L'any 1970 es va començar a redactar el projecte de la Font dels Capellans. Cinc anys més tard, el 1975, s'inauguraven 824 habitatges, 440 dels quals es distribuïen en 10 immenses torres. El 15 de juliol, els llavors prínceps Joan Carles i Sofia, inauguraven el barri, tot fent entrega de les claus dels pisos. L'Obra Sindical del Hogar havia construït aquells pisos perquè l'augment de la demanda d'un espai on allotjar tots els nouvinguts de la resta de l'Estat espanyol era gran. Necessitaven un lloc on viure, i els terrenys triats van ser aquests.

Com va passar a molts dels altres barris nascuts i engrandits per l'arribada de gent a la recerca d'oportunitats, el creixement va ser molt ràpid i, sovint, descoordinat amb les autoritats locals. No és estrany, doncs, que fruit de la necessitat de defensar els interessos del barri i per reclamar serveis i equipaments que no arribaven (o ho feien amb comptagotes), molts veïns s'aglutinessin en l'Associació de Veïns de la Font dels Capellans.

Ja cap a final dels anys 90, l'Ajuntament va anar cedint espais perquè entitats veïnals poguessin gestionar-les (casal d'avis, biblioteca, esplaiÉ). A través de mobilitzacions d'entitats veïnals del barri van poder anar guanyant espais verds, serveis bàsics i millores dels edificis (instal·lacions elèctriques perilloses, ascensors, pavimentació de carrersÉ).

Una manera de retratar tots aquests fets és a través de l'exposició que es pot veure fins avui a la sala polivalent. És un dels actes grans de la festa d'estiu del barri, que avui s'acaba i que ha volgut focalitzar l'atenció amb aquesta exposició organitzada per l'associació de veïns.