El doctor Joan Pons Porta (Barcelona, 1957) és el nou coordinador de l´ACUT Bages-Berguedà de l´ICS. ACUT són les inicials de l´Atenció Contínua i Urgent de Caràcter Territorial. Per dir-ho sense sigles, les urgències de primària. Abans d´aterrar a la Catalunya Central, on relleva en el càrrec el doctor Josep Vidal, que va demanar un canvi de destinació per motius personals, Pons, especialitzat en Medicina Familiar, ha estat vuit anys fent la mateixa feina a l´ACUT Baix Llobregat Centre i a l´ACUT Delta del Llobregat. És vidu i té una filla metgessa.
Explica que la feina que farà aquí la va crear l´ICS fa uns vuit anys. Amb quin objectiu?
Jerarquitzar i, entre cometes, professionalitzar més el personal específic d´urgències. Hi col·labora gent dels equips [de primària] però hi ha un nucli important de gent d´urgències.
L´usuari, en què ho nota?
En un millor servei. La gent està més ben atesa. El que passa és que fer el canvi d´hospital a primària costa molt perquè és un canvi de mentalitat, i el canvi de mentalitat no el farem nosaltres. L´ha de fer l´usuari, que ha de saber que el mateix que li està oferint l´hospital ho pot tenir al centre que té al costat de casa seva, però això és una cosa que funciona molt boca-orella. Hi ha territoris on ja hi ha una cultura ciutadana més d´anar primer a primària i després a l´hospital i, en canvi, en d´altres no, hi continua havent una cultura hospitalcentrista. Nosaltres som dins d´aquesta situació.
Les institucions han de posar tots els mitjans i que la gent ho provi i, un cop ho prova, ja se n´adona, però, és clar, no pots prohibir-los anar a l´hospital.
Les últimes dades de la Fundació Althaia en relació amb el servei d´Urgències a l´Hospital de Sant Joan de Déu situen en el 70% els casos poc o no urgents i en el 80% els casos atesos en horari en què els ambulatoris estan oberts i, a la nit, quan hi ha obert el CUAP, en el 20%. Deia que és un tema de mentalitat. És només això o falla alguna altra cosa?
És un tema de mentalitat, però les institucions hem d´estar preparades per atendre el que els ciutadans demanen. Jo crec que en aquests moments, aquí, pel poc que conec [ocupa el càrrec des del maig passat], estem preparats. Hem d´esperar que aquest missatge cali en la gent.
A principi d´any el CatSalut va posar en marxa una prova pilot a Manresa consistent a derivar al CAP Bages pacients que vagin a les Urgències de Sant Joan de Déu amb casos poc o no urgents. Em consta que no ha funcionat.
És que això és la mateixa situació. Les institucions, tant Althaia com nosaltres, hi posem els mitjans, però, és clar, si l´usuari no ho accepta voluntàriament...
Un altre tema és que s´han posat pantalles a Urgències informant de les esperes.
Sí. És una manera de convidar la gent a fer el canvi. De la zona d´on vinc aquest problema no està tan accentuat però és important, i ho hem treballat molt amb l´hospital. Jo tenia com a hospital de referència Bellvitge. Pensa que, de Bellvitge al CUAP, la distància era més curta que la d´aquí. Des del sostre de Bellvitge es veia, i la gent continuava anant a l´hospital.
I posar al mateix edifici les urgències hospitalàries i de primària?
Depèn. És un tema molt complex. Conec experiències on el centre d´urgències de primària s´ha posat dins de l´hospital i ha estat un fracàs, i llocs on s´ha fet i ha estat un èxit. I estem parlant de les mateixes institucions, la mateixa estructura, tot el mateix. Per què en un lloc funciona i en l´altre no? La territorialitat, el costum de la gent...
Quants anys fa que es dedica a la professió mèdica?
Vint-i-cinc.
En aquest temps, diria que la gent no té tanta paciència i busca una resposta immediata a l´hora de resoldre els seus problemes de salut?
De quan jo vaig començar la mentalitat ha canviat, però ha canviat en la sanitat i també quan la gent va a un restaurant, a comprar... La mentalitat del fast-food i de la cosa ràpida la tenim arreu. La gent té un mal, entra a Internet, veu que si li fa mal el pit pot ser que tingui un infart, i té l´infart i se´n va corrents a l´hospital. Antigament, les iaies ho solucionaven tot. Perquè vingués el metge a casa havies d´estar... La iaia amb les herbetes t´ho solucionava. Avui en dia, no.
El personal dels CUAP, quin tipus de professionals són?
Solen ser metges de família amb una formació específica en urgències.
Incidim una mica en el tema que comentava al principi de la jerarquització. Què vol dir això? Quin és el seu paper?
La figura del coordinador és donar una qualitat assistencial als centres per millorar les resolucions. Aquest és l´eix vertebrador de la meva tasca, per a la qual se m´ha portat cap aquí. No et pots posar a la porta de l´hospital i dir «vostè no entra». Què hem de fer? Oferir el millor servei perquè, si avui vénen quatre pacients i un en queda molt content, ho dirà a la seva veïna i la seva veïna, demà, potser en comptes d´anar a l´hospital vindrà allà. I aquesta persona ho dirà a dues persones més. Crec que el que s´ha de fer és aquesta taca d´oli i per a això hem d´estar preparats.
A l´Hospitalet, quan vam començar nosaltres, la gent estava convençuda al principi que, pel fet d´anar a l´hospital de Bellvitge, tinguessis el que tinguessis, et mirarien des de l´ungla del peu fins als cabells del cap. Quan van veure que, si tocava radiografia tocava i que, si no, no, i un dia, per casualitat, van arribar al nostre centre i veien que li feien la mateixa visita que a l´hospital, això va suposar un canvi de mentalitat. La persona veia que, per fer-li el mateix, en un centre s´havia d´esperar cinc hores i a l´altre, en el pitjor dels casos, dues hores, i canviava.
Al Bages només hi ha un CUAP, que obre de dilluns a divendres, de 20 h a 8 h, i els dissabtes, diu-menges i festius, les 24 hores del dia, com a la majoria de Punts d´Atenció Continuada (PAC).
Un CUAP té una funció intermèdia entre un PAC i un hospital, amb uns mitjans diagnòstics que no hi ha als PAC, però que, per la seva complexitat, no seria rendible posar-lo a cada poble. L´has de posar al lloc on et doni rendiment. Normalment, a la resta de Catalunya, cada zona en sol tenir un. El lloc on n´hi ha més és a Barcelona, dos. I en tota la zona n´hi ha tres.
Tenir una població especialment envellida complica cada cop més la feina a les Urgències de l´hospital. A primària, es té en compte aquest fet?
Sí, aquesta és una de les línies de treball del futur. Un dels eixos estratègics que vaig presentar a gerència és l´abordatge de les persones grans perquè ara en tenim però en tindrem més.
