.

Per a Fèrriz, la cultura va lligada a la identitat però, segons Torras, quan es tracta de negoci "quants dels 10 milions de catalanoparlants consumeixen a la xarxa en català?". Giorgio va subratllar el paral·lelisme amb el cinema i va explicar que un youtuber, per guanyar-s'hi bé la vida, necessita uns 8 milions d'impactes al mes. I un youtuber amb una segona marca en català?, li va demanar el moderador, Marc Marcè. La relació entre llengua i política, va dir, no hi ajuda.

Casanova va apuntar que el català, a la xarxa, té un problema de registre: calen paraules per al món digital. El debat es cloïa amb les intervencions de la Fila O, Sílvia Mas, de la FUB (reflexionant sobre l'activisme lingüístic a la xarxa), i de Sílvia Ramon-Cortés, d'Iberpotash, que va criticar, parlant de llengua, que "el senyor Google decideixi quina és la nostra visió del món". Per a Torras i Carrillo, a Google li és igual l'idioma. Conclusió final? "Internet et parla en l'idioma que tu li parles".