Manresa guanya densitat en nombre d'habitatges mentre perd població.

El procés de concentració es pot exemplificar amb dues dades: el 17 % més en nombre d'habitatges des del 2006 fins al 2013, que és de quan són les darreres dades que ofereix l'Ajuntament en l'apartat d'indicadors globals de ciutat. Per contra només el 5,5% més d'habitants en aquest període amb tendència a l'estancament i el descens des del 2009.

Així, si l'any 2006 hi havia 28.122 habitatges comptabilitzats a Manresa, 7 anys després la xifra era de 32.827, 4.705 més.

Un creixement que s'ha produït tot i la irrupció de la crisi econòmica per la inèrcia que portava el mercat de l'habitatge. Si en aquestes condicions el creixement en nombre de pisos i cases ha estat del 17% sense la punxada de la bombolla immobiliària hauria estat encara superior i dóna una idea de fins a quin punt es va arribar a sobredimensionar el sector de la construcció.

El mateix resultat expressat d'una altra manera és el que s'obté comptant els habitatges per quilòmetre quadrat, que han passat de 678 a 791, 113 pisos i cases més per quilòmetre quadrat.

Desproporció

Si es compten no els habitatges sinó els habitants per quilòmetre quadrat, en el mateix període Manresa ha passat de 1.743 a 1.838. El que vol dir que hi ha hagut un creixement del 5,5 % d´habitants per quilòmetre quadrat en 7 anys.

Si es compara el 17 % més d´habitatges amb el 5,5 % d´augment d´habitants, es veu la desproporció. Però si es posa el focus en el que passa des del 2009 la situació és de descens i pèrdua de població.

L´augment que permet el 5,5 % d´increment de població es produeix en els anys 2006, 2007, 2008 i 2009, però a partir d´aquesta data hi ha una ziga-zaga a la baixa.

Així, mentre que el 2010 hi ha un descens de 5 habitants per quilòmetre quadrat, hi ha un augment de 26 habitatges per quilòmetre quadrat i les construccions mantenen la tendència a l´alça amb 754 habitatges per quilòmetre quadrat l´any 2011; 780 el 2012 i 791 el 2013. Mentre que els habitants per quilòmetre quadrat són 1.850 el 2011, 1.849 el 2012 i 1.838 el 2013.

El dibuix resultant és una ciutat que es densifica quant a nombre d´habitatges mentre que la població va de baixa.

Capítol a part mereix el tema dels habitatges buits a Manresa i que un estudi realitzat per l´Institut Nacional d´Estadística (INE) corresponent al 2013 quantificava en 9.434, xifra que situa la ciutat com la desena de l´Estat espanyol en el rànquing elaborat dels habitatges desocupats. Un cens propi elaborat per l´Ajuntament rebaixava aquesta xifra a 7.993.

Mercat immobiliari contra direcció

L´augment del nombre d´habitatges a Manresa ha anat contra direcció d´altres indicadors sobre el benestar econòmic dels ciutadans com l´atur, la taxa de dependència econòmica o el nombre de vehicles.

Sobre l´atur, la progressió és clara i mostra que mentre es densificava la ciutat pel que fa a la quantitat de pisos i cases baixa l´ocupació.

A l´esclat de la crisi, el 2008, la mitjana anual de la taxa d´atur a Manresa era del 9,6 % i l´augment ha estat sostingut: 14,9 % el 2009, 16,6 % el 2010, 17,2 % el 2011, 18,3 % el 2012 i 18,4 % el 2013.

Cal tenir en compte, també, i reflexionar sobre el fet que mentre hi havia bonança econòmica l´atur no va anar de baixa del 2000 al 2008 sinó que va augmentar com es pot veure amb les xifres recollides: 4,7 % l´any 2000; 5,5 % el 2001, 6,5 % el 2002; 6,7 % el 2003; 6,1 % el 2004; 7,9 % el 2005; 7,7 % el 2006; 7,1 % el 2007 i el ja esmentat 9,6 % el 2008.

Si es pren seriosament la mitjana d´atur com l´indicador del benestar dels ciutadans, sembla que les alarmes s´haurien d´haver encès no l´any 2008, quan els efectes de la crisi ja eren evidents, encara que altes instàncies polítiques s´entestaven a negar-los, sinó molts anys abans, quan es va constatar que la desocupació augmentava de manera galopant.

Un detonant

L´augment del nombre d´habitatges mentre disminuïa el nombre de persones que els podien pagar sembla un dels detonants clars de la punxada de la bombolla immobiliària, ja que, com passava a Manresa, aquesta estructura es reproduïa en moltes altres ciutats.

Això contradiu les explicacions de la crisi econòmica per la fallida de grans bancs a escala mundial, que va ser el detonant però no la causa.

Cal cercar els motius en tendències impossibles de mantenir com la que exemplifica l´augment de l´atur mentre puja el nombre i el preu de l´habitatge per la concessió de crèdits sense garanties.

Taxa de dependència

Però el de l´atur no és l´únic indicador a tenir en compte. El nombre d´habitatges a Manresa ha continuat pujant mentre la taxa de dependència econòmica també augmentava o disminuïa el nombre de turismes.

La taxa de dependència econòmica és la relació existent entre la població dependent i la població productiva, de la qual aquella depèn.

Es calcula dividint el nombre de persones entre 0 i 14 anys i els més grans de 65 anys entre les que tenen de 15 a 64 anys. No té en compte que bona part de la població en edat laboral no és població activa però indica la càrrega que suposa per a la part teòricament productiva de la població la part econòmicament dependent. Va tocar sostre el 2013 amb el 56,1 %.

La ciutat podria baixar dels 75.000 habitants

L´any 2016, l´Ajuntament deixarà de rebre de l´Estat 1,8 milions d´euros de l´aportació fiscal que fa a Manresa si el tancament del padró del 2014 mostra que la ciutat ha baixat per sota dels 75.000 habitants.

Com que les revisions d´aportacions de fons es fan per períodes de 4 anys, la quantitat total de diners que es podrien deixar d´ingressar podria ser del voltant dels 7,2 milions d´euros.

L´equip de govern de CiU ha informat que si la ciutat manté la tendència demogràfica a la baixa i es traspassa el llindar dels 75.000 habitants, les transferències de l´Estat a l´Ajuntament poden rebre una substancial retallada d´aproximadament l´11%.

Tot i que l´estabilitat de les finances municipals agrairia que no es produïssin fluctuacions en les aportacions de l´Estat d´aquesta magnitud, la pèrdua del tractament fiscal que té actualment Manresa s´aplicaria el 2016 si en el moment de fer la revisió periòdica no s´arriba als 75.000 habitants.

Nova valoració

L´Estat farà la valoració durant el segon semestre del 2015 sobre el padró tancat corresponent al 2014 i la decisió tindrà efectes sobre el pressupost del 2016.

El Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s´aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLHL) estableix dos sistemes respecte de la participació dels municipis en els ingressos de l´Estat. Un és el règim general, pels municipis menors de 75.000 habitants, i l´altre el règim de cessió i fons complementari pels municipis majors de 75.000 habitants i capitals de província o comunitat autònoma.