Amparo Marchena, que té més de 50 anys, s'ha convertit en una defensora a ultrança del dret a tenir un habitatge digne. Va acudir a la PAHC per necessitat, per la desesperació de veure's al carrer quan li era impossible pagar la hipoteca del pis que habitava a Santpedor i després que els tècnics de l'àrea social de l'Ajuntament es compadissin d'ella davant la impossibilitat de maniobrar i evitar que una ciutadana del nucli perdés el sostre on vivia. "A la PAHC em van ajudar, però sobretot hi vaig trobar suport moral i companyia en un moment en què estava enfonsada", recorda.
Ara viu en l'edifici que l'organització té ocupat al carrer Amadeu Vives de Manresa. La PAHC és la plataforma ciutadana més coneguda que ha sorgit des que la crisi ha dibuixat les desigualtats dels temps actuals i ha col·locat en una situació de fragilitat extrema molts ciutadans, però unes altres deu entitats han vist la llum en la darrera dècada a la capital bagenca per albirar els nous horitzons de les conquestes socials.
