Càritas Manresa i la Fundació Alícia s'alien per formar millor dones immigrants

El pla, que tindrà la col·laboració de la Fundació Alícia i el finançament del Fons Europeu per al Desenvolupament, pretén ampliar els objectius del projecte Ateninser. Aquesta iniciativa, impulsada l'any 2005, s'adreça a dones d'origen immigrant i que són beneficiàries de Càritas Manresa per formar-les com a treballadores domèstiques i cuidadores de gent gran.

En aquest cas, però, el nou enfocament presenta una diferència important. Mentre en les convocatòries anteriors les usuàries sortien de les aules amb els coneixements adquirits a la pràctica però sense cap document oficial que els ho acredités, ara és previst que obtinguin un certificat professional bàsic amb validesa en el món laboral convencional.

El motiu del canvi d'orientació d'aquesta iniciativa és, segons Adela Casals, de Càritas Manresa, ben senzill: la constatació que, amb la crisi econòmica, cada cop eren més les exalumnes que, anys després d'acabar el curs i haver trobat feina, tornaven a l'entitat per demanar assessorament. "Moltes usuàries tornaven per demanar cursos de reciclatge i, arran d'això, vam creure que era l'hora de fer un salt per oferir formació de més qualitat", apunta la portaveu de l'entitat manresana.

Casals aclareix, però, que la primera edició del curs servirà de prova pilot per tal de comprovar quin és el seu funcionament dins l'entitat i de cara a les institucions.

A més, la membre de Càritas Manresa puntualitza que l'edició de prova es durà a terme únicament amb antigues beneficiàries del curs original d'Ateninser. Tot i així, la previsió inicial de l'entitat és que el nou programa substitueixi per complet, a curt termini, el pla de les antigues convocatòries.

Títols amb validesa formal

L´objectiu del programa, rebla Casals, és donar a les usuàries un certificat de formació bàsic que els permeti accedir a estudis de nivell 2 en l´àmbit de feines domèstiques. L´obtenció d´aquest segon certificat, afegeix, suposaria un salt, ja que permetria a les alumnes accedir al mercat laboral general i poder aspirar a feines en residències o centres de dia per a gent gran i no sols en el camp particular.

De moment, però, el principal objectiu és aconseguir el reconeixement oficial dels títols bàsics sorgits dels seus cursos. Per aquest motiu, un dels primers passos ha estat formalitzar la tasca dels docents que impartien les classes. Una tasca que, fins ara, complien els voluntaris de l´entitat però que, a partir d´ara, incorporarà alguns cuiners de la Fundació Alícia, que compartiran rol amb el voluntariat de l´ens.

Aquesta incorporació ha de servir, segons Càritas, per donar un caràcter normatiu i normalitzat a les lliçons perquè puguin ser reconegudes legalment pel Servei d´Ocupació de Catalunya.

Tres àmbits bàsics

Seguint el camí marcat per les edicions anteriors d´Ateninser, el pla de Càritas Manresa basa la formació en tres àmbits que els responsables de l´entitat consideren bàsics en la gestió domèstica i a l´hora de cuidar persones grans.

Aquests tres camps són la neteja de la llar, la correcta utilització de la bugaderia i, finalment, la cuina i confecció d´una dieta equilibrada (vegeu desglossat inferior). Les classes dels tres blocs temàtics, prou diferents entre si, es duran a terme a la seu de l´entitat a Manresa, a l´antiga residència de les serventes del Sagrat Cor de Jesús.

Així, la que havia estat durant dècades la cuina de les religioses passarà, a partir del gener, a acollir les lliçons de cuina del curs. En canvi, les classes de neteja i bugaderia, de caire més teòric, quedaran ubicades a les aules que hi ha repartides pel primer pis del bloc, que és el que actualment ocupen els voluntaris dels diferents serveis que ofereix Càritas Manresa.

Uns serveis entre els quals s´inclou també el procés de d´assessorament per a la recerca de feina de les participants un cop aquestes persones acabin la seva formació al programa Ateninser per tal que puguin afrontar amb més garanties el salt al món laboral.

Cuinar un plat de verdura i un de vedella amb ingredients d´un cuscús

La col·laboració amb la Fundació Alícia ha de servir perquè les participants aprenguin a elaborar plats senzills però indicats per a la dieta de la gent gran a la qual hagin de cuidar un cop entrin en el món laboral. Una tasca que pot semblar senzilla però que, d´entrada, planteja alguns reptes.

El principal d´ells és trobar la manera de fer compatibles dues maneres de fer que, sovint, són molt diferents: les dels països d´origen de les cuidadores i les de les futures llars on podrien treballar.

Per això, un dels objectius que apunta Núria May, la cuinera de la fundació que impartirà les classes, és ensenyar a les usuàries adaptar els seus coneixements als hàbits de casa nostra, com ara el costum força estès a diferents països de servir el primer i el segon plat en un mateix recipient, normalment de forma barrejada, mentre aquí es fa per separat.

Un altre dels canvis substancials passa per la utilització o rebuig de certs ingredients en funció de la cultura d´origen. Això és fa sobretot evident, per exemple, en la utilització de tot d´espècies per condimentar els plats en molts dels casos i en la nul·la experiència a l´hora de cuinar un ingredient tan habitual com és la carn de porc en el cas de les usuàries provinents de països de religió musulmana. Unes característiques bàsiques que les usuàries del programa hauran d´aprendre a dominar durant el curs.

Tenint això present, en la presentació del programa, May va aprofitar per fer una demostració del que han de ser les sessions a partir del gener. Així, la cuinera va demostrar com transformar els ingredients d´una ració de vedella amb verdures estofades a l´estil de l´Àfrica subsahariana en un plat de verdures cuinades al vapor i un altre de carn feta a la planxa.

Una reconversió que, segons la cuinera de la Fundació Alícia, busca adaptar els plats als gustos de la gent gran a la qual cuidaran les alumnes mantenint, això sí, les mesures i variacions adequades per assegurar una alimentació sana i equilibrada, alhora que visualment atractiva. No en va, el curs també inclourà lliçons dedicades a com servir els aliments al plat o com adequar els àpats a les dietes i al·lèrgies dels avis.

«En els casos d´algunes persones grans, l´única activitat que fan diferent cada dia és el menjar, la resta és una rutina molt marcada. Per això s´ha d´aconseguir que puguin gaudir-ho tant com els sigui possible», avançava May a les seves futures alumnes.

Unes 300 participants han trobat feina després d´acabar el curs

Des de la seva arrencada l´any 2005, prop de 300 dones han passat pel programa Ateninser per a la formació en tasques domèstiques. A més a més, el programa d´assessorament en la recerca de feina ha contribuït en prop d´un miler de contractacions en el mateix període. Unes dades, però, que des de Càritas Manresa matisen tot assegurant que es tracta d´una xifra aproximada a partir del recompte global de l´activitat generada en els diferents cursos.

El motiu d´aquesta prudència, afirmen, recau en el sistema utilitzat en el recompte dels casos atesos. Això passa ja que aquest mètode té en compte tant les usuàries ateses per primera vegada com aquelles que han participat en el programa o han sol·licitat assessorament de l´entitat en més d´una ocasió a l´hora de buscar feina.

Aquesta mateixa situació es dóna en el cas de la valoració de les participants, que, arran del seu pas pel cicle, van poder trobar feina en el camp de la cura de la llar. Així, les dades mostren que, de mitjana, cada alumne a la qual s´ha fet un seguiment després del curs ha aconseguit uns tres contractes laborals en el món de la llar.

Segons apunten des de l´entitat manresana, en els primers anys del programa es va fer un seguiment posterior basat en les contractacions derivades, en comptes de fer-ho tenint en compte les usuàries que havien trobat feina; una metodologia que, després, s´ha mantingut encara vigent.

L´impacte de la crisi

Malgrat les incidències en el recompte, els responsables de l´entitat fixen la seva mirada en el fet que, a curt termini, les usuàries del programa acaben trobant una feina relacionada amb aquest món.

En aquest sentit, afirmen que en les darreres edicions del curs l´índex d´ocupació en un període inferior a l´any des del final de les classes se situa entre el 70 i el 80%. Una xifra, però, que no té en compte ni la durada de les contractacions ni tampoc altres aspectes, com ara si es tracta de feines a mitja o a jornada completa.

Tot i així, el que sí que mostren són certes oscil·lacions coincidint amb diversos moments de la conjuntura socioeconòmica dels últims anys. Així, per exemple, destaquen com les estadístiques de l´entitat comencen reflectir l´impacte de la crisi abans de l´esclat de la bombolla immobiliària.

«Els primers que van rebre van ser els qui eren en els graons més baixos», apunta Adela Casals, de Càritas Manresa, i va assenyalar l´any 2009 com el punt d´inflexió en la contractació de les alumnes. «Fins llavors l´ocupació posterior era de prop del 100%, però quan les coses van començar a anar malament, el servei a la llar va ser un dels primers sacrificats per moltes famílies», continua.

Pocs símptomes de millora

Des d´aleshores, segons el seguiment de Càritas, les xifres d´ocupació posterior no han remuntat fins als seus màxims, encara que tampoc no han experimentat cap nou descens destacable.

Tot plegat convida a interpretar les dades com una certa estabilització, encara que força lluny dels símptomes de recuperació econòmica que s´intenten transmetre des d´altres àmbits. «La situació no ha millorat. És cert que continua havent-hi demanda en aquest sector, però també hi ha més gent que s´hi dedica. Crec que les dones que comencen ara hauran de treballar més dur per arribar al mateix lloc on són les primeres participants», reconeix Casals.